Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Sense llicència per bloquejar Barcelona

Els polítics han de deixar de mirar cap a una altra banda i abordar l'obertura del mercat del taxi

Protesta dels taxis a la Gran Via de Barcelona.
Protesta dels taxis a la Gran Via de Barcelona. REUTERS

És electricista i lampista (aquí els anomenem instal·ladors), m’ha tret de més d’un tràngol i ve a qualsevol hora del dia si de sobte em quedo sense llum o se m’embussa el vàter. Entenc que els puguin exigir capacitació professional, però si el mes que ve l’Ajuntament d’aquesta ciutat decideix establir un contingent màxim de lampistes, la majoria de nosaltres, veïns de Barcelona, creuríem que els nostres regidors no regeixen.

Jo mateix, com a advocat, tampoc no topo amb cap nombre màxim de bufets. I fins i tot la medicina, una professió regulada molt intensament, s’exerceix de manera lliure, és a dir que no hi ha contingents de llicències mèdiques.

I com que en cap d’aquests tres casos no hi ha cap topall, no hi ha un mercat secundari de llicències per fer de lampista, advocat o metgessa: si vals, tens un títol i has fet unes pràctiques i, en els dos últims casos, estàs col·legiat, pots treballar. Ningú no pot impedir que ho facis. Les hipotètiques llicències d’activitat no tindrien cap valor, perquè qualsevol, degudament capacitat, podria començar a treballar demà al matí.

Llavors, què passa amb el taxi?, per què una llicència per operar un taxi a Barcelona avui costa més de 100.000 €? És clar: si estableixes un contingent d’oferta de serveis de taxi a la ciutat, si la demanda va creixent i permets que les llicències es comprin i es venguin, a l’instant, passen a valer bastant o molt: el mateix passaria si en aquesta ciutat l’Ajuntament fixés un contingent de 500 llicències de lampisteria, prohibís empreses mitjanes o grans del sector i permetés comerciar amb les llicències corresponents. Els lampistes guanyarien més que un notari i el mercat de llicències tocaria el cel.

Els 10.500 professionals dignes del taxi d’aquesta ciutat mereixen la meva consideració i el meu respecte. Treballen moltíssimes hores cada dia, a vostè el porten on els demana que ho facin i li cobren una tarifa prefixada per les autoritats. No obstant això, no haurien de creure que la seva llicència els permet, a més, bloquejar la ciutat, arruïnar fires i congressos, o, en algun cas aïllat, abonyegar els automòbils conduïts pels qui treballen en gairebé el mateix que ells, però amb cotxes pintats d’un altre color.

Entenc la seva exasperació i vostès també ho haurien de fer: han pagat o han de pagar quatre o cinc vegades la quantitat que costa el cotxe que condueixen per a la llicència per fer-ho. Estan atrapats. El sistema de llicències és pervers, però el remei no és bloquejar la ciutat. Per revertir la situació, les nostres autoritats s’han de posar a governar i han de regularitzar el sector i obrir el mercat progressivament en cinc anys, potser en deu, i han de facilitar la transició dels seus agents des del model antic a un altre de nou, més obert i competitiu.

Els taxistes de la nostra ciutat són uns 10.500 (uns 70.000 a tot Espanya), la majoria dels quals (9.300) són autònoms amb una única llicència. Ara bé, no tots aquests autònoms són conductors, ja que tenen al seu càrrec 1.150 persones que en depenen (treballadors) i els ajuden 1.141 familiars. Després hi ha gairebé 200 empreses, que tenen poc més de 600 llicències, i uns 230 autònoms amb més d’una llicència (totes aquestes dades són del gener del 2018, www.taxi.amb.cat). És un mercat atomitzat, molt tancat en si mateix i asfixiat pel cost de pagar els terminis de les llicències. Censurin la seva conducta si bloquegen la ciutat, però exigeixin a l’Ajuntament que deixi de mirar l’escenari. La circumstància fatal que dos o tres mil conductors angoixats puguin bloquejar la ciutat no justifica que nosaltres, uns veïns turmentats, paguem per tots. Ens veiem en les eleccions del maig.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >