Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Sí, el primer orgasme poètic!

Cap poeta abans del 1968 ha explicitat l’experiència de fer l’amor com Bartra a les quatre pàgines (!) que hi dedica a la ‘Cinquena elegia’

Agustí Bartra i Anna Murià, a Andorra l’any 1980.rn
Agustí Bartra i Anna Murià, a Andorra l’any 1980.

Agraeixo que el gran poeta i activista Josep Pedrals hagi volgut dedicar-me, des de les pàgines de QUADERN (2 de desembre de 2018), un dels seus magnífics articles d’opinió, arran de la meva edició commemorativa d’Ecce homo d’Agustí Bartra. He de confessar, però, que em sap molt de greu que jo hagi estat la causa que un poeta de l’autoritat de Pedrals hagi limitat el seu comentari a una frase del meu pròleg. Hauria preferit que l’autor hagués dirigit el seu immens saber poètic a donar-nos notícies de la seva lectura d’Ecce homo, un dels veritables cims de la lírica catalana, en ocasió dels 50 anys de la publicació de la primera edició.

Pedrals presenta objeccions davant del fet que jo hagi afirmat que la Cinquena elegia del llibre de Bartra contingui “el primer orgasme a la poesia catalana”. A partir d’aquí, l’autor d’Els límits del Quim Porta, fa gala del seu coneixement de la tradició a la busca i captura, irònicament, del primer orgasme poètic com si fos un concurs televisiu.

La seva genealologia el porta al Rector de Vallfogona, Pitarra i el seu entorn, Anicet Pagès, Salvat-Papasseit, Foix, Palau i Fabre, Riba, Pedrolo, Vinyoli i Ferrater.

Agraeixo l’atenció que m’ha dispensat en Pedrals, però sostinc el que vaig dir al pròleg d’Ecce homo, sobretot per dues raons. La primera, que seria més aviat secundària, és la raó cronològica. El poema de Bartra arrenca de dues experiències eròtiques seminals, mai més ben dit, del 1939: la seva unió amb Anna Murià el 26 d’octubre i el seu viatge de noces a París del 7 al 9 de novembre. El poema va començar a quallar a la República Dominicana el 1940. Això deixa fora de concurs, per exemple, tots els poetes a partir de Foix. La veritat és que, en aquest terreny, Bartra va ser continuador de Maragall i Salvat i la seva tasca de la normalització i naturalització del sexe a la poesia catalana, la qual cosa deixaria fora de concurs el bo del Rector, Pitarra i Pagès.

La segona raó és qualitativa. A hores d’ara, després de més d’un segle de treball sexològic, tothom sap que quan parlem d’un orgasme ens referim a alguna cosa més que al clímax, ens referim a tot el procés que desemboca a la culminació. I cap poeta abans del 1968 ha explicitat l’experiència de fer l’amor com Bartra a les quatre pàgines (!) que hi dedica a la Cinquena elegia.

Per una altra banda, a la mateixa elegia, Bartra, seguint els antecedents de Maragall i Salvat, i l’exemple preclar dels poetes confessionals dels Estats Units, tracta la qüestió d’una manera oberta, neta i desinhibida, amb la decidida voluntat de superar la parcialitat, el pudor i l’ocultació de la seva tradició. Sí, el primer orgasme. Bartra guanya el concurs.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >