Selecciona Edició
Connecta’t

Iniciativa a Olot perquè tornin els toros a Catalunya

L'Ajuntament estudiarà la petició de celebrar una corrida a la localitat

Una corrida a Olot el 1995.
Una corrida a Olot el 1995.

La Fundación Toro de Lidia (FTL), en col·laboració amb quatre institucions taurines catalanes, ha presentat aquest dijous una sol·licitud a l'Ajuntament d'Olot (la Garrotxa) perquè permeti al noveller local Abel Robles organitzar una corrida a la plaça de toros de la localitat, la més antiga de Catalunya (1859), i ha facilitat tres possibles dates: l'1 de maig, l'11 de setembre i el 20 d'octubre, coincidint amb les festes locals.

Aquesta localitat, governada actualment pel PDeCAT, amb ERC i la CUP a l'oposició, va ser declarada antitaurina el 2004, quan hi governava el PSC. L'alcalde, Josep Maria Corominas, ha avançat que estudiaran la petició, però que no ha canviat ni el seu posicionament ni el dels veïns.

La Fundación justifica que sigui Olot la plaça triada perquè els toros tornin a Catalunya per tres raons: per la procedència del noveller, perquè hi ha “un ampli suport civil que promou la iniciativa” que ha continuat treballant amb “l'objectiu legítim de recuperar el seu patrimoni cultural i les seves tradicions” malgrat la prohibició, i perquè existeix una plaça pública “fixa en bon estat i amb una llarga història i tradició”.

La petició dels taurins arriba amb diverses sentències. Entre aquestes, la del Tribunal Constitucional (TC) que el 2016 va estimar el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular al Senat, declarant inconstitucional i nul l'article 1 de la Llei 28/2010 que prohibia la celebració de corrides de toros i altres espectacles taurins a Catalunya. La més recent d'un jutjat contenciós d'Alacant, que anul·lava la decisió de l'Ajuntament de Villena de desestimar la sol·licitud per celebrar una corrida i indicava que cap ajuntament pot abolir els toros i reconeixia la tauromàquia com un patrimoni cultural digne de protecció a tot el territori nacional. Finalment, la sentència del TC que anul·la els principals articles de la llei de toros a la balear, que, entre altres coses, prohibia la mort de l'animal i la presència de cavalls.

Acompanyat de representants de les quatre institucions que impulsen la petició, i d'Abel Robles, el ramader que presideix la Fundación Toro de Lidia, Victorino Martín, ha afirmat que “aquestes sentències blinden la tauromàquia” i queda clar que “ningú pels seus gustos personals que ocupi un càrrec públic podrà prohibir-la, sinó preservar-la i divulgar-la com a patrimoni cultural”. En cas que s'incompleixi la llei, Martín ha advertit que pot afrontar processos penals “perquè la cultura no els pertany, és del poble”. En aquest sentit, ha apuntat directament a l'alcalde, contra qui ha dit que “es podrien emprendre actuacions legals com a responsable últim”.

El president de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya, Francisco March, per la seva banda, ha assenyalat que “l'exili taurí ha acabat a Catalunya. Han volgut arrabassar-nos la nostra memòria sentimental, han manipulat la història, han menyspreat la cultura”.

L'alcalde ha assegurat que estudiaran la sol·licitud, però ha recordat que Olot es va declarar “ciutat antitaurina” el 2004, que el 2010 el Parlament va aprovar una llei que prohibia els toros i que, a més, el 2016, Olot, en una consulta popular, es va mostrar a favor de suprimir els correbous a la festa major.

L'última vegada que es va fer una corrida de toros a Catalunya va ser el 2011, abans de l'entrada en vigor de la prohibició, a la plaça Monumental de Barcelona. El Grupo Balañá, propietari de la plaça, va descartar el 2017 tornar a celebrar corrides “per consideracions tant jurídiques com socials i polítiques”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >