La reflexió del Cercle, una entitat civil en la qual estan representades grans empreses catalanes, sona en part a estirada d'orella als partits i sembla arriscada en un moment en què qualsevol proposta per avançar en l'autogovern de Catalunya té al davant els partits del centredreta, que aposten per una aplicació indefinida de l'article 155 de la Constitució. Aquesta opció és rebutjada rotundament pel think thank català, que fa una crida a no conjurar-la.
“O som capaços de sortir d'on ens trobem empantanegats o el risc és arribar a una mena d'intervenció permanent de la Generalitat, d'una aplicació continuada del 155”, va alertar Costas, catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona i president de la fundació del Cercle, en la seva intervenció. “El risc és l'excepcionalitat permanent”, va advertir. El primer pas és reconèixer que hi ha un problema a Catalunya i que “no és un problema de l'independentisme unilateralista. És més un efecte del problema català de fons que no pas una causa”, creu el responsable de la fundació del laboratori d'idees.
La iniciativa del centre d'opinió, que sota el títol Propostes per a Catalunya va introduir Brugera i va desenvolupar Costas, parteix de conjugar dos principis: el de legalitat i el democràtic. Tots dos estan presents a la Constitució. El primer és el respecte absolut a la llei (contra les derives unilateralistes de l'independentisme català), però el segon, potser més oblidat ara, és el que obliga els poders públics a trobar les vies legals adequades per canalitzar les legítimes aspiracions de la població, encara més si ho demana un nombrós grup de votants. És el cas de Catalunya, on més de dos terços de la població mostren malestar en els sondejos sobre el funcionament de l'Estat autonòmic, la qual cosa va més enllà de les fronteres de l'independentisme. I es manifesta en el que sembla una obvietat, però que té una gran rellevància política: Catalunya és l'única comunitat que no té vigent l'Estatut que els seus ciutadans van confirmar a les urnes, ja que després el va retallar el Tribunal Constitucional.
La proposta del Cercle és, per tant, una millora de l'autogovern que ha de venir “d'un nou Estatut amb el rang de norma fonamental de l'autonomia, en el marc de la Constitució, i aprovat en referèndum pels catalans”. L'entitat va plasmar aquest plantejament al maig, en un document que aquest dimecres per primera vegada es va presentar fora de Catalunya.
