Selecciona Edició
Connecta’t

El Cercle d’Economia demana un nou Estatut per evitar “un 155 permanent”

El 'think thank' d'origen català planteja als partits un acord sobre la norma autonòmica

La conjuntura és “destructiva i empobridora” en un temps d'“enfrontament i radicalitat”. I aquest “enorme soroll” pot tenallar l'acció política, reflexiona el Cercle d'Economia, l'influent lobby econòmic i empresarial català. Contra aquesta paràlisi, el president del Cercle, Juan José Brugera, i l'economista Antón Costas van reclamar dimecres, en un fòrum que la institució va organitzar a Madrid amb EL PAÍS, l'aprovació d'un nou Estatut. El risc de no fer-ho, van alertar, és una “intervenció permanent de la Generalitat”.

Des de l'esquerra, Antón Costas, Lucía Méndez, Máriam Martínez-Bascuñán, Juan José Brugera, Montserrat Domínguez i Fernando Vallespín, dimecres en l'acte del Cercle d'Economia i EL PAÍS a Madrid.
Des de l'esquerra, Antón Costas, Lucía Méndez, Máriam Martínez-Bascuñán, Juan José Brugera, Montserrat Domínguez i Fernando Vallespín, dimecres en l'acte del Cercle d'Economia i EL PAÍS a Madrid.

La reflexió del Cercle, una entitat civil en la qual estan representades grans empreses catalanes, sona en part a estirada d'orella als partits i sembla arriscada en un moment en què qualsevol proposta per avançar en l'autogovern de Catalunya té al davant els partits del centredreta, que aposten per una aplicació indefinida de l'article 155 de la Constitució. Aquesta opció és rebutjada rotundament pel think thank català, que fa una crida a no conjurar-la.

“O som capaços de sortir d'on ens trobem empantanegats o el risc és arribar a una mena d'intervenció permanent de la Generalitat, d'una aplicació continuada del 155”, va alertar Costas, catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona i president de la fundació del Cercle, en la seva intervenció. “El risc és l'excepcionalitat permanent”, va advertir. El primer pas és reconèixer que hi ha un problema a Catalunya i que “no és un problema de l'independentisme unilateralista. És més un efecte del problema català de fons que no pas una causa”, creu el responsable de la fundació del laboratori d'idees.

La iniciativa del centre d'opinió, que sota el títol Propostes per a Catalunya va introduir Brugera i va desenvolupar Costas, parteix de conjugar dos principis: el de legalitat i el democràtic. Tots dos estan presents a la Constitució. El primer és el respecte absolut a la llei (contra les derives unilateralistes de l'independentisme català), però el segon, potser més oblidat ara, és el que obliga els poders públics a trobar les vies legals adequades per canalitzar les legítimes aspiracions de la població, encara més si ho demana un nombrós grup de votants. És el cas de Catalunya, on més de dos terços de la població mostren malestar en els sondejos sobre el funcionament de l'Estat autonòmic, la qual cosa va més enllà de les fronteres de l'independentisme. I es manifesta en el que sembla una obvietat, però que té una gran rellevància política: Catalunya és l'única comunitat que no té vigent l'Estatut que els seus ciutadans van confirmar a les urnes, ja que després el va retallar el Tribunal Constitucional.

La proposta del Cercle és, per tant, una millora de l'autogovern que ha de venir “d'un nou Estatut amb el rang de norma fonamental de l'autonomia, en el marc de la Constitució, i aprovat en referèndum pels catalans”. L'entitat va plasmar aquest plantejament al maig, en un document que aquest dimecres per primera vegada es va presentar fora de Catalunya.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >