Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge arxiva la causa contra Dani Mateo per mocar-se amb la bandera

El magistrat pren la decisió després de la petició de la Fiscalia de sobreseure el cas

Dani Mateo
Gag de Dani Mateo a 'El Intermedio'.

El jutjat d'instrucció número 47 de Madrid ha decidit arxivar la causa oberta contra el còmic Dani Mateo, imputat per un delicte d'ultratge a la bandera després de protagonitzar un gag al programa El Intermedio de La Sexta en què es mocava amb la bandera d'Espanya. El magistrat Adolfo Carretero pren aquesta mesura després que la Fiscalia sol·licités el sobreseïment del procés en considerar que es trobava emparat per la llibertat d'expressió.

Al llarg de la seva interlocutòria, el jutge carrega en part la responsabilitat al ministeri públic. Carretero afirma en el seu escrit que les actuacions de Mateo —mocar-se amb la bandera, anomenar-la "drap que es ven als xinos" i tirar-la a terra— constitueix "per se actes denigratoris". Però afegeix que, després de la posició adoptada per la Fiscalia, "que defensa l'interès general i la societat, no sembla raonable continuar amb el procediment". "Es tracta, en suma, d'una actuació humorística, molt desafortunada i provocadora", puntualitza el jutge, que alhora descarta els delictes imputats.

La Fiscalia havia demanat l'arxivament de la causa oberta contra l'humorista després de la denúncia presentada contra ell per l'organització Alternativa Sindical de Policia per una "ofensa a Espanya, els seus símbols i, per tant, a tota la societat democràtica". En un escrit, sostenia que l'acte que se li retreu a Mateo s'emmarca en l'àmbit d'una posada en escena "desafiadora" o "crítica", utilitzada "cada vegada més" per cridar l'atenció en els mitjans de comunicació, però en cap cas va més enllà d'una "certa dosi" de provocació "permesa per a la transmissió d'un missatge crític des de la perspectiva de la llibertat d'expressió". El ministeri públic també defensava que la intervenció de l'humorista "no va anar acompanyada de cap conducta violenta ni d'altres expressions o gestos vexatoris o insultants ni d'altres comentaris d'exaltació, justificació o promoció del menyspreu".

El ministeri públic rebutjava, a més, la tesi de l'ofensa a Espanya. Segons sostenia, no s'hi aprecia un "propòsit ofensiu o de menyspreu a la bandera que permeti afirmar que ens trobem davant d'un delicte d'ultratge": "Ni pel context, ni pel contingut, ni per les circumstàncies, ni per les finalitats que es buscaven". És més, insisteix el document, l'acció "necessàriament" ha d'emmarcar-se en el que és un esquetx "protagonitzat per un humorista, dins d'un programa de televisió d'humor satíric entorn de notícies d'actualitat".

Dani Mateo va ser imputat al novembre, després que el jutjat d'instrucció número 47, encapçalat pel magistrat Adolfo Carretero, admetés a tràmit la denúncia i el cités a declarar. A l'investigat se li atribueix la suposada comissió d'un delicte d'ofenses o ultratge a símbols d'Espanya amb publicitat, corresponent a l'article 543 del Codi Penal i castigat amb una multa de fins a 12 mesos; i un delicte d'odi, previst en el precepte 510 i penat amb fins a quatre anys de presó.

No perseguia la venjança

El jutge aprofita també aquesta última interlocutòria per defensar la seva decisió d'admetre a tràmit la causa: "No es podien rebutjar directament les denúncies contra Mateo sense que l'investigat aclarís el sentit de la seva crítica i esvaís l'ànim d'ultratge. Perquè amb l'humor també es pot injuriar i ultratjar persones i símbols".

"Estem portant davant la justícia un pallasso", va afirmar l'humorista als mitjans de comunicació després d'acudir a la cita amb el jutge, on es va acollir al seu dret a no declarar. En aquesta línia, el ministeri públic assegurava "que la conducta desplegada per l'investigat va produir una justificada perplexitat i indignació en bona part de la societat", però s'emmarca en la llibertat d'expressió avalada per la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans. Al seu torn, descartava que hi hagués una incitació a l'odi, ja que amb les seves manifestacions "hilarants" no buscava la violència ni la venjança: "Ni tan sols puntualment".

Amb aquesta decisió, el ministeri públic de Madrid seguia la línia marcada per la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, que va demanar fa dos mesos una "reflexió serena" en les acusacions per delictes d'odi per donar una resposta penal "proporcionada i garantista". Segons fonts d'aquest departament, en aquests moments, es continua treballant amb intensitat en l'elaboració d'una circular —escrit que fixa criteris d'actuació vinculants— que s'enviarà a totes les fiscalies perquè les seves actuacions s'ajustin als criteris fixats pel Tribunal Europeu en diverses sentències. En principi s'espera que el text estigui acabat al març, segons les mateixes fonts.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ