Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Imaginació moral

Reflexions sobre la immigració de la congressista demòcrata Pramila Jayapal, primera parlamentària d’origen indi als Estats Units, vàlides per a gairebé tot

La congressista Pramila Jayapal, en un homenatge a Srinivas Kuchibhotla.
La congressista Pramila Jayapal, en un homenatge a Srinivas Kuchibhotla. afp

Pramila Jayapal és una congressista demòcrata nord-americana i la primera parlamentària d’origen indi, una activista dels drets civils i des del desembre la directora executiva de OneAmerica, l’organització d’advocats d’immigrants més potent de l’estat de Washington, del qual també ha estat senadora. Nascuda a Madràs (Índia) el 1963, coneix la immigració. Quan tenia cinc anys la família es va traslladar a Indonèsia i després a Singapur. Va arribar als setze als Estats Units, quan els pares es van gastar tots els estalvis perquè ella es formés allà. Ho explica en un assaig a la revista literària The New York Review of Books, del qual agafo el títol d’aquest article. Un text que li va demanar un dels editors de la publicació, Matt Seaton, perquè reprengués i desenvolupés el seu article previ de l’octubre a New York Times Magazine i el concepte d’“imaginació moral” sobre la immigració. A parer meu, és un concepte clau per a aquests temps, pot ser que el principal, en tants aspectes de la vida col·lectiva, allà i aquí. Respecte de la immigració i de gairebé tota la resta.

Recorda i sosté la congressista, una altra de les dones d’ascendència creixent a la Cambra nord-americana, tan agitada avui, que els Estats Units –Amèrica, diuen allà, i és que, com ha deixat ben dit el cineasta Godard, es tracta d’un país sense nom, cosa greu en realitat, que ha decidit anomenar-se amb el d’altres països del continent, apropiant-se’l— són la pàtria de la imaginació. És un lloc comú, el nou món, però està bé recordar-ho. Un altre clixé és Europa com a continent que manté els fonaments del món modern, i encara que sovint dir-ho és una broma macabra tampoc està malament recordar-ho. Aquí es va viure el “vivan las caenas” i així estem.

Per això, tornant a la proposta de Jayapal –que el 2000 va publicar un llibre que potser algú podria traduir per aquí, “Pelegrinatge a l’Índia: Una dona revisita la seva pàtria”—, la idea de renovar les capacitats de la imaginació, o potser de recordar aquelles que no se solen considerar com a tals, és no només pertinent, sinó pròpia d’un nou món. És probable que sigui possible dir que en termes polítics la imaginació serà moral o no serà. Com tot això és un bon sidral per als qui no som ni politòlegs ni historiadors de les idees ni molt menys filòsofs polítics, ho deixo plantejat: existeix la imaginació moral? Ha existit sempre i l’hem oblidat?

La congressista d’origen indi diu que sí, que no hi ha més remei. És clar que parla del seu país, que té en la immigració un dels fonaments no només històrics sinó del present. Però potser podríem extrapolar les seves consideracions. Jayapal coneix bé la qüestió per haver creat després de l’11-S novaiorquès l’organització Hate Free Zone (zona sense odi) en ajuda als immigrants i refugiats que es convertiria en l’actual OneAmerica que ara dirigeix. “Complexa i multifacètica, la nostra història sobre la immigració està marcada per dues profundes tradicions en guerra entre elles. Una està indissolublement unida al fanatisme, mentre que l’altra està lligada a l’esperit de generositat i renovació d’un país que sempre està sent modelat per aquells que hi arriben. Aquesta batalla s’ha de lliurar en cada generació, i no ha estat mai fàcil”. Pramila Jayapal parla de migrants i refugiats allà, jo ara mateix penso en el Mediterrani i els seus morts, els nostres morts, i també en el que ha estat Espanya i el que sigui que podria ser i no ha estat.

Cada generació ha d’afrontar com es relaciona amb els fonaments de la seva societat al llarg de la història i, parafrasejant el títol d’una novel·la politicopolicial de Pedrolo, ha de decidir si cal enterrar-se o no en aquests fonaments i de quina manera. Imaginació moral. “La nostra tasca consisteix a dir la veritat sobre la immigració en lloc d’encongir-nos d’espatlles davant les falsedats”, sosté Jayapal, i conclou: “En la història del nostre país, la immigració no ha estat mai només política. Sempre ha estat sobre qui som i què estem disposats a defensar. És per això que un sistema d’immigració just i amb visió de futur s’ha de situar al cor de la imaginació moral dels Estats Units.” Canvio els termes pertinents per pensar no només en la immigració —que també, és clar— i em dic que, en efecte, necessitem imaginació, molta més imaginació: imaginació moral. No estem en el 68 i les seves frases ara de màrqueting, això és el segle XXI i no té gràcia.

Mercè Ibarz és escriptora i professora de la UPF

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >