Selecciona Edició
Connecta’t

Els líders del procés sostenen que el seu judici és “contra la democràcia”

L'advocat Jordi Pina posa en relleu que els tres líders independentistes no s'avergonyeixen de res del que van fer

D'esquerra a dreta: Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull i Raül Romeva.
D'esquerra a dreta: Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull i Raül Romeva.

L'advocat dels líders independentistes Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull va fer públics dimarts els escrits de defensa davant del judici del procés. El lletrat Jordi Pina presenta la vista oral com un “judici contra la democràcia i els drets elementals dels ciutadans”, i rebutja els delictes de rebel·lió, sedició i malversació.

Els escrits de defensa dels líders independentistes no només rebaten les acusacions, sinó que també conformen un al·legat polític. Jordi Pina, l'advocat dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, i de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez, tots en presó provisional, va resumir  l'esperit dels documents que presentarà davant del Tribunal Suprem: “Plantejarem que el judici és contra les urnes i contra la democràcia”. La Fiscalia demana 16 anys de presó per als exconsellers i 17 per a l'antic líder de l'ANC.

Pina va posar en relleu que els seus clients “no s'avergonyeixen de res” perquè, afirma, van tenir la “dignitat de traslladar la veu del poble” a les urnes, en referència al referèndum de l'1 d'octubre del 2017, que va ser declarat il·legal pel Tribunal Constitucional.

Entre els testimonis que cita a declarar hi ha el rei Felip VI, pel discurs que va pronunciar el 3 d'octubre del 2017, els expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Artur Mas, l'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy i fins a 50 ciutadans testimonis de l'1 d'octubre. La decisió dependrà de la sala penal del Suprem.

Els escrits donen la seva particular versió dels fets que van passar entre el 2010 i el 27 d'octubre del 2017 davant del “relat esbiaixat” que acusa que té la Fiscalia. En l'escrit de Sànchez, Pina assenyala que el referèndum de l'1-O, més que una consulta política vinculant sobre la independència, com es va presentar, va ser una mostra més del dret fonamental de manifestació. “Posar urnes no és ni pot ser considerat mai un delicte”, va reiterar Pina.

L'advocat analitza a fons el delicte de rebel·lió, un tipus penal que, sosté, “s'ha emprat per privar de llibertat i escarmentar líders polítics pacífics perquè no es comparteixen les seves idees”. Respecte als aldarulls del 20 i 21 de setembre d'aquell any, quan una multitud es va concentrar davant del Departament d'Economia per protestar —o intentar impedir, segons l'acusació— una operació judicial contra els preparatius del referèndum, el lletrat afirma: “El que va tenir lloc aquell dia va ser exclusivament un acte de manifestació”.

“La pretesa violència es va reduir a uns danys materials ocasionats en dos vehicles aparcats al carrer”, afirma, en referència a la pràctica inutilització de dos totterrenys de la Guàrdia Civil. Aquella va ser, afirma Pina, “una manifestació pacífica i una mostra més del civisme que ha presidit sempre les mobilitzacions organitzades per l'ANC”.

“Suposa un autèntic desvari jurídic, només explicable en termes de persecució política, pretendre equiparar aquests fets amb l'ocupació de ciutats amb carros de combat”, afegeix Pina, que se sosté en jurisprudència del Tribunal Constitucional. “La suposada violència es va exercir sobre institucions o persones amb capacitat de cedir davant les suposades finalitats polítiques dels pretesos rebels”, afirma.

Segons Pina, els enfrontaments amb la policia i la Guàrdia Civil en la jornada del referèndum van ser fets “aïllats”, que obeïen a “reaccions ciutadanes concretes de resistència davant de càrregues policials”. “No es pot parlar d'alçament tret que aquest terme es retorci més enllà del seu sentit literal”, rebla l'advocat, que rebutja també els delictes de sedició, malversació i organització criminal que conformen l'acusació.

La llei impedeix citar el Rei com a testimoni

Fonts judicials van recordar que la petició de les defenses de citar com a testimoni al judici el rei Felip VI està expressament vetada per la Llei d'Enjudiciament Criminal, que allibera el monarca, entre altres persones, de l'obligació de declarar com a testimoni si rep una citació judicial. El lletrat Jordi Pina va dir que, atenent aquesta circumstància, en el seu lloc citaran com a testimoni el cap de la Casa Reial, Jaime Alfonsín.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ