Selecciona Edició
Connecta’t

‘Som Natura’: biodiversitat ets tu

Una exposició al Museu de Ciències Naturals de Barcelona demana conscienciar-se de la pèrdua d'espècies i implicar-se en la seva defensa

Una visitant a l'exposició.
Una visitant a l'exposició.

Quan decideixes seure en un puf a l'espai central de l'exposició Som Natura i et veus envoltat per meravelloses imatges de la natura en tota la seva esplendor és impossible no sentir-te com Edward G. Robinson al film Soylent Green, de Richard Fleischer (1973); només falta la Pastoral de Beethoven, tot i que, a canvi, et reciten un poema de Vinyoli, tan amant de la natura des de la seva infantesa a Santa Coloma de Farners. És una sensació plaent amb un punt inquietant, ja que a la pel·lícula –una terrible ucronia en què la Terra es quedava sense recursos i la població es veia reduïda a menjar unes infames galetones que, segons descobríem al final, es feien amb cadàvers (!)– el personatge de Robinson, desesperançat, se sotmetia a una sessió oficial d'eutanàsia en què t'oferien com a comiat una immersió sensorial en la bellesa desapareguda del planeta marcit.

Aquí, a Som Natura, consagrada a conscienciar sobre la pèrdua de biodiversitat al món però especialment a Catalunya i a implicar-se en la seva defensa, la cosa és definitivament més optimista: hi ha problemes, però si ens arremanguem podrem tirar endavant.

L'exposició, inaugurada dimarts (fins al 15 de novembre) a la seu al Fòrum del NAT, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i coproduïda amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, és sorprenentment conceptual: no mostra ni un objecte, i mira que al museu en tenen. Es basa completament en imatges (instal·lacions audiovisuals immersives), moltes d'un gran impacte emocional per la seva espectacularitat i bellesa i algunes tan sensacionals com les d'animals salvatges obtingudes per fotoparany (amb dispositius automàtics que l'animal activa al seu pas); aquí hi pots observar força voyeurísticament teixons, guineus, llops i ossos en la intimitat, fent la seva, com si diguéssim.

Un blauet, indicador de salut fluvial, a l'exposició.
Un blauet, indicador de salut fluvial, a l'exposició.

Dividida en sis àmbits separats per unes cortinetes blanques que reforcen la idea que ets en un escenari de ciència-ficció (o a la consulta d'un metge d'alta gamma), Som Natura mostra la bellesa de la Terra però també la degradació ambiental, alerta amb missatges directes (“ens estem allunyant de la natura”, “el planeta té límits, activa't!”), aporta una sèrie d'indicadors sobre la pèrdua de biodiversitat, t'acarona l'ànima amb estampes grandioses, i mostra seguidament nombrosos projectes innovadors i sostenibles en marxa en el cas concret de Catalunya, relacionats amb els boscos, l'agricultura, la fauna salvatge, els rius, el mar o les ciutats. En un últim espai, s'anima els visitants a passar a l'acció i implicar-se en alguna del centenar d'iniciatives en què el ciutadà del carrer pot participar, ja sigui a favor dels líquens, les papallones o les orquídies de la Garrotxa, els coleòpters florícoles del Vallès occidental, el projecte Oreneta, o el seguiment de les cigales.

“Des de fa temps volíem fer alguna cosa sobre la biodiversitat de Catalunya, lligada a la del planeta”, explica la directora del NAT, Anna Omedes. “I d'això, del que tenim aquí, parla en bona part l'exposició, i de com podem conservar-ho, i quins perills corre”. Omedes va dir que han volgut dedicar-li l'exposició al biòleg Salvador Grau (1963-2016) que va estar implicat en el primer projecte de la mostra. De l'absència de peces, va justificar que ja és al costat, al mateix edifici, tota la col·lecció permanent del museu. Grau va subratllar que Som Natura pretén “emocionar i sorprendre“, i que es publicarà al maig un llibre amb textos de 30 científics que complementa la proposta.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Ambient, Ferran Miralles, que va destacar la pertinència que una exposició com aquesta es faci al NAT, va recalcar la necessitat d'un punt de reflexió i inflexió al país en el tema de la biodiversitat i com és d'essencial aconseguir la complicitat amb la gent en la matèria. Miralles va revelar –almenys per a molts que Catalunya és, malgrat no tenir una gran superfície, una primera potència en biodiversitat, en l'àmbit europeu (tampoc ens compararem amb el Brasil, Madagascar o Papua Nova Guinea). “No hi ha gaire països a Europa on puguis veure 200 espècies d'aus en 24 hores, tenim geològicament de tot, la Garrotxa té més diversitat que tot el Regne Unit... Tenim un tresor, i una responsabilitat”. Miralles va afegir que el 32% del territori català ha passat a estar protegit i que espècies com el trencalòs, de la qual només hi havia tres parelles nidificants, és ara un ocell habitual, mentre que la llúdriga ja arriba a les portes de Barcelona i l'os, extingit als noranta, ja té 40 individus.

Anna Omedes i Carles Castell, a l'exposició.
Anna Omedes i Carles Castell, a l'exposició.

“Sembla que anem bé”, va puntualitzar, “però no és així. “S'ha millorat en moltes coses, menys en la biodiversitat”. Grau va advertir que en 15 anys, les 258 espècies de vertebrats que s'utilitzen com a indicadors de biodiversitat han caigut un 25% en volum de població. “Hem perdut una quarta part del volum d'aquestes espècies”, va recalcar, per diferents causes: contaminació, pèrdua d'hàbitats, monocultius, irrupció d'espècies invasores (cada setmana arriba una, algunes amb tant de potencial destructiu com l'arna xinesa Cydalima perspectalis, defoliadora del boix que ha devastat les poblacions de l'arbust a la Garrotxa i Osona). Molt gràficament va afegir també que, com qualsevol pot apreciar, ja no hi ha tants insectes, ni tan variats, estampats al parabrisa quan anem amb cotxe, que ja és un altre indicador. “Això no va bé”, va insistir.

L'exposició, va destacar, va en la direcció de conscienciar i implicar la gent. “Som en un moment crucial i com a país cal reaccionar. Cal estendre la idea de la importància de la natura i del moment delicat en què ens trobem”.

Carles Castell, assessor científic de l'exposició, va indicar com Som Natura posa èmfasi en el fet que cal actuar sense dilació. Ho fa, va dir, apuntant a les emocions, que és el més directe per empènyer a reaccionar. “Volem transmetre que som part de la natura, una espècie més, i no ens podem deslligar del seu destí. En depenem com a país –turisme, agricultura i com a persones, no només físicament sinó fins i tot, d'alguna manera, espiritualment”. L'exposició ofereix missatges breus i concisos, i, sobretot, en positiu. “Que la gent se senti interpel·lada, però no culpabilitzada. Hi ha una problemàtica, sí, però amb un canvi, encara hi som a temps, i aquest canvi ja està en marxa”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >