Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya rep 900 milions més i absorbeix el 18,2% de la inversió

La catalana és la comunitat que més creix en inversió, seguida d'Andalusia i València

Pedro Sánchez i Quim Torra, en una reunió a Barcelona el 21 de desembre.
Pedro Sánchez i Quim Torra, en una reunió a Barcelona el 21 de desembre.

Catalunya és aquest any la comunitat més beneficiada en el projecte de Pressupostos en matèria d'inversions. Rebrà 2.251 milions d'euros, 900 milions més que el pressupostat el 2018, fet que suposa un salt del 66%. Amb aquestes xifres, Catalunya absorbeix el 18,2% del conjunt de la inversió territorialitzada i s'aproxima així als pactes de l’Estatut, en un gest de l’Executiu de Pedro Sánchez al bloc independentista al Congrés (PDeCAT i ERC), que necessita per aprovar els comptes. La millora inversora a Catalunya és molt superior a la del conjunt de les inversions regionalitzables, que creixeran un 18,1%.

Des del 2011, quan les obres de l’AVE encara cuejaven a la comunitat, Catalunya no disposava d’una xifra d'inversió tan alta com la prevista per aquest any (270 euros per cada 1.000 habitants). Amb els 2.251 milions d'inversió prevista, el Govern espanyol s'aproxima a les condicions incorporades a la disposició addicional tercera de el Estatut, que preveia que, durant un període de set anys —només se’n va complir un—, s'invertiria l'equivalent a l'aportació catalana al PIB nacional, que el 2017 va ser del 19,2%.

La veritat és que aquesta aproximació arriba gràcies a una aportació pactada en una comissió mixta d'assumptes econòmics Estat-Generalitat, en la qual el Govern de Sánchez va assumir que, arran d'una sentència del Tribunal Suprem, retornaria aquest any 200 milions a compte dels 789 que s'haurien d'haver invertit el 2008 a la comunitat. Inicialment, el Govern central volia que fos el Ministeri de Foment el que articulés aquests recursos a través d'inversions pròpies, fet al qual es negava la Generalitat, que volia una transferència de recursos per utilitzar-los segons el seu criteri. Al final, el Govern espanyol ha assumit el criteri del Govern català i transferirà els recursos a l’Administració catalana, que els podrà incorporar als seus comptes. Sense aquests 200 milions addicionals, la inversió territorialitzable a Catalunya se situaria al 16,8% (2.051 milions d'euros).

La millora de recursos destinats a Catalunya supera en molt el creixement general de les inversions totals de l’Estat, que arriben als 12.181,9 milions en el cas de les regionalitzables (un 18,1%) i de les totals, que creixeran un 13,8% i se situaran en els 16.947 milions d'euros.

Andalusia, que estrena nou Govern amb l'aliança PP, Ciutadans i Vox una vegada destronat el PSOE de la Junta, serà la segona comunitat que rebrà més inversions aquest any: 2.132 milions, un 43,5% més. Si no es comptessin els 200 milions d'euros que arribaran arran de la sentència del Tribunal Suprem, seria la que absorbiria més inversió estatal: un 17,5%. I la Comunitat de Madrid és la tercera que més es beneficiarà de l'aposta inversora del Govern espanyol, amb 1.249 milions. No obstant això, la xifra suposa una lleu disminució, del 0,5%, respecte al previst el 2018. És la cinquena comunitat amb menys inversió per cada 1.000 habitants: 190 euros. Amb Madrid, el País Basc, Galícia, La Rioja i Balears són les altres comunitats on caurà la inversió estatal.

València, un 60% més

La Comunitat Valenciana guanya 447 milions respecte a un any abans i és una de les que més creixen respecte al 2018 (un 60,2%), fins als 1.189,8 milions d'euros. El president d'aquesta comunitat, el socialista Ximo Puig, havia demanat al Govern central que la inversió regionalitzable fos equivalent al seu pes poblacional, calculat en el 10%. Finalment, es queda amb el 9,8% de la inversió total.

Però on més creix percentualment la inversió és a Navarra. L'augment de 51 milions a la comunitat foral suposa una progressió del 90% respecte als comptes anteriors, si bé és, amb La Rioja —excloses les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla—, de les que menys recursos rebran el 2019: 108,5 i 38,5 milions d'euros, respectivament.

En despesa per habitant, les comunitats més beneficiades són Extremadura (458 euros), Castella i Lleó (454 euros), Cantàbria (425 euros) i Aragó (412 euros). La que menys, La Rioja, amb només 121,9 euros.

L’aposta pel ferrocarril assenyalada en diversos actes pel ministre de Foment, José Luis Ábalos, té trasllat als comptes. Dels 10.069 milions d'euros que es destinaran a xarxes de transport, més de la meitat, 5.041 milions d'euros, es destinen al ferrocarril. Les carreteres absorbeixen 2.328 milions. Mentrestant, infraestructures hidràuliques (852 milions), ports de l’Estat (830 milions) i aeroports (689 milions) es repartiran la resta. Les vuit autopistes rescatades per l'Estat l'any passat absorbiran aquest any una inversió pública de 433 milions d'euros.

Reestructurar el deute regional amb l’Estat

Catalunya serà una de les comunitats més beneficiades per la injecció de diners procedents del finançament autonòmic el 2019, segons figura als Pressupostos del 2019. El Govern rebrà 20.729 milions d'euros per finançar la sanitat, l'educació i les prestacions socials. En total, ingressarà 1.560 milions més que l'any passat (un 8,1% més). És la comunitat, després de Canàries, on més creixerà el finançament. El sistema aportarà aquest any, a través dels Pressupostos, un total de 110.448 milions a les autonomies, un 6,4% més. Aquests recursos seran 2.000 milions superiors al que es va comunicar inicialment. Això es deu a la nova liquidació de el Sistema Immediat d’Informació de l’IVA. Amb aquesta injecció, les autonomies podran gestionar més diners que mai.

La Generalitat també rebrà, dins del finançament autonòmic, 33 milions d'euros addicionals per finançar els Mossos d'Esquadra. Es tracta d'una regularització de partides pendents de pagament d'anys anteriors.

El Govern espanyol ha inclòs, també, en els Pressupostos del 2019 mesures per facilitar la reestructuració del deute, tant de les comunitats autònomes com dels ens locals, traslladant els avantatges de finançament que obtingui el Tresor a aquestes administracions.

D'alltra banda, estableix el requisit d'un informe vinculant d’Hisenda previ a la concessió de subvencions o la subscripció de convenis per part de comunitats que incompleixin els objectius pressupostaris de dèficit o deute públic.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >