Selecciona Edició
Connecta’t

Rodalies s’endú bona part del pressupost de l’Estat a Catalunya

La xarxa de curta distància rep 650 milions i el corredor mediterrani, 394 milions

Passatgers a l'estació de Sants, davant un tren de Rodalies.
Passatgers a l'estació de Sants, davant un tren de Rodalies.

El projecte de Pressupostos Generals de l’Estat per aquest any preveu una inversió de 2.051 milions d'euros per a Catalunya (més 200 que es transferiran directament a la Generalitat). Les infraestructures capten bona part de les inversions reservades per a Catalunya, més de 1.850 milions són per aquest concepte. La xarxa de Rodalies, que dona servei a 120 milions de passatgers l'any i que freqüentment és focus d'atenció per les seves incidències i retards, capitalitzarà bona part de la inversió. El ministre de Foment, José Luis Ábalos, va anunciar dilluns que aquesta xarxa rebrà al voltant de 650 milions d'euros de la inversió.

El projecte pressupostari del Govern socialista estableix sobre la xarxa de Rodalies a Catalunya que “es continuarà amb els estudis de planificació de diverses actuacions a la xarxa”, però sense més concreció. Encara en matèria ferroviària, el corredor mediterrani rep una reserva de 394 milions d'euros per avançar actuacions de manera paral·lela a Catalunya i València.

La província de Barcelona és, amb diferència, el territori que més inversió rep. El projecte de pressupostos preveu 25 milions d'euros per a la millora dels accessos ferroviaris definitius al port de Barcelona. La setmana passada, la presidenta de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), Mercè Conesa, demanava que el 2019 sigui un “any clau” perquè el projecte d'accessos ferroviaris sigui “una realitat”. Conesa feia aquestes declaracions després de reunir-se amb la presidenta de Ports de l’Estat, Ornella Chacón.

Per la seva banda, l'aeroport del Prat té reservats gairebé 80 milions d'euros d'inversió per a gestió operativa i actuacions en matèria de seguretat. A l'espera que es defineixi la construcció de la nova terminal, pensada per a vols intercontinentals, el segon aeroport més gran de la xarxa d'Aena rebrà més recursos per millorar la seva connectivitat: 64 milions d'euros a compte dels treballs que s'estan fent perquè la llançadora ferroviària uneixi el centre de Barcelona amb la terminal 1 de l'aeroport. La documentació feta pública aquest dilluns pel Govern espanyol assenyala que el 2020 s'hauran acabat les obres.

La mobilitat en transport públic per la capital catalana també rep una injecció econòmica per part de l'Executiu socialista: l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona rebrà ajudes per valor de 149 milions d'euros, una xifra superior a la que rebrà el Consorci de Transports de Madrid (127 milions). La millora, de 42 milions respecte al 2018, és un argument que defensa Catalunya en Comú perquè l'independentisme doni suport als Pressupostos.

L'enllaç de l’AP-7 amb l’A-2 a l'altura de Castellbisbal (on ara hi ha un viaducte que acaba a l'aire) tindrà una partida de 9 milions aquest any si bé l'obra, aturada des del 2010, no s’acabarà fins al 2021.

A Tarragona es preveuen 206 milions d'euros en inversions en infraestructures, dels quals una part important són per eliminar residus. En concret, 31 financen la descontaminació de l'embassament de Flix i sis milions més són per Enresa, per a la gestió de residus radioactius de les plantes nuclears que operen a la demarcació. L’Autoritat Portuària de Tarragona, amb 24,7 milions, és l'entitat pública que s’endú una dotació pressupostària més elevada. S'urbanitzarà el moll de la Química i es faran actuacions per millorar-hi l'accessibilitat ferroviària. Les carreteres del territori, com la N-340 i l’A-27 entre Valls i Montblanc, rebran partides més petites.

A Lleida, el projecte de Pressupostos Generals preveu invertir-hi 36,1 milions d'euros. Destaquen actuacions per valor de més de 12 milions en carreteres, com l’A-2 i la N-240, i una partida similar per a la millora d'infraestructures i instal·lacions ferroviàries, a càrrec de Renfe i Adif. Els comptes també preveuen destinar 2,9 milions al canal Segarra-Garrigues i 200.000 euros a la restauració de la Seu Vella de Lleida.

A Girona, el Govern central preveu una inversió de 107,2 milions d'euros. Les interminables obres de la carretera N-II concentren la principal despesa en matèria d'infraestructura viària, tant al tram sud, entre Tordera, Maçanet de la Selva i Sils, com al nord, entre Medinyà i Orriols.

La Cambra de Comerç celebra les xifres amb cautela

La Cambra de Comerç de Barcelona va aplaudir aquest dilluns les dades d'inversió dels Pressupostos a Catalunya. Els 2.252 milions previstos suposen el 18,2% del total català i resolen, segons el parer de l'organisme, “una reivindicació històrica” de l'entitat. Aquest aplaudiment, no obstant això, va quedar eclipsat per un comentari del seu president, Miquel Valls, explicitat en un comunicat: “Lamentablement l'experiència ens demostra que els pressupostos d'inversió poden acabar sent paper mullat”. Se cenyia a les estadístiques de la Cambra, que assenyalen que en el període 2001-2017 només s'ha acabat invertint el 77% del previst inicialment. “Tant de bo compleixin”, afirmava divendres a aquest diari el president de la Cambra de Comerç d’Obres de Catalunya, Joaquim Llansó, quan ja havia transcendit que el percentatge d'inversió arribaria al 18%. Només hi ha hagut un any en què la inversió liquidada hagi superat la prevista. Va ser el 2012, quan el Govern de Mariano Rajoy corria per acabar les obres de l’AVE a Girona i tancar la connexió amb la frontera francesa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >