Selecciona Edició
Connecta’t

Oriol Junqueras converteix el seu escrit de defensa en un al·legat polític

El document de la seva defensa nega que el vicepresident i Raül Romeva cometessin els delictes de rebel·lió, sedició i malversació

Romeva i Junqueras, el 2015.
Romeva i Junqueras, el 2015.

L’advocat d'Oriol Junqueras i de Raül Romeva, Andreu Van den Eynde, presentarà un escrit de defensa pel judici de l'1-O en el qual demandarà l’absolució dels dos presos pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació. Però l'escrit és també un al·legat polític a favor del referèndum i en el qual acusa l’Estat d'haver convertit la causa “en un exemple d'instrumentalització del procés penal per a la persecució d'un moviment que busca un objectiu polític legítim en democràcia”, segons va avançar TV3 diumenge.

Segons el document, en el procés judicial “la presumpció d'innocència ha estat destruïda a través d'una campanya de criminalització dels investigats i posteriorment acusats que s'ha fet des d'instàncies oficials del poder polític, judicial o de la Fiscalia”, explica el text en el qual basaran la seva estratègia de defensa els dos polítics independentistes.

L'advocat de Junqueras i Romeva defensarà en el judici sobre el referèndum de l'1-O l'absolució dels que van ser vicepresident econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras, i conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, dos dels encarregats de l'execució de la consulta. Considera que no poden ser acusats dels tres delictes que se'ls imputen: rebel·lió, sedició i malversació de fons públics. La defensa reclamarà també l'alliberament dels dos polítics, segons consta en l'escrit que utilitzarà, en considerar que, si continuen a la presó, es vulnerarà el seu dret a la defensa. Tanmateix, reclama que el judici, tot i que el continuï instruint el Tribunal Suprem, es traslladi a Barcelona.

L'escrit, segons recull TV3, afirma que tots dos polítics, “abans que independentistes, són demòcrates i pacifistes”, per la qual cosa descarta que poguessin incórrer en un delicte de rebel·lió, que implicaria l'ús de la violència.

De la mateixa manera, consideren que tots dos dirigents, responsables des dels seus càrrecs a la Generalitat de l'execució de la consulta, no són culpables de sedició, ja que es van limitar a exercir “drets fonamentals bàsics”, ni tampoc de malversació, “en no existir cap acte comès per l'autoritat de sufragar de forma il·lícita despeses contràries en corresponent fidelitat a la custòdia de fons públics”.

La defensa culpa el Constitucional

L’escrit de defensa d’Oriol Junqueras, per a qui la Fiscalia reclama 25 anys de presó, apunta al Tribunal Constitucional com a causant de l'augment del sentiment independentista per la retallada de l’Estatut d’Autonomia l'any 2010 i per l'anul·lació de les resolucions que va aprovar el Parlament a favor de la sobirania. El Constitucional va passar, segons l'escrit, de ser una “instància de control” a un “veritable censor”.

El document, de més de 100 pàgines, carrega contra diferents estaments de l’Estat pel seu paper durant les setmanes prèvies i posteriors al referèndum, en les quals la defensa sosté que el Govern català va intentar mantenir el diàleg amb l’Executiu central per arribar a un acord. Junqueras i Romeva únicament reconeixen haver actuat de manera unilateral en una ocasió: quan van decidir convocar i impulsar la consulta.

Segons relata l'escrit, aquest referèndum s'hauria convertit en l'excusa de l’Estat per crear un relat sobre el moviment independentista. Acusen la secretaria judicial del jutjat d’instrucció número 13 d'haver aportat “una versió tergiversada que va servir de perfecta excusa per a la construcció d'un relat apocalíptic” dels fets que es van produir el 20 de setembre davant del Departament d’Economia i Hisenda, i que van comportar l’empresonament dels presidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Així mateix, respecte a la violenta repressió policial que es va poder veure als centres de votació habilitats l'1-O, l'escrit assegura que tant la Policia Nacional com la Guàrdia Civil es van centrar “a generar imatges de violència inusitades que poguessin atemorir els votants i impedir la seva participació” a la consulta.

Van den Eynde també arremet contra el Tribunal Constitucional (TC), que acusa de provocar una “situació inaudita”: “La criminalització del debat, ja que el TC prohibia al Parlament, sota amenaça de cometre delicte, debatre en el ple i tramitar propostes que tinguessin com a tema l'exercici del dret a l'autodeterminació”. Conclou que va actuar com a “censor”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ