Selecciona Edició
Connecta’t

El rendible negoci de les terrasses: un euro al dia per taula a la Barceloneta

Els restauradors protesten per la nova norma de Colau i l'oposició crea una comissió per vigilar-ne el desplegament

Terrasses de bars i restaurants del passeig de Joan de Borbó de la Barceloneta.
Terrasses de bars i restaurants del passeig de Joan de Borbó de la Barceloneta.

Una taula al sol al turístic passeig de Joan de Borbó de la Barceloneta li costa als restauradors de la zona 1,04 euros diaris. Les seves terrasses són les més cares de Barcelona, tot i que el preu es compensa minut i mig després d'obrir el local. A la Rambla, l’Ajuntament de Barcelona cobra per taula 198,99 l'any. En altres àrees de menys afluència, la taula val 0,17 euros al dia. El cost de la taula és irrisori, però en la guerra entre el Gremi de Restauració i el Consistori per la normativa de terrasses el preu no és el més important. Els empresaris lluiten per mantenir i ampliar les taules. L’Ajuntament, en canvi, advoca per no saturar la via pública i defensar els drets d'altres veïns. Una guerra sense fi i sense guanyadors.

El juliol del 2016 el districte de Ciutat Vella va enviar diversos tècnics a requisar taules dels porxos de la Boqueria. La regidora del districte, Gala Pin, denunciava que dels setze negocis que hi operaven, només quatre tenien llicència. Després de sancions i molta mediació, es va estudiar cas a cas i es va concedir llicències per a 36 taules. La pau es va signar el juliol passat, dos anys després. Dies abans, restauradors i Consistori anunciaven el que semblava la fi de la guerra amb una ordenança nova.

La norma que va heretar Colau quan va arribar al càrrec la va dissenyar l'exalcalde Xavier Trias amb el suport del PP. Amb aquesta norma s'eliminaven milers de taules, però Colau va aplicar una moratòria i va negociar amb els restauradors. El principal escull de l'ordenança de Trias era les distàncies entre cadires, taules i façanes, ja que s'exigia 1,8 metres perquè les persones amb mobilitat reduïda poguessin passar sense trobar obstacles. Un altre problema era que als locals amb un aforament superior a setze persones, comptant la terrassa, se'ls exigia dos banys i dos lavabos.

Una nova ordenança

Després de reunir-se amb els restauradors, Colau va redissenyar la norma i permetia que les terrasses no haguessin d'estar obligatòriament davant del local i que la distància de pas per a persones amb mobilitat reduïda es reduís a 1,50. La qüestió del nombre de lavabos es limitava a locals de nova creació.

El problema va arribar, no obstant això, amb el requisit que, encara que la norma era efectiva per a tota la ciutat, seria cada districte el que l'apliqués tenint en compte les seves peculiaritats. De fet, no havien passat ni quatre mesos de l’aprovació quan el Gremi va treure els seus empresaris al carrer acusant Pin d'estar fent una “supressió massiva de terrasses” a Ciutat Vella al·legant “problemes d'espai públic”. La regidora, per la seva banda, sempre ha assegurat que al districte hi ha molt poc espai lliure i és la seva obligació “garantir que hi hagi diversitat d'usos en la via pública”. La regidora manté que està complint rigorosament l'ordenança.

El gremi va trobar aliats en l'oposició i PDeCAT, Cs, PSC i PP van aconseguir dimecres passat al ple de l’Ajuntament constituir una comissió de seguiment de l'ordenança de terrasses a Ciutat Vella. Durant el ple van acusar el districte de falta de transparència i de diàleg.

Però si el gremi es considera perjudicat, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i ECOM, el moviment associatiu integrat per organitzacions de persones amb discapacitat física, també. Tots dos denuncien que els criteris d'accessibilitat de les terrasses “no poden ser orientatius i flexibles tal com permet l'ordenança i haurien de ser iguals a tota la ciutat”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ