Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Nit de Reis a Sant Roc i Ciutat Meridiana

En aquesta societat es condemna una part dels que treballen a sobreviure entre la il·legalitat i el sobresalt, amb bancs tancant menors en cases ocupades i la pobresa energètica matant persones

L'edifici que va cremar a Sant Roc, una setmana després.
L'edifici que va cremar a Sant Roc, una setmana després.

Els contes que Josep Maria Folch i Torres publicava a la revista En Patufet en el primer terç del segle passat es basaven en la catalanitat ben entesa: els pobres eren recompensats pel seu temor reverencial a Déu i l’autoritat. Però ni el mateix Folch i Torres hauria sabut com abordar el que passa al segle XXI, en el qual sembla que no domina el sentiment d’expiació: els rics són cada vegada més rics i es condemna una part dels qui treballen a sobreviure entre la il·legalitat i el sobresalt. El 4 de gener, un banc va tancar durant 11 hores tres menors en un pis ocupat a Ciutat Meridiana; el 5, tres persones van morir i una trentena van resultar ferides a Sant Roc, a Badalona, en un incendi atribuït a una presa il·legal de llum; el 6, el domicili d’una família que no tenia accés a l’electricitat va cremar al nucli vell de Manresa per culpa de la il·luminació amb espelmes.

La pobresa va esclatar just abans de la nit de Reis. En aquesta societat, paradoxalment, és més fàcil ocupar un pis que obtenir un habitatge social i és molt més senzill connectar-se directament a la xarxa elèctrica que no pas aconseguir un contracte provisional de subministrament. A l’edifici conegut com El Lineal del barri de Sant Roc es donaven presumptament totes dues circumstàncies. El pis on es va originar el curtcircuit era un habitatge-pastera. La seva ocupació data dels anys en què era alcalde Xavier García Albiol, el que proposava “netejar Badalona”.

L’exalcalde del PP, amb un tarannà xenòfob perfectament en harmonia amb la negror dominant al PP de Pablo Casado, ha decidit criminalitzar els veïns de l’habitatge i querellar-se contra ells. Aquestes tesis no són patrimoni del populisme de dretes. De fet, l’alcalde socialista de Badalona, Álex Pastor, en un atac de solució policial mal entesa, ha assegurat que farà un mapa del sobreconsum elèctric i actuarà amb contundència contra les ocupacions, com si en el cas de Sant Roc es tractés de narcopisos. No serveix de res que els bombers considerin que el 70% dels incendis als domicilis de Catalunya té com a causa la pobresa energètica.

La raó hauria d’obrir-se pas entre la demagògia i encetar una reflexió sobre aquesta pobresa endèmica, en la qual el sou no els arriba a molts per pagar el lloguer o la llum. Mentrestant, les estadístiques assenyalen insistentment que creix l’ocupació i millora l’economia.

La família de la Noemí coneix bé la situació. Els seus fills, de 16, 12 i 5 anys, es van quedar tancats durant més d’11 hores al seu habitatge ocupat de Ciutat Meridiana. Moltes famílies paguen per aconseguir la clau d’un pis a traficants d’habitatges que esbotzen portes, canvien panys i cobren per la gestió. Els bancs tenen una brigada de manteniment que restitueix d’ofici portes i panys. I això va ser el que va passar el 4 de gener, quan, com si fos un conte d’Edgar Allan Poe, els nois es van adonar, quan es disposaven a sortir a comprar llet, que estaven reclosos. L’ansietat va durar fins que els bombers van aparèixer per la porta. “Ningú pot pagar lloguers de mercat”, afirma el president de l’Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, Filiberto Bravo. La Noemí ara mateix està fent una substitució d’uns mesos en una feina de neteja. El Banc Sabadell, propietari de l’habitatge, s’ha afanyat a anunciar que pactarà un lloguer social. “Aquest mes no hi haurà desallotjaments fins al dia 28”, explica Bravo, com si el que ha passat hagués tingut un efecte similar a la Treva de Déu.

A Catalunya, no obstant això, hi ha pocs miracles i molts forats negres. Es desconeix si la independència portarà sota el braç el dret fonamental a l’habitatge o la treva hivernal amb les totpoderoses elèctriques. De moment, el Govern de la Generalitat ni tan sols ha engegat el protocol al qual es va comprometre fa més d’un any i mig amb l’objectiu de poder detectar a través de l’actuació dels bombers casos de pobresa energètica, com ja passa a la ciutat de Barcelona, asseguren des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).

Tampoc hi ha convenis per frenar els talls de llum. En el cas del subministrament d’aigua, Agbar s’ha avingut a pactar un protocol d’actuació, però la Generalitat no ha aconseguit signar ni un sol acord amb Endesa, Iberdrola o Naturgy. Els èmuls de Folch i Torres han substituït la caritat per la inacció.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ