Selecciona Edició
Connecta’t

L’advocat de Puigdemont no li recomana l’indult: “Que aprengui flamenc”

El lletrat compareix al Congrés com a expert i avisa que si prospera l'esmena del PP per prohibir mesures de gràcia en delictes de rebel·lió anirà a Estrasburg

Carles Puigdemont a la gala dels Gaudí.
Carles Puigdemont a la gala dels Gaudí. EFE

Jaume Alonso-Cuevillas, l'advocat de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha comparegut aquest dijous al Congrés com a expert en dret processal i matèria d'indults i ha rebutjat taxatiu la possibilitat de demanar aquesta mesura de gràcia per al seu defensat i li ha recomanat amb humor que és millor que aprengui l'idioma flamenc, que és el que es parla en una part de Bèlgica, el país al qual va fugir el seu client. El lletrat ha explicat que creu en general en la figura de l'indult per solucionar excepcionalment sentències injustes, però no a Espanya per culpa del seu sistema judicial.

L'advocat que defensa l'expresident Puigdemont i altres exconsellers del Govern de la Generalitat en la causa del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 ha estat citat al Congrés com a expert per donar la seva opinió sobre la reforma de la llei d'indults que s'està tramitant a la Cambra. Jaume Alonso-Cuevillas, que és catedràtic de Dret Processal i va ser degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona, sí que creu en la figura de l'indult per solucionar alguns defectes de tots els imperfectes sistemes judicials, però no en el cas d'Espanya. Quan se li ha preguntat sobre si reclamarà en el seu moment aquesta mesura quan hi hagi la sentència de la causa oberta al Tribunal Suprem ha contestat: "No tinc cap confiança ni en el sistema judicial espanyol ni en l'indult en aquest assumpte; com a bon advocat li he recomanat a Puigdemont que aprengui flamenc".

Això sí, al si de la comissió, el lletrat s'ha pronunciat a favor que el Govern espanyol faci política en el seu moment amb aquest tipus de mesures. "L'Estat no hauria de tancar les portes a la possibilitat de fer política algun dia, perquè pot haver-hi pronunciaments d'instàncies, de tribunals internacionals, que obliguin els poders de l'Estat a haver de fer política", ha manifestat.

La reforma de la llei d'indults en vigor des del 1870 va ser impulsada al començament d'aquesta legislatura pel PSOE per evitar aquesta concessió als condemnats per delictes de corrupció o per violència masclista i estava aturada. El PSOE i altres grups havien presentat nombroses esmenes i alguns partits van sol·licitar l'opinió d'experts per assessorar els diputats. El PP i Ciutadans miren amb temor aquesta pretensió de reforma perquè creuen que el Govern espanyol pot pretendre utilitzar-la ara per boicotejar els seus intents d'impedir qualsevol futura mesura de gràcia cap als polítics catalans presos per impulsar el procés independentista a Catalunya.

L'advocat de Puigdemont sosté que aquests partits i especialment el PP estan proposant ara canvis legislatius ad hoc sobre els indults contra el seu defensat: "Només els falta posar nom i cognoms al contingut i això no és admissible en un Estat de dret". I ha afegit: "Com a advocat d'algun client que li consta que tinc, gairebé ens faria un favor si modifiquessin la llei i prohibissin que s'indultés la rebel·lió i la sedició; em faltaria temps per traduir-ho i presentar-ho davant del Tribunal d'Estrasburg". El portaveu del PP a la comissió, Leopoldo Barrera, ha qüestionat el "subjectivisme" del lletrat i aquest no ha tingut objeccions a admetre aquesta falta d'objectivitat: "El subjectivisme és de tots, fins i tot de l'estadística".

El Congrés és inhàbil al gener per a determinades activitats plenàries, però algunes comissions sí que funcionen i, de fet, la de Justícia ha aprofitat per reprendre l'activitat amb una sèrie de compareixences d'experts entre les quals s'inclou la del lletrat de Puigdemont. Alonso-Cuevillas ha admès al final de la seva exposició que la seva presència havia generat moltes suspicàcies, especialment entre el PP i Ciutadans, tot i que després el tipus d'intervenció més tècnica que política ha aplacat força aquests ressentiments. Fins i tot ha rebut felicitacions.

Jaume Alonso-Cuevillas ha precisat que anava al Congrés per aportar les seves idees generals i professionals sobre l'indult, però no per demanar-lo per a Puigdemont. Això sí, quan se li ha preguntat per les esmenes registrades pel PP, i avalades per Ciutadans, perquè es prohibeixi aquesta mesura de gràcia en el cas dels acusats per delictes de rebel·lió o sedició, el lletrat no ha desaprofitat l'ocasió per avançar properes estratègies: "Em fan un favor com a advocat en exercici perquè ho traduiré immediatament i ho portaré a instàncies internacionals perquè vegin la falta de neutralitat sobre l'assumpte". Aquestes instàncies internacionals seria el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.

El defensor de Puigdemont ha indicat que no demanarà l'indult per al seu client, a més, perquè manté que en aquest cas no hi ha proves per sustentar els delictes de rebel·lió i sedició dels quals l'acusen i per tant, segons el seu criteri, el Tribunal Suprem hauria d'absoldre els acusats i no condemnar-los. I s'ha aferrat aquí al que en el seu moment va manifestar el llavors ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i el mateix president, Mariano Rajoy, sobre que no s'havia destinat ni un sol euro públic a l'organització del referèndum.

La majoria dels experts estan subratllant en la Comissió de Justícia del Congrés la capacitat del Govern central per concedir els indults i la desproporció entre els que es demanen, entre 3.000 o 4.000 l'any, i els que es concedeixen: l'exercici passat només 17. El Govern els aprova i el jutge després els tramita. Els experts, en general, no estan a favor d'establir restriccions com les demanades pel PP i Ciutadans, en aquest cas també sobre delictes de terrorisme, però sí que demanen més transparència en l'actuació de l'Executiu. Des del 1996 s'han concedit uns 10.000 indults.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ