Selecciona Edició
Connecta’t

Condemnat el CatSalut a pagar 135.000 euros per no internar un jove amb risc de suïcidi

El noi, de 19 anys, es va treure la vida tres setmanes després d'anar a les urgències psiquiàtriques i que li donessin l'alta

L'Hospital de Santa Caterina de Salt.
L'Hospital de Santa Caterina de Salt.

Un jutjat de Girona ha condemnat el Servei Català de la Salut (CatSalut) a indemnitzar un pare amb 135.224 euros, més interessos legals, per una mala praxi que va acabar amb el suïcidi del seu fill de 19 anys, diagnosticat amb un trastorn límit de la personalitat i amb un ampli historial psiquiàtric i diversos intents de suïcidi. El pare va considerar que “la mala assistència sanitària rebuda va ser la causa determinant de la mort” i per això va presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial a l'hospital. Aquesta reclamació va ser “contestada” negativament amb la tècnica del “silenci administratiu” i la família, l'11 d'abril del 2011, va presentar un recurs contenciós.

Ara la sentència del contenciós número 2 de Girona estima parcialment el recurs que va interposar el progenitor i conclou que, “atesos els antecedents mèdics del jove, amb tres intents previs de suïcidi, que l'Administració redueix només a un, confrontat amb el que van dictaminar fins a quatre perits, el que hauria estat correcte i prudent és procedir a l'internament psiquiàtric, i no donar-li l'alta l'endemà, ja que el tractament ambulatori, segons ha quedat provat, no semblava l'actuació mèdica correcta”.

El jove va anar a les urgències psiquiàtriques de l'Hospital Santa Caterina de Salt el 10 de març del 2010, després d'un intent de suïcidi. El van tenir en observació 24 hores i li van donar l'alta. La sentència sosté que amb aquesta decisió van obviar el seu “historial clínic” i van restar importància als intents de suïcidi, ja que, segons van mantenir des del centre sanitari, només es va tractar d'intent real quan es va intentar penjar, però no les diverses vegades que havia pres fàrmacs.

Els facultatius de l'hospital van dictaminar que l'atenció prestada el 10 de març va ser correcta i concorde a la Lex artis, amb una correcta avaluació del risc suïcida. Després d'estar diverses hores en observació es va dissenyar un pla terapèutic adequat a l'alta que se li va donar 24 hores després de l'ingrés. Van assegurar que el trastorn límit de la personalitat, que patia la víctima, inclou intents de suïcidi, però que “l'ingrés a la Unitat d'Aguts de Psiquiatria només està indicat quan hi ha un risc de suïcidi imminent” i que ell “no presentava ideació suïcida” el 10 març del 2010. El jove es va acabar traient la vida el 4 d'abril, al cap de 24 dies.

El pare va presentar la reclamació patrimonial perquè va considerar que, com acreditaven tres informes pericials aportats, no es van posar a la seva disposició els mitjans que tenia l'Administració sanitària. En la demanda va manifestar que “no s'esperava un resultat mèdic, però sí que els professionals mèdics tenien una obligació de mitjà i de cura que no van complir amb la víctima, atorgant-li fins a cinc oportunitats per posar fi a la seva vida, malgrat haver-lo tingut a les seves instal·lacions, haver-lo explorat, i haver tingut accés al seu historial clínic i als informes presentats pel Centre Obert i el seu pare, metge de professió”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ