Selecciona Edició
Connecta’t

Un jutge nega que els Mossos espiessin polítics contraris al procés

Arxivades les querelles pel contingut dels documents que la policia catalana va portar a cremar a una incineradora l'octubre del 2017

La Policia Nacional escorcolla una furgoneta amb documents que els Mossos portaven a incinerar l'octubre del 2017.
La Policia Nacional escorcolla una furgoneta amb documents que els Mossos portaven a incinerar l'octubre del 2017.

El jutjat d'instrucció número 22 de Barcelona ha ordenat el sobreseïment lliure de la causa que investigava si els Mossos van espiar determinats partits polítics, associacions, advocats o periodistes contraris al procés. Els informes van sortir a la llum després que la Policia Nacional interceptés 36 caixes que els Mossos van portar a cremar a la incineradora de Sant Adrià de Besòs.

Quan es va saber quin era el contingut, diverses persones van interposar querelles als jutjats, com l'advocat José María Fuster-Fabra; l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Bosch, el periodista Albert Castillón o els líders del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), David José Mañas i David Miquel. Van al·legar que els informes i seguiments, en alguns casos, que es van dur a terme van ser per “motius de caràcter polític, sense cap justificació”.

El jutge entén, després d'escoltar en declaració el comissari en cap d'Informació dels Mossos, Manel Castellví, que la finalitat de la policia catalana era “obtenir el màxim d'informació, essencial en tota policia, sobre l'actuació de persones que per la seva significació sociopolítica poguessin, en un moment especialment vulnerable, esdevenir autors o partícips en incidents amb afectació de l'ordre públic o esdevenir-ne víctimes”, recull la interlocutòria difosa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

I afegeix que per fer-ho es van utilitzar “mitjans legals”: “No existeix cap intromissió en cap fitxer secret, no s'ha intervingut cap telèfon, no s'ha interceptat correspondència ni s'ha entrat a cap domicili”. I assegura que cap de les dades recollides pels Mossos afecta “la vida íntima” dels querellats. “Es tracta de dades que tenen relació amb la vida privada o amb la mateixa vida pública que es poden obtenir fàcilment en l'anomenada informació oberta”, assegura.

Tampoc considera que hi hagi hagut malversació de fons públics, ni que les persones investigades ho hagin estat per motius polítics. “Aquesta tesi ha quedat desmentida en les explicacions aportades. Les investigacions comprenen un nombre molt més elevat que els aquí querellants i denunciants”. “En aquest supòsit la secció d'informació dels Mossos d'Esquadra ha actuat amb competència objectiva i espacial, decidint la informació segons el seu poder discrecional d'investigació en relació amb la valoració dels elements concrets i els requisits de la intervenció”, conclou el jutjat.

Les caixes dels Mossos van posar al descobert detalls de les investigacions dels serveis d'informació de la policia catalana. Des dels informes d'activistes, periodistes i advocats que va monitorar el Cesicat, un intent d'embrió de CNI català, en l'etapa de Felip Puig com a conseller de l'Interior, i amb el moviment del 15-M en auge, fins als informes més recents de Societat Civil Catalana, i el seu entorn. També constaven dades sobre l'estructura d'Endavant o d'Arran, formacions vinculades a la CUP.

"Des de la Direcció General de la Policia i la Prefectura dels Mossos d'Esquadra s'ha mantingut sempre que tots els procediments s'han basat només en criteris policials", han assegurat els Mossos a través d'un comunicat en saber la decisió del jutge. El cos ha negat "taxativament" qualsevol tipus de "motivació política" en les seves actuacions.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >