_
_
_
_
_

Colau persegueix el frau en els habitatges protegits amb multes elevades

L'Ajuntament de Barcelona imposa sancions de 180.000 euros a un propietari que tenia un pis buit i el va llogar

Clara Blanchar
Edificis de protecció oficial al barri de la Barceloneta.
Edificis de protecció oficial al barri de la Barceloneta.carles ribas

L'aposta del govern de l'alcaldessa Ada Colau en matèria d'habitatge passa per augmentar el raquític parc de pisos socials de lloguer, però és una tasca a mitjà termini, no es poden treure de sota les pedres. Mentrestant, el Consistori ha començat a inspeccionar el parc de pisos públics de propietat per detectar fraus: propietaris que relloguen aquests pisos o els tenen buits, esperant vendre'ls quan s'acabi el termini de protecció. Ara com ara, després d'inspeccionar 1.500 habitatges ha obert 13 expedients i ha posat dues multes que sumen 180.000 euros a un propietari que va llogar el seu pis i el va tenir buit.

Un avís a navegants, perquè les sancions poden arribar fins als 900.000 euros. "L'objectiu no és recaptatori sinó recuperar la funció social d'aquests habitatges, que no estiguin buits injustificadament i conscienciar sobre què és tenir un habitatge públic, aconseguit amb uns avantatges relacionats amb els fons públics", va assenyalar dimecres el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner.

El cas de les dues multes correspon a un propietari a qui als anys noranta se li va adjudicar un pis públic de compra als edificis blancs que hi ha al carrer del Doctor Aiguader, a la Barceloneta. No només ha passat temporades sense viure-hi, sinó que ha tingut el pis llogat. A més de la multa, haurà de tornar el que ha guanyat: 16.000 euros més. La llei no prohibeix llogar aquests habitatges, però només es pot fer si ho autoritza l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que fixa preus màxims.

En total, a Barcelona hi ha uns 16.000 habitatges de protecció en règim de compra que encara mantenen aquesta condició, i el Consistori estima que 300 d'aquests pisos pot ser que estiguin buits. Entre els 1.500 inspeccionats en un any, la ràtio de frau és de l'1%, però els tècnics creuen que en global podria superar el 2%.

La responsable de la unitat de disciplina de l'habitatge i inspeccions, Fuensanta Alcalà, va explicar que en els 13 expedients oberts, els propietaris podrien veure la multa reduïda si cedeixen els pisos a la borsa municipal de lloguer social. "Si cedeixen aquests pisos se'ls pot condonar una part de la sanció, en funció de com estigui qualificada cada infracció", va afirmar. En tots els casos són famílies que no viuen als pisos, a l'espera de poder-los vendre. Habitatges que estan repartits per tota la ciutat: als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí.

L'Ajuntament va instar la Generalitat a inspeccionar també el seu parc públic de pisos socials de compra i va constrènyer el Govern a aprovar el decret anunciat perquè la qualificació dels habitatges sigui permanent i els seus adjudicataris no els puguin vendre. Fa uns mesos la Cadena SER va revelar que només en els últims set anys a Catalunya 117.000 pisos que van ser públics (d'un total de 250.000) han passat al mercat privat perquè ha vençut el període de qualificació, que acostuma a oscil·lar entre 25 i 30 anys.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_