Selecciona Edició
Connecta’t

Una ‘Madama Butterfly’ d’estil clàssic obre l’any al Liceu

Les sopranos Lianna Haroutounian i Ainhoa Arteta donaran vida al drama de Cio-Cio-San

Cio-Cio-San en un dels moments finals de l'òpera.
Cio-Cio-San en un dels moments finals de l'òpera.

L'òpera més popular de Puccini, Madama Butterfly, torna al Liceu amb la producció pròpia del teatre barceloní —compartida amb la Royal Opera House Covent Garden de Londres— que es va veure al Liceu fa set anys. Una història de l'amor incondicional de la jove geisha, Cio-Cio San, i un tinent de la marina nord-americana, Benjamin Franklin Pinkerton, que la repudia i la humilia sense pietat, és el centre del drama de Puccini i una de les òperes més vistes al Liceu, on s'ha representat en 178 funcions. “Si una obra funciona bé i una producció té èxit, no veig per què s'ha de deixar de fer. I Madama Butterfly és clarament una d'aquestes òperes”, apuntava la directora artística del teatre, Christina Scheppelmann, en la presentació del títol que arrenca el 2019.

La producció, amb direcció artística de Moshe Leiser i Patrice Caurier, es va estrenar al teatre barceloní el 2006 i amb posterioritat es va tornar a fer el 2013. La força de l'espectacle és el drama que narra, i una posada en escena clàssica i elegant —gens d'artificis i efectes espectaculars que distreguin l'espectador— contribueix a aquest objectiu. La Madama Butterfly que es veurà en 10 funcions aquest mes de gener arriba amb un repartiment en què destaca l'aclamada soprano armènia Lianna Haroutounian en el paper de Cio-Cio-San, l'adolescent de Nagasaki que es casa amb el soldat americà (Pinkerton), és repudiada per la seva família, abandonada després pel seu propi marit i que acaba traient-se la vida quan li treuen el fill que havia tingut fruit del que per a ella era l'amor de la seva vida.

“Vocalment és una obra molt exigent perquè estàs en escena pràcticament de principi a final, l'arrencada és de tres potents àries i és difícil mantenir la veu fresca. Emocionalment és complicada perquè al final el personatge de Cio-Cio-San s'adona que ja no hi ha esperança, que tot s'ha trencat. De vegades és difícil contenir les llàgrimes”, explicava Haroutounian, que debuta al Liceu i que ha triomfat amb aquest mateix paper a la Wiener Staatsoper. La soprano basca Ainhoa Arteta s'estrena en el rol de Cio-Cio-San en el segon repartiment de les funcions de Madama Butterfly.

Estrepitós fracàs en la seva estrena el 1904

No és la primera gran òpera que en la seva estrena ha estat un estrepitós fracàs. “Li va passar també a Rossini en la primera representació del Barber de Sevilla. Puccini va tenir una mala entrada en l'estrena de Madama Butterfly el 17 de febrer del 1904 a la Scala de Milà. En realitat, va ser tot un sabotatge a la seva obra”, apuntava el director musical Giampaolo Bisanti, que assenyalava com algunes de les causes d'aquell fracàs el fet que utilitzava una iconografia molt potent, amb elements que no s'havien vist abans a l'òpera “i amb un component masclista molt poderós”. La veritat és que Puccini va reescriure la partitura i la va revisar integralment en diverses ocasions fins a arribar a la versió del 1907 —l'actual— i convertir-se en una de les òperes més populars. La primera representació a Barcelona, al Teatre Bosque de Gràcia, el 1907, la va qualificar de pretensiosa i artificiosa.

Si el paper de la jove geisha és el d'una (gairebé) nena que s'ho juga tot per un amor, el de l'oficial Pinkerton representa tot el contrari. “És difícil encarnar el personatge dolent que irrita el públic perquè actua pel poder que li donen els diners i perquè decideix que el que compta és passar-s'ho bé encara que al final, en l'últim instant, és conscient que està equivocat”, comentava el tenor Rame Lahaj, que debuta al Liceu i compartirà repartiment amb Arteta. El canari Jorge de León (Pinkerton en el primer torn) apuntava que quan es tracta d'interpretar un personatge com el de l'òpera de Puccini “cal posar-se un escut. Al llarg de tota l'obra es diuen coses que ericen la pell, com quan Pinkerton reconeix que per ell la seva dona és una joguina”. De León, que va debutar en aquest rol fa set anys al Liceu, assenyalava, a més, l'actualitat de l'òpera que va escriure Puccini: “La va pensar a principis del segle passat, però el que passa podria encaixar amb alguns problemes dels nostres dies, com el turisme sexual o la pederàstia”.

“El sol és Cio-Cio-San i la resta d'astres i tot el que passa en escena giren al seu voltant. I això també val per a la música. L'orquestra ha de donar el màxim suport perquè la soprano pugui gestionar tan bé com sigui possible el personatge que representa a l'escenari”, afirmava Giampaolo Bisanti, que dirigirà l'orquestra del Liceu.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >