_
_
_
_
_

Paco Mir porta ‘La plaça del Diamant’ al Teatre Victòria

El membre de Tricicle dirigeix la companyia Eòlia en la versió de l'obra de Rodoreda

Una escena de la versió de Paco Mir de 'La plaça del Diamant'.
Una escena de la versió de Paco Mir de 'La plaça del Diamant'.

La Colometa i el Quimet tornen a pujar a escena. Aquest dimarts al vespre s'estrena al Teatre Victòria de Barcelona una nova adaptació de la novel·la La plaça del Diamant, l'obra mestra de Mercè Rodoreda, a càrrec de la companyia Eòlia i amb direcció del membre de Tricicle, dramaturg i director teatral Paco Mir. Eòlia està formada per actors i actrius professionals que han estat alumnes de l'escola d'art dramàtic barcelonina del mateix nom. Els intèrprets són Carla Pueyo, Uri Callau, Núria Bonet, Georgina Llauradó, Rai Borrell, Fran Lahera i Ariadna Camps. L'escenografia la signa Jordi Bulbena. L'espectacle, amb projeccions i música original de Jofre Bardagí, es representarà tots els dimarts de gener.

Publicada el 1962 i considerada una de les millors plasmacions literàries de la vida durant la Guerra Civil i la postguerra a Barcelona, La plaça del Diamant s'ha traslladat a l'escenari i a la pantalla: el muntatge que es va fer de l'obra el 2007 al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb dramatúrgia de Josep Maria Benet i Jornet, direcció de Toni Casares i Sílvia Bel en el paper de la Colometa, i la famosa versió cinematogràfica de Francesc Betriu del 1982, amb Sílvia Munt com la protagonista (un paper que la va catapultar a la fama) i Lluís Homar com a Quimet.

En el cas de l'espectacle que es presenta al Victòria, l'adaptació l'ha fet el mateix Paco Mir i la produeix la Companyia Eòlia. Té set actors en el repartiment, que interpreten una vintena de personatges de la novel·la. El muntatge afronta el doble repte d'intentar ser fidel a l'obra de Rodoreda i alhora proporcionar-ne una mirada contemporània per als espectadors d'avui.

“L'admiració per l'autora i la seva obra”, afirma Paco Mir, “ és el motor d'aquesta producció que vol comprimir 40 anys de la vida de la Colometa en 90 minuts de funció plens d'emoció, de tendresa, de preguntes sobre el futur, sobre les relacions i sobre la vida, que és un misteri encara per resoldre”.

Amb el teló de fons de l'arribada de la República, la Guerra Civil i la postguerra, la novel·la de Rodoreda, que inicialment es titulava Colometa, se centra en el personatge de la Natàlia, coneguda amb aquest sobrenom, una dona jove que representa moltes altres i a qui li toca viure un període de la història especialment transcendental, dur i cruel. La Natàlia accepta sense queixar-se tot el que li passa a la vida i el que el seu marit, el Quimet, li imposa. Fins i tot que li canviï el nom per Colometa. Com a moltes dones de l'època veurà com se'n van i moren els seus éssers estimats, passarà gana i incomptables penúries i tindrà dificultats per pujar els fills. Abismada en un matrimoni que no li proporciona felicitat, la Natàlia renunciarà a la seva pròpia identitat cedint tot el protagonisme al seu marit i acceptant els convencionalismes d'una època que deixava la dona en segon pla. Al llarg de la història, el lector (i l'espectador) va descobrint la resignació de la Colometa davant la realitat que li ha tocat viure. La novel·la és, al mateix temps que un gran retrat de dona, una crònica magnífica de la Barcelona de la postguerra i de com va marcar aquest moment històric la vida dels barcelonins.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_