Selecciona Edició
Connecta’t

Quan el metge es converteix en pacient

El programa d’atenció als professionals malalts del Col·legi de Metges de Barcelona atén en 20 anys gairebé 3.000 facultatius amb trastorns mentals i addiccions

Metges en una intervenció a un pacient.
Metges en una intervenció a un pacient.

Els metges també emmalalteixen. L’última vaga de facultatius d’atenció primària va cristal·litzar l’afartament dels professionals i les seves conseqüències: l’Administració va admetre que la pressió assistencial a la qual estaven sotmesos passava factura a la seva salut. El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, li va posar nom a les dolències: el burnout, la síndrome del treballador cremat, que es caracteritza per desmotivació, ansietat i, fins i tot, depressió provocats per l’estrès laboral i la falta d’expectatives. Que els metges emmalalteixen no és nou i, de fet, a vegades, les dolències transcendeixen les causes laborals. Des de fa 20 anys, el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) disposa d’un programa específic i confidencial per tractar facultatius amb algun problema de salut mental o addiccions (PAIMM). El procés terapèutic serveix per garantir la seguretat dels pacients i ajudar el facultatiu perquè es pugui reincorporar al món laboral. En aquestes dues dècades, el PAIMM ha atès 3.000 metges.

“Els metges estaven discriminats. El que vèiem és que quan eren atesos, portaven més temps malalts que la població general perquè tenien més recursos per endarrerir la seva atenció. Tenen capacitat per automedicar-se i tarden més a demanar ajuda”, explica el doctor Eugeni Bruguera, psiquiatre i director de programes assistencials de la Clínica Galatea, el centre des del qual es té cura d’aquests professionals. Els metges emmalalteixen amb la mateixa freqüència que la resta de la població, insisteix Bruguera, i al voltant del 15% dels facultatius patiran una dolència al llarg de la seva vida.

En total, en el marc del PAIMM s’han atès 2.790 metges. El programa atén entre 120 i 140 casos anuals i manté actives una mica més de 500 històries clíniques cada any. El programa busca, d’una banda, garantir la bona praxi per part dels professionals i la seguretat del pacient, i, d’altra banda, rehabilitar els facultatius perquè tornin a la pràctica clínica.

La confidencialitat és la clau del projecte. “Quan es concerta una cita, se’ls fa un canvi de nom. Tenen un àlies durant tot el procés. L’únic que sap el seu nom és un metge col·legiat”, assenyala Bruguera. El 95% accedeixen al programa de manera voluntària. L’altre 5% arriba a través d’“una derivació voluntària induïda”. Això és, accepten començar a tractar-se perquè així els ho indiquen o recomanen prèviament els seus superiors.

Segons el grau de gravetat de la patologia, els facultatius inicien un programa de tractament ambulatori o accedeixen a la unitat d’internament temporal o a l’hospital de dia, uns serveis dels quals disposa la clínica Galatea. El quadre de conductes addictives és, segons Bruguera, “els casos de més risc per a la praxi clínica”, per això en aquests casos el PAIMM aplica un programa intensiu d’assistència i tractament. El 5% dels pacients són els anomenats “pacients de risc”, amb més risc de recaigudes i amb un pitjor compliment del tractament, i amb els quals se signa un contracte terapèutic que garanteix que compleixin el tractament.

Amb tot, el 80% de les demandes són per trastorns mentals. “El col·lectiu mèdic té més risc de suïcidi, sobretot les dones. Això està relacionat amb la pressió assistencial, l’estrès de la feina, etc.”, explica Bruguera. L’altre 20% es reparteix: en un 11% dels casos són demandes per addicció a l’alcohol i, en la resta, per addicció a altres substàncies. “Els metges tenen el mateix risc d’addicció a l’alcohol que la resta de la població. D’altra banda, hi ha menys consum de drogues il·legals, però més consum de les legals, com hipnosedants o opioides”, afegeix el responsable de la clínica Galatea.

Alta recuperació

Algunes especialitats tenen més risc que d’altres per les particularitats del seu servei. Per exemple, l’atenció primària. “Hi ha un alt percentatge de trastorns adaptatius i aquí els factors ambientals són determinants. Hi ha una evidència que la pressió assistencial i la feina han fet mal en l’atenció primària”, justifica Bruguera. De la mateixa manera, els anestesistes, que és un col·lectiu que treballa sobre pressió i accés a drogues més addictives, i els psiquiatres són uns altres dels especialistes amb un risc més elevat de patir algun problema de salut mental o addiccions.

En qualsevol cas, el 80% dels metges que inicien tractament en el PAIMM acaben recuperant-se i tornant al seu lloc. “L’alta la donem quan veiem una remissió total”, matisa Bruguera. L’altre 20% pot seguir altres camins: “Alguns ja van cap a la jubilació o, si veiem que l’evolució no és la millor i pateixen trastorns cognitius o no aconsegueixen un control de l’abstinència, els acompanyem cap a la incapacitat permanent”, explica el psiquiatre.

La Fundación Galatea també ha posat el focus en la prevenció per evitar l’entrada en el PAIMM. Tallers de gestió de l’estrès o destinats a millorar la qualitat de vida són algunes de les eines per reduir el risc d’emmalaltir.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >