El CIS estima una forta pujada de la dreta en intenció directa de vot, amb Vox per sota del 3%
El baròmetre de desembre és el primer després de la irrupció del partit d'extrema dreta a Andalusia
Les eleccions andaluses han portat dues novetats a la política espanyola: un gir de l'electorat a la dreta i l'aparició de Vox per la banda de l'extrema dreta. El primer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) després dels comicis a Andalusia confirma avui aquesta tendència. El CIS, que dirigeix José Félix Tezanos, estima una forta pujada del PP, Ciutadans i Vox, que retallen distàncies amb el bloc d'esquerres (PSOE i Units Podem). El PSOE continua liderant amb claredat l'enquesta, amb el 21,3% en intenció directa de vot, respecte al 19,5% del novembre. El PP puja amb força fins al 14,1%, Ciutadans aconsegueix el 13,2% —tots dos amb alces de més de dos punts— i Vox puja també amb vigor però es queda per sota del llindar del 3%, segons el CIS.
El bloc d'esquerres li treia sis punts en intenció directa de vot al novembre al PP, Ciutadans i Vox; aquesta diferència cau a tot just dos punts al desembre, després del cop d'efecte de les eleccions andaluses i la més que previsible arribada al Palacio de San Telmo d'un Govern del PP i Ciutadans, amb el suport de Vox. L'enquesta publicada avui es va fer de l'1 al 12 de desembre. Però les dades relatives a Vox, per exemple, es poden haver infraestimat: el CIS dona al partit de Santiago Abascal el 3,5% dels vots directes a Andalusia, quan en les eleccions del 2 de desembre Vox va obtenir el 6,5% del vot dels andalusos.
La cuina del CIS —que es torna a modificar una vegada més— ofereix dades semblants a les d'intenció directa de vot. El PSOE obtindria el 28,9% amb aquesta estimació, amb els seus perseguidors a 10 punts: PP (19,1%) i Ciutadans (17,9%). Podem se situa més enrere, en el 14,9%. Vox aconsegueix el 3,7% amb aquesta metodologia, de manera que la dreta suma un 40,3%, tres punts i mig per sota del bloc d'esquerra (43,8%).
L'enquesta pregunta també qui es prefereix com a president del Govern espanyol, una classificació que lidera Pedro Sánchez (PSOE), amb un 24% dels enquestats. El segueixen, en segon lloc i amb deu punts menys, el líder de Ciutadans, Albert Ribera (14%), i molt a prop, en tercer lloc, Pablo Casado (PP), amb un 13,1% de suports. Pablo Iglesias (Podem) ocupa el quart lloc, amb un 9,8%. Completen els sis noms de presidenciables, el líder de Vox, Santiago Abascal, escollit per un 0,9%, i Alberto Garzón, d'IU, amb un 0,5%.
El baròmetre del novembre, publicat el 5 de desembre, tres dies després que es coneguessin els resultats de les eleccions a Andalusia, va atorgar al PSOE un destacat avantatge sobre els altres partits, amb una predicció del 19,4% en intenció directa de vot, respecte a l'11,5% que li donava al PP o l'11,4% que concedia a Ciutadans. El treball es va fer abans de les eleccions autonòmiques andaluses que van capgirar el panorama polític a Espanya. Vox passava de l'1% a l'1,7% i Units Podem, del 12,1% al 11%.
Els sondejos fets pel CIS des que el dirigeix el sociòleg i històric dirigent socialista José Félix Tezanos, membre de l'executiva del PSOE fins al seu nomenament, han vingut acompanyats d'una gran polèmica. Experts demoscòpics, analistes i partits polítics a l'oposició han qüestionat la decisió de l'actual director d'oferir les dades d'intenció directa de vot "sense cuina".
Per al sondeig preelectoral del CIS a Andalusia el seu director, no obstant això, va optar per tornar al mètode anterior, vigent des de fa 20 anys, i sí que va facilitar l'estimació d'escons. Va ser en aquest treball en el qual l'organisme oficial tampoc va poder predir la patacada electoral que ha patit el PSOE andalús, al qual l'enquesta va vaticinar 47 escons respecte als 33 finalment assolits, ni tampoc es va albirar la força amb la qual ha irromput Vox, un fet inèdit per a un partit d'extrema dreta en un Parlament en l'actual etapa democràtica.
