Selecciona Edició
Connecta’t

El moment de l’atenció primària

El sector podria fer noves protestes si enguany no es compleixen els acords posteriors a la vaga

Els metges de família tenen una capacitat de mobilització molt superior a la de fa un any.
Els metges de família tenen una capacitat de mobilització molt superior a la de fa un any.

Els metges d’atenció primària van acabar el 2018 clavant un cop sobre la taula per reclamar una millora de les condicions laborals. No només en termes retributius —que també—, sinó per exigir una reducció de la pressió assistencial i de les càrregues de treball. Per primera vegada en més de 10 anys, els metges de família van parar durant una setmana, van buidar les consultes i van sortir massivament al carrer per mostrar el cansament del sector. L’Institut Català de la Salut (ICS), l’empresa pública que gestiona vuit grans hospitals i el 80% de l’atenció primària, va respondre posant sobre la taula un paquet de mesures que suposaven una injecció de 100 milions d’euros. El 2019 serà l’any en què es veurà si aquestes promeses es compleixen o, com temen els més escèptics, tot es quedarà en foc d’encenalls.

Els pressupostos de la Generalitat, pendents d’aprovació i amb pocs indicis de aconseguir-la ara mateix, serviran d’excusa per a un o altre argumentari. Encara que l’ICS ha insistit que ja compten amb la majoria de partides incloses en els 100 milions promesos i que aquestes propostes no dependran de l’aprovació dels nous comptes, les millores ofertes a l’atenció primària només són el punt de partida, unes concessions de mínims per a un sector fustigat per les successives retallades dels últims anys.

Aquest any, doncs, serà clau per veure si, efectivament, l’ICS troba els 250 metges addicionals promesos en el seu acord després de la vaga. I, sobretot, els propers mesos seran cabdals per descobrir si l’estudi de càrregues realitzat en els centres d’atenció primària es tradueix, a la pràctica, en una redistribució de la pressió assistencial per garantir un mínim de 12 minuts per visita.

El que sí que quedarà enlaire per segon any consecutiu, si no s’aproven els pressupostos, és la gran estratègia d’atenció primària que va posar en marxa l’exconseller Toni Comín i que significava un pas més enllà en la concepció del sistema sanitari. Si bé algunes de les propostes són conceptuals —situen, de facto, l’atenció primària com a porta d’entrada al sistema sanitari dotant-la de més autonomia i poder de decisió—, d’altres necessitaran una partida econòmica per poder-les executar.

En qualsevol cas, el brou de cultiu per canviar el paradigma de l’atenció sanitària ja s’està coent a foc lent i es preveu que el 2019 serà l’any en què l’atenció primària abandonarà el seu paper de “germaneta pobra del sistema”, com ells mateixos denuncien. O, almenys, ho intentarà. Els metges van mantenir el pols amb l’Administració durant la vaga, però també es van descobrir ells mateixos com un grup capaç de reivindicar d’una vegada el lloc que els correspon dins el sistema sanitari.

Molts actors i activistes del sector reclamen que el pressupost d’atenció primària sigui el 25% del total de sanitat —ara està en el 15%—, una demanda poc realista tenint en compte el camí que porten actualment els pressupostos de la Generalitat. Amb tot, la metxa ja està encesa, els metges de família estan organitzats i la seva capacitat de mobilització està molt per sobre de la que tenien fa un any. De fet, alguns actors ja han advertit de noves protestes si l’ICS no compleix les demandes de mínims.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >