Selecciona Edició
Connecta’t

La Xina situa la ‘Chang’e 4’ a la cara oculta de la Lluna

L’èxit de la missió suposa un pas més de l’ambiciós programa espacial del país asiàtic

Recreació de la nau 'Chang'e 4' a la Lluna. En vídeo, animació de com va ser l'allunatge. Administració Nacional Espacial. Vídeo: Atlas

La Xina ha aconseguit, per primera vegada en la història, allunar una nau a la cara oculta de la Lluna. La sonda Chang’e 4, que es va llançar el 8 de desembre, ha tocat el sòl del satèl·lit aquest dijous a les 10.26, hora local, segons ha informat l’Administració Nacional de l’Espai de la Xina. L’èxit de l’allunatge, que no s’ha anunciat de manera oficial fins dues hores després, aproximadament, que s’hagi produït, suposa una fita més per a l’ambiciós programa espacial del país asiàtic, encara lluny del programa dels Estats Units en finançament, però convertit en una prioritat absoluta per a les autoritats xineses.

La nau no tripulada ja va entrar en òrbita lunar el·líptica diumenge passat, amb el punt més proper a l’astre a uns 15 quilòmetres de la seva superfície i el més llunyà a uns 100 quilòmetres, segons va informar l’Administració Nacional de l’Espai de la Xina. Des de llavors es va buscar el moment idoni per posar la sonda a la superfície lunar, perquè la part no visible de l’astre té períodes de dia i de nit que duren uns 14 dies terrestres i calia la llum solar perquè tant el mòdul d’aterratge com el vehicle mòbil d’exploració funcionessin com estava previst.

Mestrestant, els enginyers van verificar el bon funcionament de la sonda i del satèl·lit Queqiao, que serveix d’enllaç per comunicar aquest vehicle explorador amb la Terra. El fet que la comunicació amb la sonda no pugui ser directa —la mateixa massa de la Lluna ho impedeix— és un dels principals obstacles tècnics de la missió. Finalment, la sonda va tocar la superfície sense problemes al cràter Von Kárman, de 186 quilòmetres de diàmetre, situat a la conca Aitken (al pol sud), que al seu torn és un dels cràters d’impacte més grans que es coneixen en el sistema solar i un dels més antics de la Lluna. “S’ha obert un capítol nou en l’exploració lunar per part de l’home”, va dir l’agència espacial xinesa en un comunicat.

L’objectiu de la sonda Chang’e 4 és principalment analitzar la composició del terreny i el relleu de la zona, la qual cosa podria donar pistes sobre els orígens i l’evolució del satèl·lit. Aquesta cara lunar, invisible des de la Terra, és molt diferent de la que coneixem. Si la cara vista mostra “mars” plans de basalt i relativament pocs cràters, l’altre costat n’està ple i la seva composició sembla diferent. La missió xinesa podria recaptar dades sobre l’evolució i la geologia d’aquest àrea desconeguda del satèl·lit.

Recreació del vehicle lunar de la sonda 'Chang'i-4'.
Recreació del vehicle lunar de la sonda 'Chang'i-4'.

La nau xinesa ha completat així una nova fita de l’exploració espacial, que aquesta setmana ha assistit a dues fites més. La sonda Osiris-Rex de la NASA va descendir fins a l’asteroide Bennu i el va orbitar a poc més d’un quilòmetre i mig de la superfície. Aquesta complicada maniobra depèn de la força de microgravetat que exerceix la roca, de gairebé 500 metres de diàmetre.

L’any va arrencar amb el pas d’una altra sonda nord-americana —New Horizons— pel costat d’Ultima Thule, el cos més llunyà del sistema solar que s’hagi visitat.

En la nova cursa per l’exploració lunar participen les sis agències espacials de tot el món (la Xina, Europa, la Índia, el Japó, els Estats Units i Rússia). Fa gairebé mig segle que les missions Apolo van posar Neil Armstrong a la superfície del nostre satèl·lit. Les mostres que s’obtenen són un tresor científic per entendre l’origen del sistema solar i els principis generals de la formació dels planetes.

La Chang’e 4 rep aquets nom en honor a una deessa que, segons la mitologia xinesa, habita a la Lluna. Després de l’allunatge, està planejat que es desplegui un vehicle d’exploració que començarà a recórrer aquest paisatge lunar desconegut i a transmetre dades que permetin aclarir alguns dels interrogants principals sobre la cara oculta del satèl·lit.

La primera imatge presa per la sonda Chang'i 4.
La primera imatge presa per la sonda Chang'i 4. AP

La nau és germana de la Chang’e 3, que el 2013 va aterrar a la cara visible de la Lluna amb l’explorador Llunar Yutu a bord. La missió es va considerar un èxit, per bé que Yutu (que significa ‘llebre de jade’ en mandarí) amb prou feines va aconseguir recórrer 110 metres abans que els seus sistemes fallessin i no es poguessin reparar.

En aquest cas, va concretar el responsable del programa xinès d’exploració lunar, Wu Weiren, en una roda de premsa a l’agost, el vehicle espacial s’ha dissenyat amb una “major adaptabilitat” als terrenys abruptes. L’artefacte, segons Wu, és “el més lleuger del món del seu tipus”, amb 140 quilos de pes. Tot i que s’havia anunciat que el seu nom es decidiria per votació popular a l’octubre, fins ara no s’ha fet públic el sobrenom amb el qual es coneixerà aquest vehicle. S’ha donat a conèixer que té sis rodes i que disposa d’una càmera panoràmica, radar i un espectròmetre d’imatges infraroges, entre altres equips.

La nau espacial, al seu torn, també té càmeres per enregistrar l’allunatge i les imatges del terreny, i un espectròmetre de baixa freqüència. L’Administració de l’Espai de la Xina ja ha publicat les primeres fotografies que ha enviat la sonda durant l’allunatge.

La missió, a més d’analitzar les dades de la superfície lunar, també inclourà altres experiments científics. La Chang’e 4 porta a bord ous de cuc de seda, llavors de patata i de flors per observar-ne la germinació, el creixement i la respiració en les condicions de baixa gravetat de la superfície lunar.

L’any que ve la Xina té previst enviar una nova sonda a la Lluna, la Chang’e 5, que tindrà com a missió recollir mostres del sòl i portar-les de retorn a la Terra.

El programa espacial xinès ha aconseguit enormes progressos durant la darrera dècada. Encara està molt per darrere, quant a tecnologia i pressupost, respecte al dels Estats Units: es calcula que està dotat amb 6.000 milions de dòlars, davant dels 40.000 de l’agència espacial nord-americana. Però té l’avantatge de rebre el suport inequívoc del Govern xinès. Encaixa perfectament en l’estratègia de creixement econòmic que s’ha fixat Pequín, que vol fer prevaler la innovació i el desenvolupament tecnològic, perquè contribueix a la seva seguretat nacional i, de retop, serveix com a eina diplomàtica i de soft power.

Si ja ha donat els primers passos per construir una estació espacial, la Tiangong-3, que s’espera que pugui estar enllestida per al 2022, per al 2030 la Xina es planteja enviar una missió tripulada a la Lluna, un objectiu al qual els EUA va renunciar amb la finalitat del programa Apolo.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ