Selecciona Edició
Connecta’t

Mor el compositor Joan Guinjoan, figura clau de la música contemporània

El seu repertori, netament vitalista, consta de més de 100 obres de música de cambra, vocal i simfònica

Joan Guinjoan
Joan Guinjoan, compositor en una imatge del 2002.

El compositor, pianista i director d’orquestra català Joan Guinjoan, un dels referents de la creació musical contemporània a Espanya, ha mort als 87 anys. Considerat per la crítica com un creador de grans formes abstractes i expressives dins de la música simfònica, va ser distingit amb el Premi de Composició Reina Sofía el 1983, el Premi Nacional de Música el 1989 i l’Iberoamericà Tomás Luis de Victòria del 2004, entre molts altres guardons. Deixa un prolífic catàleg de més de cent obres de música de cambra i simfònica.

Va néixer el 28 de novembre del 1931 a Riudoms (Tarragona) i als 14 anys va rebre un acordió com a regal, un instrument que va despertar el seu interès per la música. Poc després es va preparar per realitzar la carrera de piano amb un professor de Reus. Va estudiar composició i orquestració al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona amb el mestre Cristóbal Taltavull. Va estudiar piano a l’École Normale de Musique de París amb el professor Gentil, i composició i direcció d’orquestra a la Schola Cantorum Univesitaria Barcinonensis, sota la direcció de Pierre Wissmer.

Relació amb l’avantguarda artística

Després d’una intensa carrera pianística (1957-1960), amb recitals a Espanya, França i Alemanya, el 1964 va contactar amb l’avantguarda musical francesa i es va dedicar plenament a la composició. El 1965 va fundar, juntament amb el clarinetista Juli Panyella, l’agrupació Diabolus in Musica amb l’objectiu de difondre la música contemporània.

El 1986 va crear i va dirigir el Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània, que pertany a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, des d’on va desenvolupar diferents taques organitzatives en la vida musical catalana. Sota la seva direcció es va publicar la primera versió espanyola de la Historia del soldat de Stravinski.

El seu repertori, netament vitalista, és una síntesi de llenguatges, coordinats per un estil personal en què el ritme i el timbre determinen el seu origen mediterrani.

Una carrera prolífica

Té un catàleg extens de més de 100 obres de música de cambra, vocal i simfònica, entre les quals hi ha la Sinfonía de la Imperial Tarraco (1961), Escenas de niños (1961), Suite de los cinco continentes (1969), Música intuitiva (1969), Bi-tematic (1970), Diagramas (1972), Ab origine (1974), Ambient n÷1 (1977), Phobos (1978) i Trama (1982).

El seu repertori, netament vitalista, és una síntesi de llenguatges coordinats per un estil personal on el ritme i el timbre determinen el seu origen mediterrani

El seu repertori, netament vitalista, és una síntesi de llenguatges, coordinats per un estil personal en què el ritme i el timbre determinen el seu origen mediterrani

Així mateix, va realitzar l’òpera Gaudí, sobre el genial arquitecte català i amb llibret de Josep María Carandell, per a la Olimpíada Cultural de Barcelona. El 2004, aquesta obra es va estrenar al Liceu i va ser distingida amb el Premi Daniel Montorio de la SGAE. A petició del Departament d’Estat dels Estats Units, va realitzar una gira pels EUA, i ha estat artista convidat en els més prestigiosos centres musicals d’Europa i d’Amèrica.

Guardonat en tres ocasions amb el Premi de Composició Ciutat de Barcelona (1972,1978 i 1983), també posseeix el títol de Cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres de França (1981), el Premi Nacional del Disc (1982), el Premi de Composició Reina Sofía (1983), el Premi Nacional de Música (1989), el doctorat honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (1999), el Premi Daniel Montorio de la SGAE (2004) i l’Iberoamericà Tomás Luis de Victoria (2004).

El 2001, amb motiu del seu 70è aniversari, va rebre el reconeixement del món musical amb un àlbum que va gravar l’Orquestra Simfònica de Barcelona, diversos concerts i el llibre de la SGAE Guinjoan, sobre la vida, l’obra i l’estètica musical de l’artista. El 2005, l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va enregistrar un disc amb tres concerts de Joan Guinjoan titulat com el nom de l’autor.

Les reflexions que Guinjoan va fer de la seva producció en el volum autobiogràfic Ab origene (1981) mostren la projecció de les seves nombroses obres i activitats. A més, va ser crític musical en el Diari de Barcelona i va divulgar la cultura musical a través de programes televisius (Recital, Pentagrama, Siglo XX) i en nombroses conferències.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >