Selecciona Edició
Connecta’t

Rècord de pasteres i de morts de migrants el 2018

Gairebé 160 persones al dia van arribar per mar a Espanya en l'últim any

Salvament Marítim trasllada 58 persones, rescatades en el mar d'Alborán el 27 de desembre, al port d'Almeria.
Salvament Marítim trasllada 58 persones, rescatades en el mar d'Alborán el 27 de desembre, al port d'Almeria. EFE

El 2018 ha superat tots els rècords d’arribades de migrants en pastera. L’any passat 57.250 persones van aconseguir arribar a Espanya després de creuar el Mediterrani, segons les dades de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), fins al 26 de desembre. Aquesta xifra supera amb escreix les entrades registrades durant la crisi de les pasteres, el 2006. Segons l’OIM, 769 migrants han mort o han desaparegut en la ruta occidental del Mediterrani, més del triple que en tot el 2017, quan van morir 223 persones de camí a Espanya.

Gairebé 160 persones al dia han arribat en pastera a Espanya durant l’últim any. I el 2019 ha arrencat amb un ritme molt similar. Entre la Nit de Nadal i Cap d’Any s’han auxiliat 111 migrants en tres pasteres localitzades al mar d’Alborán i a la costa de Cadis.

Les 57.000 persones que van arribar en pastera el 2018, entre les quals no s’ha inclòs les 300 persones que van arribar el 28 de desembre a Algesires a bord de l’Open Arms, representen el 49,8% de totes les arribades irregulars del Mediterrani a Espanya, Itàlia, Grècia, Xipre i Malta. L’últim balanç oficial de l’OIM, fet 12 dies abans que acabés l’any, preveia que Espanya probablement depassaria les 58.000 arribades, una xifra que, finalment, no s’ha superat, tot i que s’ha quedat molt a prop.

La política de ports tancats de Malta i Itàlia, a més de l’acord entre la UE i Turquia, ha convertit Espanya en la ruta més atractiva i viable, tot i que no és la més segura. Segons l’OIM, 769 migrants han mort o han desaparegut en la ruta occidental del Mediterrani, més del triple que en tot el 2017, quan van morir 223 persones de camí a Espanya. Tot això durant un any en què el buc de salvament de l’ONG Open Arms ha realitzat quatre desembarcaments amb 452 migrants i el vaixell humanitari Aquarius, que navegava pel Mediterrani sense saber quin port l’acolliria i que va desembarcar, finalment, a València el juny passat amb 629 immigrants.

Amparo González, investigadora de l’Institut de Demografia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), incideix que la crisi del 2006 es va desenvolupar en un context diferent, ja que la majoria dels immigrants eren senegalesos, i rebat la idea que aquests 57.000 immigrants, la majoria de nacionalitat marroquina, guineana i maliana, segons l’agència de protecció de fronteres de la UE Frontex, s’hagin quedat a Espanya. “Entre un terç i la meitat se’n van, són retornats als seus països d’origen, perquè són algerians o marroquins […]. Els que no es retornen són els subsaharians, i són una minoria”, detalla. “Hi ha moltes teories sobre l’arribada via el Marroc i el control de la migració, entre les quals també cal tenir en compte el conflicte del Rif o la nova imposició del servei militar al Marroc”, afegeix.

La investigadora insisteix que cal posar les xifres en perspectiva i subratlla l’“excessiva visibilitat mediàtica” de les arribades de pasteres. “Els estrangers que es queden constitueixen una part ínfima, i això suposa un problema de coneixement per a la ciutadania, perquè es distorsiona la situació quan es diu que tot Àfrica vol venir a Espanya”, argumenta en referència a les paraules del líder del PP, Pablo Casado, que aquest dimecres visita Melilla.

El pas de l’estiu i el bon temps no ha fet minvar la sortida de pasteres, com ha passat altres anys. Les arribades d’immigrants van començar a augmentar al juny, quan es va arribar als 10.000 migrants, i han continuat creixent sense parar fins a final d’any. Les arribades en pastera del 2018 doblen les 22.414 del 2017 i multipliquen per set les 8.162 del 2016.

Andalusia ha estat la regió més afectada. A Cadis, a l’estiu, es van viure mesos de desbordament per poder parar atenció als nouvinguts. Al maig es va registrar un dels pics d’arribades que va provocar el col·lapse als calabossos de les comissaries i van improvisar pavellons per acollir els migrants. En qüestió d’hores van arribar a desembarcar fins a 600 migrants. Això va provocar que desenes de persones es quedessin dormint als molls de Barbate o Algesires. Els menors també van col·lapsar els centres de la província i es van haver d’habilitar instal·lacions provisionals.

Màlaga, on els més de 9.000 migrants arribats han multiplicat per quatre les xifres del 2017 (787 persones), també es va veure desbordada per la falta d’infraestructures d’acolliment. Els immigrants van haver de dormir sobre els ponts de Salvament Marítim, en una petita carpa al port, en poliesportius i, fins i tot, en una caseta de fira.

González proposa fer una comparativa de l’arribada d’immigrants veneçolans, emparant-se en les altes del padró municipal que recull l’Estadística de Migracions de l’INE. “El flux d’immigració procedent de Veneçuela entre el gener i el juny va ser de 31.996, i si es manté el ritme, al desembre seran 63.992, és a dir, més”, afegeix. La investigadora incideix que no tota la immigració és econòmica, sinó que una proporció important dels que arriben per via marítima són sol·licitants d’asil, i per tant, no hauria de ser classificada com a migració irregular perquè arribar al territori espanyol és l’única cosa que els permet tenir accés al procediment de protecció internacional.

Per a Javier Aparicio Maydeu, analista i consultor internacional, l’augment d’arribades era previsible, bàsicament perquè el tancament de la rutes de Turquia, Itàlia i Líbia ha fet que la situació sigui molt complicada, fet al qual cal afegir la migració econòmica. “La que ha sortit perjudicada ha estat Espanya, per bé que la situació no és nova”. L’analista considera que la situació continuarà igual fins que Europa aconsegueixi consensuar polítiques migratòries. “És un fet al qual ens hem d’acostumar”, considera. Per a Aparicio, aquest any suposa una incògnita, ja que hi ha nombroses cites electorals, i les forces populistes pressionaran les polítiques migratòries. “Tot això posarà en stand by qualsevol canvi polític sobre migració”, vaticina.

Aparicio també matisa les declaracions del líder del PP, que va subratllar l’efecte crida que va suposar l’acolliment de l’Aquarius a Espanya. “Parteixo de la premissa que l’efecte crida no existeix. Els fenòmens migratoris no es produeixen d’un dia per l’altre”. Per trobar una solució, considera, cal passar per una política migratòria a llarg termini. “I aquí és on la debilitat del Govern es posa en evidència”, acaba.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >