Selecciona Edició
Connecta’t

La Torre del Fang espera el jutge

La masia medieval, al barri del Clot, està ocupada des de fa més d’un any i el govern municipal espera l’autorització judicial per poder recuperar-la

La Torre del Fang, masia del segle XIV en la cantonada dels carrers del Clot amb Espronceda, a Barcelona.
La Torre del Fang, masia del segle XIV en la cantonada dels carrers del Clot amb Espronceda, a Barcelona.

La Torre del Fang és un lloc tan inhòspit com el laberint de vies de tren que la separa del districte de Sant Martí, a Barcelona. Les úniques figures humanes a la vista són de pedra, caps esculpits als arcs de les finestres que donen al carrer del Clot. No es detecta cap moviment en aquesta masia bastida a l’edat mitjana, tampoc a la seva esplanada, uns camps antics de cultiu regats pel Rec Comtal, avui convertits en un solar cimentat, ple de pintades i matolls. Però a la carnisseria La Cantonada del Clot, enfront de la torre, els clients asseguren que l’edifici continua ocupat. Si un s’hi fixa bé, des de l’exterior es veu, a través d’una finestra que s’ha reobert després d’estar tapiada, una llum dèbil.

La Torre del Fang ha patit successives ocupacions des del 2017. El setembre passat l’Ajuntament va anunciar que havia iniciat el procés per expulsar-ne els ocupants. Pendents de l’ordre judicial que ho permeti, la gerent del districte de Sant Andreu, Maria Carme Turégano, espera que el desallotjament s’endarrereixi fins a la primavera del 2019. Turégano confirma que l’octubre passat es va lliurar la notificació administrativa de desnonament, un avís que els ocupants van ignorar —que són una mitja dotzena de persones procedents de l’Europa de l’Est, segons Turégano.

La gerent de Sant Martí considera que seria estrany que la decisió judicial s’allargui més enllà dels sis mesos. Turégano recorda que un cas similar es va produir recentment en una finca de titularitat pública al carrer Gran de la Sagrera, i l’ordre judicial va trigar quatre mesos. Raimon Blasi, regidor del principal grup de l’oposició (PDeCAT), avisa que després que es desallotgi els ocupants actuals, res no garanteix que la tornin a ocupar, raó per la qual demana que es preparin millors mesures de protecció que en el passat.

Arxiu històric i horts

Els grups polítics, la gerència del districte i els representants veïnals van iniciar el novembre passat les reunions d’una taula de treball que ha de decidir quina serà la funció de l’edifici quan s’hagi buidat i rehabilitat. Totes les fonts consultades coincideixen que els usos més probables seran el de seu de l’arxiu històric i divulgatiu de Sant Martí de Provençals, i també el d’horts urbans. La primera planta de la masia ja havia estat seu de l’arxiu de Sant Martí a la dècada dels vuitanta. L’aprofitament de l’espai intern de la masia és reduït. Hi ha poc més de 400 metres quadrats útils, i les ampliacions que s’hi poden realitzar són mínimes, perquè és un edifici protegit com a Bé Cultural d’Interès Local i perquè a nivell subterrani no s’hi poden realitzar ampliacions arran de les obres de la tuneladora de la línia de tren d’alta velocitat del 2009.

ERC recorda que aquell any va ser la pressió veïnal la que va salvar la Torre del Fang d’anar a terra com a víctima col·lateral de l’estació de l’AVE de La Sagrera. Les obres d’ancoratge de l’edifici van costar 4,3 milions d’euros, segons ERC. Ni el govern municipal ni els grups de l’oposició s’atreveixen a donar una xifra aproximada de la inversió que suposaria rehabilitar l’edifici. L’Ajuntament no ha pogut accedir a la Torre del Fang durant la seva ocupació per comprovar l’estat de la casa. “Sembla que aquesta ocupació no està posant en risc l’edifici”, diu Miquel Catasús, representant de l’Associació de Veïns del Clot / Camp de l’Arpa. Blasi dona per fet que caldrà una despesa molt elevada en rehabilitació. ERC afirma que no hi ha cap càlcul pressupostari per a les obres, ni documents executius sobre aquesta. Turégano recorda que primer cal finalitzar el període de reunions de la taula de treballa, que hauria de concloure el març vinent.

“Més que per l’ús que pugui tenir, recuperar la Torre del Fang és important pel que representa com a masia”, explica Catasús. Barcelona conserva 106 de les més de 600 masies que s’havien aixecat al seu territori, segons el llibre Masies de Barcelona, publicat el 2009 per l’Ajuntament. La Torre del Fang és especialment important com a testimoni de la història del districte de Sant Martí de Provençals previ a la revolució industrial. L’existència de la finca està provada com a mínim des de principis del segle XIV, tot i que el folklorista Joan Amades ubicava la Torre del Fang en una llegenda del segle XII com a residència de la comtessa Dolça de Provença, consort de Ramon Berenguer III. El llibre Masies de Barcelona estableix que “la seva configuració actual data dels segles XVII i XVIII”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ