Selecciona Edició
Connecta’t

La façana del saló del Tinell, a punt per l’any nou

Els treballs de rehabilitació d’aquest edifici gòtic superen els 120.000 euros

El Saló del Tinell, en treballs de rehabilitació.
El Saló del Tinell, en treballs de rehabilitació.

És un dels espais més singulars de Barcelona, el Saló del Tinell, que està en obres. L’espai enorme d’arcs que va construir el mestre Guillem Carbonell per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós per al seu Palau Reial Major al segle XIV, com a representació del poder reial, per acollir actes institucionals, cerimònies i banquets —el tinell és un moble de luxe que se situava generalment a les sales de recepció i estava destinat a guardar i exposar les vaixelles dels grans senyors—, està sotmès a una intervenció per rehabilitar-ne la façana exterior, la que es pot veure a la plaça del Rei, que ara està oculta per una lona mimètica enorme que reprodueix els contraforts i les obertures característics d’aquest edifici.

Els treballs, que tindran una durada de tres mesos i està previst que finalitzin passades les festes de Nadal, es tracten, en realitat, de dues actuacions. D’una banda, s’està netejant i rehabilitant completament la façana: els contraforts i la galeria superior, després de constatar nombroses patologies a causa d’“intervencions anteriors poc respectuoses amb el caràcter de l’edifici” i a l’acció de la contaminació ambiental que ha afectat els carreus de pedra de Montjuïc i el material emprat per unir-les.

D’altra banda, s’ha realitzat un reforç metàl·lic del contrafort número 3 després del trencament (al maig del 2014) d’un dels tirants metàl·lics de reforç que des dels anys setanta es va col·locar ocult dins del forjat del paviment del Saló del Tinell amb la missió de suportar el pes enorme dels arcs immensos del Saló.

Els treballs, que els realitza l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), tenen un cost de 120.000 euros i no inclouen l’anomenada Torre del Rei Martí, que, tot i que està situada sobre el saló del Tinell, no pertany a aquest edifici, sinó que és propietat del Palau del Lloctinent veí, seu de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i propietat del Ministeri de Cultura. De fet, es van construir alhora, al segle XVI.

Aquest espai tan singular, una de les joies del gòtic civil català, que fa 33,5 metres de llarg per 17 d’ample i 12 d’altura, i té sis grans arcs diafragma de mig punt, aprofita els murs perimetrals de l’antic palau comtal romànic, reforçat per un doble mur per poder suportar les embranzides dels arcs. Al segle XVI es va transformar en Reial Audiència i seu de la Inquisició i al segle XVIII en convent de les monges clarisses, que s’hi van estar durant dos segles, fins passada la Guerra Civil, i van transformar l’interior de l’edifici completament. També la seva façana exterior. Quan era una església, la façana que ara s’està rehabilitant, tenia una porta neoclàssica, la mateixa que avui permet accedir al Museu Marés veí i que va ser inclosa en el corrent historicista que va practicar l’arquitecte municipal Adolf Florensa al començament del segle XX, que va acabar recreant, als edificis d’aquesta zona, una atmosfera medieval que abans no tenia.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >