Sembrar igualtat al camp
Les dones del món rural denuncien la falta de reconeixement i demanen mesures de gènere en el sector primari
“Quan vaig conduint el tractor em miren amb desconfiança, se’n riuen de mi”. Isabel Sitges viu situacions com aquestes diàriament. Té 26 anys i és agricultora. El problema mai és per ser jove, sinó per ser dona en un àmbit masculinitzat com el sector primari. Els homes representen més del 80% de la mà d’obra assalariada al camp català, i fins a un 90% també són caps d’explotacions.
La Isabel forma part de la minoria restant. Juntament amb el seu pare, regenta cinc finques a Anglesola (Lleida), on produeix pomes, peres, blat i cereal que exporta a Europa. La figura de la dona, explica, ha estat imprescindible per al desenvolupament de les explotacions agràries, sobretot les petites i familiars. Criar i alimentar el bestiar, sembrar els camps o recol·lectar les hortalisses i verdures han estat feines amb responsabilitat femenina. Però la majoria de dones rurals també assumeixen les tasques domèstiques i la cura de la gent gran o dels nens, la qual cosa suposa una càrrega doble.
Les dones són el 20% de la mà d’obra, i només el 4,6% en llocs de comandament
Maria Dolors Català, presidenta de l’Associació de Dones del Món Rural de Catalunya, apunta que el treball de l’home és més visible perquè es considera el cap de la unitat familiar i de l’empresa agrària. “La resta de la família va a remolc de l’home de la casa i les tasques que no són productives no es valoren”, explica. L’entitat treballa per denunciar la càrrega que suposa aquesta jornada laboral doble. A més, en l’àmbit rural les condicions de vida són més dures, ja que l’escassetat de serveis obliga a desplaçar-se cap a les ciutats. “Les desigualtats que patim les dones s’incrementen al món rural perquè tenim més dificultats per accedir al mercat laboral i als serveis bàsics”, argumenta Teresa López, presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Rurals (FADEMUR).
El Departament d’Agricultura de la Generalitat i l’Institut Català de les Dones (ICD) van impulsar un programa el 2012 per fer visible la tasca de totes les dones rurals. Núria Balada, presidenta de l’ICD, lamenta que “l’ocupació en el sector agrari continuï sent minoritària entre les dones, que representen només el 20%”. Balada considera indispensable impulsar polítiques que tinguin en compte les dones, i més a Catalunya, on “el 90% del territori és rural”.
El més difícil és arribar als organismes que prenen les decisions: tot i que el percentatge de sòcies de les cooperatives agràries arriba al 21%, la seva participació en els consells rectors és del 4,6%. De totes maneres, la responsable d’igualtat de gènere del Departament d’Agricultura, Loli Jiménez, valora positivament l’aplicació del programa. “El percentatge de dones inscrites en els cicles formatius de les escoles agràries ha passat d’un 15% el 2016 a un 19% el 2017”, exposa. Isabel Sitjes és de les poques noies que ha estudiat en una escola agrària. “De 53 alumnes, només dos érem dones”, apunta.
El treball femení al camp sovint implica assumir les tasques de la llar
Més atur
Al camp, l’índex d’atur és superior al de la ciutat i s’incrementa en el cas de les dones. Moltes es veuen obligades a traslladar-se a les ciutats, on les opcions d’estudis i d’ocupació són millors. “Si les dones no aconsegueixen ser independents econòmicament i es veuen obligades a tenir cura de la família, és normal que les més joves fugin a les zones urbanes”, assegura Teresa López.
La presidenta de FADEMUR adverteix que aquesta situació repercuteix en l’envelliment de la població i l’estancament del sector primari, ja que no hi ha un relleu generacional. La solució passa pel desenvolupament de projectes que donin visibilitat a la feina femenina, que promoguin millores laborals i de condicions de les terres, que garanteixin la igualtat d’accés a les ajudes i que incentivin l’accés a càrrecs de responsabilitat. En definitiva, una legislació amb perspectiva de gènere. “Com a dones, per molt que reivindiquem el feminisme, si no ens alcem i lluitem, no avançarem”, conclou la Isabel.
En la majoria dels casos, l’home consta com a propietari en els registres de propietat de les explotacions agràries: més del 60% dels camps catalans pertany a homes, mentre que un 28% de dones en són les titulars; la resta correspon a entitats jurídiques. El 2011 es va aprovar una llei estatal per fomentar la titularitat compartida de les terres. Però l’impacte no ha estat el que s’esperava: set anys després, a Catalunya, únicament cinc dones s’han inscrit a aquest registre de titularitat compartida. A tot l’Estat, amb prou feines hi ha 352 agricultores.
