_
_
_
_
_

Els dotze moments del 2018

L'any ha estat marcat per la causa judicial del procés, la investidura de Torra com a president, l'adeu de la Caballé i la irrupció de Manuel Valls com a alcaldable a Barcelona

Àngels Piñol
Manifestació de metges a Barcleona.
Manifestació de metges a Barcleona.albert Garcia

Aquestes són les dotze imatges que ha deixat aquest convuls 2018, copat per l'extrema tensió política per la causa del procés.

Gener. Veto a Puigdemont

L'any va començar amb un enorme interrogant: si Carles Puigdemont seria investit una altra vegada president. A contrarellotge, el Govern espanyol va activar la seva maquinària per impedir-ho. Rajoy va presentar, desoint el Consell d'Estat, un recurs preventiu al Tribunal Constitucional que en 24 hores va resoldre que la investidura havia de ser presencial i autoritzada pel jutge Pablo Llarena. Roger Torrent, president del Parlament, va suspendre el Ple i aquí es va consumar la fractura dels tres grups independentistes.

Febrer. Crits contra el Rei

Des del Palau de la Música se sentia aquell 25 de febrer, a tot volum, l'himne de Riego una vegada i una altra. El Rei tornava per primera vegada a Catalunya des del seu discurs del 3-O quan no va censurar les càrregues policials i va ignorar els ferits del referèndum. L'independentisme el va acusar de legitimar l'A por ellos i es va mobilitzar per mostrar la seva indignació. El Monarca va assistir aquest dia al sopar d'inauguració del Congrés dels Mòbils. Ni Ada Colau ni Roger Torrent van participar al besamans.

Març. Presó per a Turull

Torra va ser triat president després del veto a Puigdemont, Sànchez i Turull

Les pantalles de televisió del Metro de Berlín no van parar el 25 de març d'emetre imatges de Puigdemont per la seva detenció a Alemanya. El seu arrest va culminar un cap de setmana fatídic per al procés. Un dia abans, Llarena va tornar a enviar a la presó els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva i Dolors Bassa i a Carme Forcadell. El jutge va interrompre així el debat d'investidura de Turull que no hauria prosperat en anunciar la CUP que passava a l'oposició. Marta Rovira va fugir a Suïssa.

Abril. El doblet del Barça

L'afició culer va patir una commoció després de la inesperada eliminació del Barça a la Champions a Roma. Però a l'abril el Barça, guiat per un etern Messi, va rubricar en una setmana el doblet: va guanyar la Copa amb una supèrbia final davant del Sevilla (0-5) i una setmana després, la Lliga a Riazor (2-4). La temporada es va tancar amb la marxa del mític Andrés Iniesta al Japó. A l'octubre, el Barça va aconseguir un resultat per a la història: sense Messi, amb un braç trencat, va vèncer al Madrid (5-1) al Camp Nou.

Maig. Torra, president

Després de frustrar la justícia les investidures telemàtiques de Puigdemont i de Jordi Sànchez, per si reincidia, i d'interrompre el debat d'investidura de Turull, el Parlament va escollir el 12 de maig Quim Torra president de la Generalitat. La formació del Govern va reflectir un altre pols amb l'Estat: Rajoy va amenaçar amb no retirar el 155 si nomenava com a consellers dos polítics a la presó i dos fugits a Bèlgica. Torra va rectificar. El 2 de juny el Govern va prendre possessió i va decaure el 155.

Pedro Sánchez i Quim Torra en la reunió de Pedralbes.
Pedro Sánchez i Quim Torra en la reunió de Pedralbes.M.MINOCRI

Juny. Venda de Codorniu

El fons nord-americà Carlyle va tancar un històric acord amb la marca Codorniu, l'empresa més antiga d'Espanya, per fer-se amb el control del paquet accionarial d'entre el 55% i el 60% de la companyia a més d'assumir el deute del grup. El pacte va coincidir en el temps amb el relleu de Mar Reventós. Amb l'acord, les dues signatures de cava més importants de Catalunya —l'altra és Freixenet, controlada ara per l'alemanya Henkell— han passat a mans estrangeres.

Juliol. El calvari de Pasqual

Lluís Pasqual va renunciar a dirigir el Teatre Lliure al setembre però el calvari d'aquest geni de l'escena va començar al juliol, quan va ser acusat per l'actriu Andrea Ros de tracte vexatori durant els assajos de El Rei Lear. Va ser el desencadenant de la tempesta que es va saldar amb la inesperada dimissió del director. L'ombra del procés va volar sobre la seva sortida. Mentre, la justícia alemanya va rebutjar extraditar Puigdemont per un delicte de rebel·lió.

Agost. Aniversari del 17-A

L'aniversari del 17-A es va celebrar amb harmonia i lluny de la brega política

Barcelona, ciutat de pau. Sota aquest lema, la ciutat va rendir un emotiu i sobri homenatge a les víctimes en el primer aniversari de l'atemptat de la Rambla. La cerimònia es va ajustar a la consigna de Colau de donar preeminència a les 16 víctimes i evitar la pugna partidista. No es va reeditar el clima bronc d'un any enrere quan va haver-hi esbroncades aïllades als polítics i a Felip VI, encara que va prevaler l'harmonia. Només es va registrar un petit incident entre CDR i membres de Vox.

Setembre. Valls, alcaldable

Roda el món i torna al Born. Manuel Valls, exprimer ministre francès, havia insinuat a Sant Jordi amb aquest refrany la intenció que tenia de donar un gir a la seva carrera política. Al setembre va confirmar que seria alcaldable per Barcelona de la mà de Ciutadans. El seu anunci va coincidir amb la renúncia de Xavier Domènech, líder dels comuns, un home honest que es va cansar de la política activa i va tornar a la Universitat. Per setena vegada, un milió de persones es van manifestar per la Diada.

Octubre. Adeu a la diva

El dia 6 va clarejar amb l'adeu de Montserrat Caballé. Va ser una de les grans veus de la lírica del segle XX, a l'altura de Maria Callas o Renata Tebaldi. Coneguda com la Superba, la Caballé serà recordada per les seves àries prodigioses però també pel seu cèlebre Barcelona amb Freddie Mercury. L'Ajuntament va segellar un acord històric amb la Sagrada Família: regularitzarà les seves obres a canvi de 36 milions per al transport públic.

Novembre. Vaga de metges

Després de sis anys de retallades, els metges de família van realitzar quatre dies de vaga per denunciar els pocs mitjans amb què treballen. Va ser la seva primera vaga en 10 anys. El col·lectiu exigia posar un límit de 28 pacients al dia amb un mínim de 12 minuts de temps per cada visita. El Govern va acordar una injecció immediata de 100 milions d'euros. La protesta va eclipsar el procés per uns dies. La Fiscalia va anunciar que demanaria d'entre 16 i 25 anys de presó per als polítics encausats pel procés.

Desembre. Cita a Pedralbes

El 2017 va acabar amb Rajoy a la Moncloa i sense president en la Generalitat. EI 2018 ho fa amb aquesta foto: Pedro Sánchez i Quim Torra es van citar a Pedralbes on van acordar un “diàleg efectiu”. Va ser el mateix dia en què quatre polítics a la presó van concloure dues setmanes de vaga de fqam. El Consell de Ministres es va reunir el 21-D a la Llotja de Mar de Barcelona. Va haver-hi incidents i càrregues policials però no l'apocalipsi que alguns van presagiar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_