Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat ofereix ara 53,8 milions per liquidar ATLL

El jutge rebutja les mesures cautelaríssimes demanades per Acciona per evitar ser desallotjada de l'empresa aquest dilluns

Estació de bombament de l'ATLL a Sant Joan Despí.
Estació de bombament de l'ATLL a Sant Joan Despí.

El conflicte per la gestió d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) s'empitjora quan queden tres dies perquè l'empresa hagi de passar a ser pública per decret. La companyia, gestionada per un consorci liderat per Acciona, es nega a lliurar les claus d’ATLL si aquesta no es liquida abans. Dijous passat va demanar mesures cautelaríssimes davant del jutge, que les va rebutjar aquest divendres perquè la Generalitat pugui presentar al·legacions en un termini de tres dies. El Govern va tornar a calcular aquest divendres la liquidació: d'obligar a l'empresa a pagar 38,4 milions va passar a oferir-li 53,86 milions com a indemnització. Acciona demana més de1.000 milions.

Las negociacions perquè la gestió de la principal majorista d'aigua de Catalunya passi a ser completament pública van a contrarellotge. El passat juliol, el Govern va aprovar un decret llei que establia que l'1 de gener del 2019 ATLL passaria a ser de gestió pública. Però el litigi pel càlcul de la indemnització podria posar en perill el compliment d'aquest calendari.

De la privatització a la gestió pública

Adjudicació. La privatització el 2012 d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), per 1.000 milions d'euros en 50 anys, va ser la més gran feta a Catalunya. El Tribunal Suprem va revocar el contracte perquè la concessió a un consorci liderat per Acciona no va ser adequada. La CUP va exigir la gestió pública d'aquest ens com a condició al suport de l'últim Govern.

Reclamació. Des que es va conèixer la sentència al febrer, totes dues parts han aportat xifres per calcular el cost de la rescissió del contracte. Acciona demana més de 1.000 milions d'euros.

Indemnització. La Generalitat va calcular en un primer moment que l'empresa havia de pagar 38,4 milions. Ara, després d'una resolució del TSJC que anul·la aquest càlcul, ofereix 53,86 milions com a indemnització.

Calendari. El Govern va aprovar per decret que ATLL fos pública des de l'1 de gener del 2019. L'empresa es nega a lliurar les claus fins que no es realitzi la liquidació.

Mesures cautelaríssimes. L’empresa va demanar dijous mesures per evitar ser desallotjada d’ATLL. El jutge les va rebutjar i va donar ahir tres dies a la Generalitat per formular al·legacions.

La nova proposta d'indemnització arriba al mateix temps que l'anunci de l'empresa que no lliurarà les claus fins que es liquidi ATLL. Dijous passat, l'empresa va demanar mesures cautelaríssimes al TSJC per evitar sortir de l’ATLL el 31 de desembre, tal com exigia la conselleria. En no haver-se efectuat la liquidació, l'empresa entén que ha de seguir prestant el servei, i va demanar al tribunal que obligués la Generalitat a suspendre totes les mesures contra Acciona. El jutge va donar tres dies a la Generalitat per presentar al·legacions, els mateixos que queden perquè ATLL passi a ser pública.

El conflicte per ATLL, l'empresa que subministra aigua en alta a més de 140 municipis barcelonins, té el seu origen en l'adjudicació de la qual ha estat la privatització més gran duta a terme a Catalunya. La Generalitat va atorgar la concessió el 2012, per 1.000 milions d'euros a pagar en 50 anys (300 milions es van pagar en aquell moment, mentre que la resta es finançaria amb un cànon anual), a un consorci liderat per Acciona. Després d'anys de litigi entre aquesta empresa i Aigües de Barcelona, que també va optar a la concessió, el Tribunal Suprem va anul·lar el contracte el febrer passat en entendre que el sistema d'adjudicació no va ser adequat.

El fiasco de la privatització més gran de Catalunya ha desembocat en un estira-i-arronsa entre Acciona i els seus socis i la Generalitat per determinar quin és el valor de les indemnitzacions en rescindir un contracte que havia d'acabar el 2062.

En un primer moment Acciona va xifrar en 308 milions el reemborsament d’ATLL, però l’octubre passat va anunciar que demanarà 1.036 milions (305 per la liquidació del contracte i la resta en concepte de danys i perjudicis).

Per la seva banda, la Generalitat va redactar un informe de liquidació. El primer càlcul obligava l'empresa a pagar 38,4 milions d'euros per rescindir el contracte. El resultat comptable de la liquidació, xocant tenint en compte la petició que feia l'empresa, es basava en la diferència entre els ingressos obtinguts per la concessionària (912,6 milions) i les despeses reconegudes (874,17 milions).

La setmana passada, la Generalitat va assumir que aquest càlcul, realitzat al novembre, era erroni, i va encarregar a l’Agència Catalana de l’Aigua que refés l'informe de liquidació. Ahir el departament de Territori i Sostenibilitat, que dirigeix Damià Calvet, va anunciar el canvi de criteri i va detallar que la rescissió del contracte implicarà que la Generalitat hagi de pagar 53,86 milions d'euros.

El departament va explicar en un comunicat que el canvi en la proposta de liquidació s'ha dut a terme seguint una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que al novembre va deixar sense efecte la primera proposta, que obligava l'empresa a pagar. La comissió encarregada de fer els càlculs, segons va explicar el departament, “ha tornat a valorar aquells conceptes susceptibles de compensació, consistents en despeses del contracte derivats de la seva invalidesa”.

Dels 53,86 milions que la Generalitat ofereix com a indemnització, 46 milions corresponen a impostos i tributs (42,2 milions per l'impost de societats i 3,8 milions pel de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats) que ja havien estat pagats per la companyia. Per això, l’Administració insta la concessionària a reclamar-los a les agències tributàries corresponents. Si no s'aconsegueix la devolució per aquesta via, la Generalitat abonaria aquesta quantitat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >