Selecciona Edició
Connecta’t

El presumpte assassí de Susqueda surt en llibertat per falta d’indicis

L'Audiència de Girona creu, a partir de les mostres d'ADN, que hi ha dubtes raonables per atribuir el doble crim a Jordi Magentí

Magentí surt de la presó acompanyat del seu germà.
Magentí surt de la presó acompanyat del seu germà.

Jordi Magentí, el presumpte autor del doble crim de Susqueda, ha abandonat aquest divendres a la tarda, després de nou mesos, la presó de Puig de les Basses. L’Audiència de Girona va decretar la seva posada en llibertat sense fiança després de concloure que els indicis contra ell “s'han vist seriosament afeblits” durant la investigació. Magentí és l'únic encausat, fins ara, per la mort de Marc Hernández i Paula Mas, dos joves que van anar a practicar caiac al pantà de Susqueda i van ser assassinats el 24 d'agost del 2017.

“Els principals indicis que apunten a Magentí s'han vist seriosament afeblits sense que poguessin excloure's en aquest moment altres línies d'investigació”, assenyala l’Audiència de Girona. La interlocutòria, que dona la raó a la defensa i càrrega contra algunes actuacions de Mossos i fiscalia, suposa un gir al cas perquè, més enllà de deixar lliure Magentí, obre la porta a buscar nous autors. No es pot descartar, assenyalen els jutges, que “altres persones” haguessin accedit al pantà de Susqueda “sense vehicle ni telèfon mòbil” i, per tant, hagin passat per alt els policies.

Per al fiscal, algú que acudeix “sense haver estat vist per ningú” és més “un fantasma que no un assassí”. Però l’Audiència no compra aquesta tesi i apunta, a tall d'exemple, que un tal V. P. V. està pendent de ser citat mitjançant una comissió rogatòria amb França.

Com en altres crims de sang, l‘ADN ha estat la prova clau. Durant l’escorcoll al domicili de Magentí, els Mossos van trobar restes biològiques en una peça de roba impermeable i en dos parells de sabates. Aquesta prova “hagués pogut resultar definitiva per determinar l'autoria”, però “ha resultat negativa”, posa en relleu l’Audiència: resulta que les restes d’ADN trobades a la roba de l'acusat “no es corresponen amb les restes d’ADN de les víctimes”.

Altres dubtes que plasmen els jutges al·ludeixen al lloc exacte on va passar el doble crim. Segons els investigadors, va anar en una zona del pantà coneguda com la Rierica, amb una vella masia en ruïnes. Aquest és el lloc on els testimonis situen el Land Rover que conduïa Magentí, que en la seva declaració va admetre que era allà pescant. Però l’Audiència de Girona posa en qüestió que aquesta sigui l'escena del crim i, en tot cas, afirma que hi ha altres llocs possibles.

Per començar, “s'ignora el lloc al qual es dirigeixen i on aparquen el vehicle” les víctimes, Marc i Paula, per practicar caiac. La fiscalia diu que va haver de ser a la Rierica perquè és el lloc al que una recerca en Google porta amb més facilitat. El tribunal replica que no es pot “descartar” aquesta opció, però que pot haver-n’hi unes altres, com l’anomenada Platja dels Xinesos; i critica, sobretot, que l'afirmació es basi en una prova que encara no s'ha practicat.

Els investigadors també van assentar la imputació a Magentí a partir de les declaracions d'alguns testimonis sobre el lloc en el qual van sentir els trets. L’Audiència replica que no han interpretat bé aquestes declaracions. “Cap dels testimonis”, subratlla la interlocutòria, “es posa d'acord ja no en el lloc d'origen dels trets”, sinó ni tan sols en si es tracta de “un so de revòlver, escopeta o rifle”. La prova, que es diu de sonometria, “no té prou fiabilitat”.

La interlocutòria cita igualment la pedra que es va trobar a la motxilla de Marc i amb la qual l'assassí va aconseguir “llastrar” el seu cadàver fins al fons del pantà. El fiscal diu que va haver d'agafar-la l'homicida del lloc que tenia “més a mà”, i que les característiques d'aquesta pedra coincideixen amb les de la casa en ruïnes de la Rierica. Però l’Audiència rebat, una vegada més, que s'han trobat pedres d'aquest tipus “fins a en tres llocs diferents” del pantà.

L’Audiència de Girona recorda que, per acordar l'ingrés a la presó provisional, ha d'haver-hi “motius suficients” per creure que l'acusat és l'autor del delicte. Aquests indicis, ara com ara i després de les proves d’ADN, “no semblen de la suficient entitat”. El jutge que investiga el cas va ordenar l'ingressos a la presó de Magentí per risc de fugida. El fiscal va argumentar que la seva dona procedeix d'aquest país i que l'acusat podria anar-hi.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >