Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

El règim del 2018

La Constitució del 78 ha de reformar-se perquè té anys i defectes, però tal com està és comparable a la de qualsevol país europeu de llarga tradició democràtica

Quim Torra, en el Parlament, a l'octubre.
Quim Torra, en el Parlament, a l'octubre.

La resolució aprovada pel Parlament en la qual declaren antidemocràtica i antisocial la Constitució demostra el nivell al qual ha descendit la política parlamentària. Per a no poques forces polítiques, fer política és fer propostes de textos inspiradors de pancartes, pintades a corrals aliens i talls de carretera. En un hivern en què el processisme no sap ni què fer ni on anar, es dedica a obrir una causa general contra la democràcia espanyola i arremetre contra la Constitució. La Constitució del 78 ha de reformar-se perquè té anys i defectes, però com tal com està és comparable a la de qualsevol país europeu de llarga tradició democràtica.

La resolució podria reclamar la reforma d'aquests articles de la Constitució, una atribució del Parlament, però no interessa. Prefereixen desprestigiar-la abans que canviar-la, pintar-li cara de testament franquista. L’aprovació el 1978 va ser un exercici d'autodeterminació, de què volia ser el poble de Catalunya, ja que va ser votada pel 90% dels catalans.

La resolució arremet d'entrada contra la columna vertebral de la transició democràtica, per gargotejar el relat d'esquerres del passat. Pretén fer una relectura de l'ahir, canviar la memòria democràtica de la transició, la memòria obrera, la memòria veïnal, la memòria en blanc i negre de la lluita antifranquista amb la seva nòmina de presos, morts i ferits. No és una memòria de renúncies, sinó de sacrificis i conquestes. Allò no va ser ni una festa ni un passeig triomfal. Del 1975 al 1982, 700 morts i un cop d'estat en un context terrible d'estagflació, crisi, inflació galopant i cues d'aturats.

El 78 va ser un impuls democràtic i regenerador, juntament amb l'entrada a Europa, que es va esgotar amb un PSOE acorralat per la corrupció i un Aznar al govern el 1996 parlant català amb Pujol en la intimitat. Som on som per la política dels governs, de les lleis dels parlaments, per la correlació de forces i no pels textos constitucionals. Aquesta Constitució és en gran part la constitució de la memòria republicana de la guerra i de la reconciliació. La Constitució va tenir un valor immens que recorda un adhesiu del vell PSUC, Sí a la Constitució, queden derogades les lleis franquistes.

La resolució no es fa per cap causa major, sinó per emprenyar. És com reclamar laïcisme amb una mà i aplaudir amb l'altra quan Torra va com a president a dejunar a Montserrat. Per a les coses serioses i l'escola concertada, Déu és al seu costat. Tot per col·leccionar un nou titular per a glòria i gràcia del processisme. “El Parlament aprova declarar antidemocràtica i antisocial la Constitució”. Aquest titular agradarà a uns i doldrà a uns altres. Dol la signatura dels Comuns, que semblen no voler sortir d'una zona de confort de sobiranisme retòric, assots d'un retòric règim del 78 per caure en l'abraçada de l'os del règim del 2018.

José Luis Atienza és portaveu de Comuns Federalistes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >