_
_
_
_
_

Any nou, vida nova? Propòsits per compartir amb els nens

Joc, flexibilitat, positivitat i empatia, claus per plantejar i compartir propòsits amb els nens en el camí de l’any que comença

getty

El canvi d’any s’acostuma a prendre com a punt de partida per obrir camins que han quedat pendents. Els clàssics per als adults són deixar de fumar, fer més esport i aprendre idiomes. Però, i els nens? És aconsellable fer una llista de propòsits amb ells per a l’any nou? Sí, sempre que es plantegi com un joc, de manera positiva i flexible.

Els nens, sobretot els que tenen menys de set anys, conceben el temps de manera diferent que els adults. Per això és aconsellable fer els propòsits amb ells “a molt curt termini, perquè a aquesta edat el temps és etern i la noció de setmanes i mesos, confusa, massa inabastable. A partir d’aquesta edat, és viable plantejar als nens assoliments a aconseguir durant l’any nou”, explica Tristana Suárez, psicòloga clínica i infantil i terapeuta Gestalt psicòloga infantil.

No obstant això, les propostes no han d’anar acompanyades de pressió i exigències. S’han de plantejar com a qüestions solidàries i compromeses, pel que fa a temes com tenir cura del planeta quan es fa un ús responsable del consum de l’aigua o “fites que il·lusionin, com estalviar per a una excursió, per fer un viatge junts, per aprendre a cuinar alguna cosa bona, per fabricar algun adornament bonic per decorar la casa o per aprendre un esport nou. És a dir, objectius realistes per evitar frustracions innecessàries que desmotivin el nen”, comenta la psicòloga Tristana Suárez, que també recomana flexibilitat i brevetat (al voltant de tres idees) amb els propòsits per a l’any nou, de manera que es puguin revisar i allargar els terminis de temps per complir-los.

“La idea seria fer un compromís més amb un mateix que amb els altres. Els nens ja tenen prou pressions externes que han de complir, per la qual cosa és millor no sobrecarregar-los els caps ni les agendes infantils. Quan acaba l’any, convé valorar i reprendre el que ha passat amb aquests propòsits, però sobretot què hem aconseguit i com ha estat el procés per aconseguir-ho, com l’esforç, les dificultats, els entrebancs, les sorpreses i les il·lusions”, recorda Suárez.

Propòsits per a l’any nou, compartits entre els nens i els pares

El més important de plantejar propòsits nous, en relació amb el cicle anual nou, és mirar enrere i gaudir del que s’ha après, del que s’ha gaudit i del camí recorregut. “L’any nou sempre es planteja com un punt d’inflexió en el qual ens conviden a aturar-nos o, directament, ens sorgeix de manera espontània reflexionar sobre canvis que desitgem realitzar, il·lusions o propòsits nous. Per aquesta raó, seria un bon moment per abordar aquests desitjos en funció de la relació que ens agradaria tenir amb els nostres fills. Això, inevitablement, ens obliga a prendre consciència sobre el punt en què ens trobem actualment, sobre la manera que tenim d’estar i ser amb ells, i a posar el focus en possibles mancances i dificultats, així com en la manera en què ens agradaria nodrir aquesta relació, perquè, des d’aquí, puguem valorar què hi podem aportar o reforçar”, afirma Yasmina Rodríguez, psicoterapeuta infantil, d’adolescents i d’adults.

L’excusa de l’inici de l’any nou pot resultar una bona oportunitat per “asseure’ns amb els nostres fills, escoltar-los i generar canvis, enfocats cap a la relació amb ells. Donar-los veu, per permetre’ls expressar què necessiten de nosaltres. Quan dones veu al nen, únicament apareixen dos desitjos, el temps i el joc, i si es pot, que siguin per compartir. Per temps, no es refereixen a estar 10 minuts al dia amb ells al final de la nostra jornada laboral. Implica estar i això es relaciona amb la nostra atenció, presència i capacitat d’escoltar. En aquesta petita llista de desitjos dels nostres fills, és important escoltar sense interrompre, de rebre amb amor i gratitud el bonic regal que ens fan i que podem valorar, potser amb el temps, com un regal de creixement en la nostra difícil tasca com a pares, una cosa que aporta i afegeix en la relació amb ells”.

L’expressió oral de les emocions dels nens a terceres persones no sempre els resulta senzilla, si no estan acostumats a fer-ho per diferents circumstàncies. “Una manera de facilitar aquesta comunicació emocional seria, en lloc d’utilitzar la via de la paraula, a través d’algun mitjà menys directe, com una carta o un dibuix sobre els seus nous propòsits per a l’any nou. Es podria tenir present de manera visible en algun lloc de la casa, de manera que el nen pugui afegir o rectificar una mica allò que va expressar en el seu moment i també perquè no s’oblidi. Aquesta oportunitat de poder afegir també ajuda a l’hora de donar als nostres desitjos la capacitat de moviment. Es poden canviar i no són estàtics. D’aquesta manera, s’ajuda a la família a prendre’n consciència, i se li confereix un lloc d’importància i transcendència”, aconsella la psicoterapeuta, Yasmina Rodríguez, que comparteix el seu propòsit per a l’any nou, “Tant de bo que ens permeti prendre consciència de les necessitats emocionals dels nostres petits, en forma d’objectius i propòsits o, simplement, parant-nos uns instants per sentir el que ells necessiten de nosaltres com a adults”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_