Selecciona Edició
Connecta’t

La recomposició del FC Barcelona

Després de la patacada contra el Betis, l’equip de Valverde, líder de la Lliga i present a totes les competicions, s’ha corregit en l’aspecte defensiu i ha redefinit l’onze de gala

Messi i Dembélé celebren un gol davant del Celta. Ampliar foto
Messi i Dembélé celebren un gol davant del Celta. AFP

El Betis, un equip de futbol elegant i sense filigranes, li va discutir la possessió (46%) al FC Barcelona (54%) al Camp Nou i li va arrabassar la victòria amb quatre gols com quatre sols. “No poden venir els rivals i marcar-nos quatre punts. No podem consentir-ho si volem ser campions”, va deixar anar Arturo Vidal amb la seva bravesa habitual. El tècnic Ernesto Valverde, no obstant això, va mirar cap a l’altre costat de la xarxa: “Ens està faltant alguna cosa. No és la pressió sinó la frescor a l’hora d’acabar, de generar ocasions de gol”. Aquestes reflexions es van tractar al vestuari amb diverses xerrades —tot i que no es va variar gaire el treball als entrenaments, essent com és Valverde un entrenador de costums—. És un punt d’inflexió per al FC Barcelona, que des d’aquest duel només fa que acumular alegries per tancar l’equador del curs com a líder de La Lliga, a més de trepitjar els vuitens de la Champions i la Copa.

La mitjana puja la cremallera. Tot i que Ter Stegen està a un gran nivell des de l’inici de la temporada, amb parades espectaculars que sumen punts, no es fa estrany de veure’l recollir la pilota de la seva porteria almenys una vegada per partit. Així ho expliquen les dades perquè abans de enfrontar-se al Betis, l’equip va disputar 18 partits i va encaixar 19 dianes (1,05 de mitjana). “Quan toca defensar, toca defensar”, es va lamentar amb pragmatisme alemany Ter Stegen. “Quan un equip prova de jugar a l’atac, hem de controlar les pèrdues de joc”, va afegir Valverde, amb una visió més tècnica. “No podem ser l’equip que menys encaixem, perquè fem un futbol molt ofensiu, però sí que podem millorar que quan ataquem estiguem tots en vigilància i pressionem tots junts”, va complementar Piqué, que ha recuperat el seu millor futbol.

Des de les oficines de la ciutat esportiva, no obstant això, troben una explicació en el calendari a la patacada davant del Betis: “Aquest dia vam ser molt vulnerables, un desastre defensiu davant les onades rivals que van pagar els mitjos (Busquets, Arthur i Rakitic), que portaven quatre partits complets seguits i els va vèncer el cansament. Van quedar superats i no arribaven a les pressions”. Però es va disputar la Champions, l’equip es va classificar a vuitens mancant dos partits de la lligueta, i també la Copa, amb temps pels menys habituals. “El míster va poder rotar més i l’equip ha estat més fresc, amb els mitjans entonats i capaços de córrer com exigeixen el Barça i els rivals”, expliquen des del Barça. Les estadístiques ho confirmen: després del Betis, l’equip ha participat en vuit enfrontaments i ha encaixat quatre gols (0,5 de mitjana). Una diferència abismal que es veu en els punts i els resultats perquè si en alguna cosa no ha canviat el conjunt és en la seva punteria. Abans del Betis aconseguia 2,5 punts per duel (45 dianes en 18), la mateixa estadística que després del partit davant de l’equip de Setién (20 en vuit; 2,5 de mitjana).

Els assenyalats juguen en equip. Tot i que al vestuari del Barça no hi ha conflictes, s’han produït diversos capítols d’indisciplina en aquesta temporada, que des de l’àrea esportiva i el cos tècnic s’han procurat erradicar de portes endins. Un va ser Arturo Vidal, que va incendiar les xarxes socials amb les seves emoticones d’empipament al mateix temps que també va reclamar més protagonisme sobre la gespa davant dels micròfons. L’altre va ser Dembélé, que va reincidir en la poca puntualitat a les convocatòries per una vida una miqueta desordenada. “Tenien dues opcions”, expliquen des dels despatxos del Camp Nou, conscients dels dos tocs d’atenció que els van donar als jugadors: “prendre-s’ho bé o malament. Però si volien jugar, havien d’acceptar les regles del joc, com finalment han fet”.

Des de la ciutat esportiva també ho veuen així: “Tant Arturo com Ousmane han estat capaços d’entendre els seus errors i, amb això après, han sabut participar en el joc grupal i coral que fa l’equip. Han interpretat molt bé el col·lectiu”. Tant és així que Vidal ha tret de l’onze a Arthur de la mateixa manera que Dembélé ha passat per l’esquerra Coutinho. “Arturo et treu control de partit, però et dona més vertigen i, sobretot, més múscul i consistència”, expliquen des del FC Barcelona. “I Dembélé està explotant perquè tanta qualitat ha de sortir algun dia i per algun costat”.

Joc d’equilibris. A Valverde sempre li ha importat l’equilibri, perquè quan va marxar Neymar, el curs anterior, va respondre amb un canvi de sistema (del 4-3-3 al 4-4-2) que va estabilitzar el futbol de l’equip. Si bé es va decantar per Coutinho i Arthur durant una fase de la temporada, perquè a l’extrem se li pressuposava desequilibri i el mig garanteix la possessió, el joc de l’equip va acabar grinyolant perquè el Barça es partia en dos, els puntes ganduls en la fase defensiva i els mitjos superats per la càrrega de treball i la impossibilitat de multiplicar-se. Des del partit davant del Betis, no obstant això, Valverde va escollir Dembélé en lloc de Coutinho i Vidal abans que Arthur, castigat també per una lesió d’allò més inoportuna.

Una decisió que va repercutir en el dibuix perquè Rakitic va passar a l’esquerra per formar el triangle amb Alba i Dembélé. Alhora, Vidal es va quedar a la dreta amb Semedo i Messi. “Vidal ha d’ocupar els buits que deixa Leo i ha d’atendre l’esquena quan Semedo s’avança. Té cames i cor, així que funciona”, diuen des de la ciutat esportiva blaugrana. “I Rakitic, que és més posicional i molt intel·ligent, corregeix Dembélé, alhora que ocupa el lloc d’Alba si no pot tornar a temps”. Per bé que afegeixen: “Això és possible perquè Iván ja no trepitja tant l’àrea rival, sinó que es queda moltes vegades amb Busquets per darrere de la pilota per evitar les contres”. Aquest aspecte, doncs, reforça el forrellat defensiu del FC Barcelona, ja amb quatre partits de lliga seguits sense encaixar.

Un 10 de 10. Des que va marxar Cristiano Ronaldo a la Sèrie A, a la Juve, no hi ha dubte que és la Lliga de Messi, la figura universal que se subratlla amb el pas de les jornades, lluny de rebaixar les seves prestacions amb el pas dels anys. Ja acabat el 2018, és el jugador que més gols ha signat a La Lliga l’any natural (34), de la mateixa manera que també és el màxim golejador d’aquest torneig (15), seguit per Stuani i el seu company Luis Suárez (11). “És el jugador més decisiu que ha donat el futbol”, expliquen amb orgull des del FC Barcelona. “I quan està en un estat de forma òptim, no hi ha qui el pari. Ja són molts anys”.

Precisament, des del club entenen que la lesió que va patir al braç, quan es va fracturar el radi, li va fer bé a Leo en el sentit que així va poder descansar, oxigenar-se i tornar amb més ganes i intensitat. “Si la gent s’hi fixa, veurà que, des de llavors, Messi ha corregut diverses vegades cap a enrere per recuperar la pilota en cada partit. Això és perquè està en forma, involucrat”, afegeixen des del Camp Nou. I és generós; no només és el màxim golejador sinó que també és el màxim assistent del campionat (10), seguit per Griezmann i Sarabia (6).

La gran estirada de Dembélé

A Ousmane Dembélé li han estirat les orelles dues vegades pe la seva reincident manca de puntualitat, per una falta de professionalitat que fins i absolutament tot el vestuari li va fer veure. “Cal ajudar-lo”, pregonaven els seus companys. Ell, no obstant això, ho fa al camp perquè amb els seus gols ha donat 10 punts a l’equip a La Lliga, al mateix temps que a la Champions també va sumar un punt amb el gol davant del Tottenham, en l’últim duel europeu.

Resulta que l’extrem francès és tan esquiu amb la premsa com amb els rivals i des que li han acotxat des del camerino no hi ha qui el lligui. En els set darreres partits ha fet quatre dianes, a més de repartir tres assistències.

Aquets números el situen com al tercer màxim golejador de l’equip —en té 10 pels 21 de Messi i 11 de Luis Suárez— i el cinquè passador (amb 5), després de Messi (12), Alba (9), Rakitic i Suárez (6). I registres que també s’apunta Valverde amb la seva política de guanyar adeptes a la causa abans que renegats, amb la seva voluntat de parlar les coses abans que d’imposar càstigs, per més que Munir i Denis Suárez es quedin fora de l’equació.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >