Selecciona Edició
Connecta’t

Submarins, avions i arquers terapèutics

Riera i Aragó exposa la seva obra recent a la galeria Marlborough

L'obra 'Hanging Submarine', de Riera i Aragó (2018), a la galeria Marlborough de Barcelona.
L'obra 'Hanging Submarine', de Riera i Aragó (2018), a la galeria Marlborough de Barcelona.

Sembla que Josep Riera i Aragó (Barcelona, 1954) s’ha apuntat a la moda dels submarins que han posat en primer pla pel·lícules com Kursk, que explica l’enfonsament d’aquest submergible al mar de Barentsz l’agost del 2000 durant unes maniobres de la Flota Septentrional russa, o la localització, el novembre passat, a 600 quilòmetres de la costa argentina, de les restes de l’ARA San Juan després d’un any i mig desaparegut amb 44 tripulants d’aquest país. Però aquest artista fa anys que està gairebé obsessionat amb els submarins, que, per a ell, són més aviat el transport “per dur a terme exploracions a la recerca de mons nous” que no pas potents màquines de guerra que utilitzen els exèrcits de tots els països. De fet, el 1991 va crear Submarí enterrat, una escultura enorme, de més de 30 metres, per situar-la mig soterrada als Jardins d’Hiroshima de Barcelona, després d’un encàrrec de l’alcalde Pasqual Maragall dins dels seus plans per dignificar els barris de la ciutat amb escultures d’artistes reconeguts.

'Submarí petit vertical', de Riera i Aragó (2011).
'Submarí petit vertical', de Riera i Aragó (2011).

I Riera i Aragó continua amb aquestes criatures que dota d’un caràcter antropomorf i totèmic. Les últimes són les que es poden veure a l’exposició La mirada del geògraf, que estarà oberta fins al 12 de gener a la galeria Marlborough. Aquest títol fa referència al quadre de Johannes Vermeer, “i al·ludeix a la capacitat d’imaginació de l’home, els seus somnis, la memòria i el que li ofereix el futur”.

L’artista, després de vuit anys sense exposar a la ciutat, presenta una dotzena d’obres noves. La més impactant és Submarí penjant, un enorme submergible de gairebé dos metres i mig, penjant, ingràvid, del sostre de la galeria d’Enric Granados, “que parla del pas del temps, la descomposició de la matèria i l'empremta de l’home”. El seu aspecte és el de la pell d’un animal prehistòric descompost que obliga l’espectador a recompondre mentalment tot el que no es veu, com passava amb el submarí mig enterrat sota la sorra del 1991. No és l’únic submarí. N’hi ha d’altres, col·locats en vertical, sobre la paret o sobre una peanya, que es presenten com a petits “tòtems, amb un sentit gairebé religiós o d’adoració”, explica Riera.

'Avió sobre fum i món', de Riera i Aragó (2018).
'Avió sobre fum i món', de Riera i Aragó (2018).

A més de diverses obres que aborden el tema dels mons o les barques, creats amb collages en què col·loca metall i resina surant sobre una gruixuda tela de cotó, sempre en mars o espais ingràvids, Riera i Aragó presenta una instal·lació en la qual destaquen més de 40 escultures de petit format, amb els seus característics avions, aspes i arquers que “no són maquetes de peces més grans, són obres d’escales diferents”, col·locades sobre una peanya. La impressió que són soldats marcials d’un exèrcit col·locats sobre una mena d’altar no és falsa. “Les vaig fer durant els quatre anys que la meva dona va estar malalta. Cada vegada que tenia tractament jo em dedicava a fabricar-les, buscant un efecte terapèutic. No les havia exposat mai, però ara, que ja han fet la seva funció positiva, me’n puc desprendre”.

Algunes de les 40 petites escultures de Riera i Aragó que es poden veure a l'exposició.
Algunes de les 40 petites escultures de Riera i Aragó que es poden veure a l'exposició.

Riera i Aragó ha creat moltes de les peces amb les restes de l’acer del casc del remolcador Montserrat que va comprar a finals dels vuitanta en el desballestament del Port de Barcelona. “Ja en queda poc, d’aquest acer”, explica.

Les aletes de color de molts d’aquests avions recorden a l’artista les constel·lacions de Joan Miró i per això les ha batejat amb noms com Orion, Ursa Minor, Virgo, Casiopea, Pegasus i Perseu. Són les peces més barates de la mostra, ja que es venen entre 1.500 i 1.800 euros. L’enorme submarí, que es va vendre després que s’inaugurés l’exposició, era el més car, ja que arribava als 55.000 euros.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >