_
_
_
_
_

La Grossa es consolida impulsada pel procés

La distribució de la loteria catalana creix un 4% en un any, mentre que les vendes del sorteig extraordinari de Nadal cauen a Catalunya

Josep Catà
Cupons de la Grossa en un estanc de la carretera de Sants.
Cupons de la Grossa en un estanc de la carretera de Sants.Albert Garcia

La Grossa de Nadal, la loteria impulsada per la Generalitat que se celebra el 31 de desembre, va començar fa quatre anys amb mal peu: un primer premi desert. Però des de llavors, i en plena expansió del procés independentista a Catalunya, la Grossa n’ha anat augmentant la distribució i les vendes mentre que la venda de bitllets del sorteig extraordinari de Nadal ha caigut. Aquest any, tot i que no es tanquen les dades fins al dia que se celebri la loteria, la Grossa s’ha distribuït un 4% més que l’any passat, mentre que les vendes de la Loteria de Nadal han caigut un 0,18%.

Tot i que els volums són molt diferents i la Generalitat descarta un transvasament de vendes pel procés, l’auge de la Grossa s’ha produït al mateix temps que el desinterès dels catalans per la Loteria de Nadal, i ha coincidit amb els anys políticament convulsos viscuts a Catalunya.

Aquest any a Catalunya s’ha distribuït un 2,1% menys de Loteria de Nadal que l’any passat, i s’han venut bitllets per 363,6 milions d’euros, un 0,18% menys que l’any passat. Cada català s’ha gastat, de mitjana, 48,12 euros. És l’única comunitat autònoma, juntament amb Melilla, en què baixen les vendes d’aquesta loteria. A la província de Lleida, la principal administració de la qual, La Bruixa d’Or de Sort, va traslladar la seva seu social fora de Catalunya per la inestabilitat política, la venda del sorteig extraordinari de Nadal ha caigut un 12%. L’any passat ja va disminuir la venda de Loteria de Nadal en totes les províncies catalanes, amb una caiguda global del 7,4%.

Mentrestant, la Grossa fa dos anys que es recupera de la seva tortuosa creació. La loteria catalana, que va néixer de la mà de l’actual consellera de Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, va aconseguir vendre 26 milions d’euros el primer any, però el primer premi va quedar desert. Això va ser un cop que va marcar una loteria que els anys següents no va aconseguir créixer i aconseguir la confiança dels catalans.

Però l’any passat per aquestes dates, i en plena tempesta política per l’aplicació de l’article 155 i per les eleccions a Catalunya, convocades després del cessament del Govern, el Departament d’Economia havia distribuït bitllets per u total de 31 milions d’euros, un 23% més que l’any anterior. I aquest any l’increment de la distribució, pel que fa al 2017, és, de moment, del 4%. Creixen amb força també la venda per Internet (13% més) i el Departament d’Economia també destaca que han crescut molt les participacions, ja que les reserves fetes per escoles, equips esportius i altres col·lectius que venen participacions, han triplicat les de l’any passat.

El creixement arriba, a més, quan el preu del bitllet s’ha doblat, i ha passat de cinc a deu euros. Així doncs, tot i que se n’ha incrementat el preu, sembla que la Grossa remuntarà els anys previs per segon any consecutiu. El Departament d’Economia encara no té les dades definitives perquè es poden vendre butlletes fins a una hora abans del sorteig, i perquè els punts de distribució són molt diversos: des de supermercats i papereries fins a estancs, botigues que poden tornar el que no hagin pogut vendre.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_