Selecciona Edició
Connecta’t

La ‘República digital’ només aconsegueix el 5% de les adhesions previstes

El projecte busca crear una xarxa social amb l’objectiu inicial d’aglutinar, com a mínim, un milió de persones que volen la nacionalitat catalana

Jordi Puignero
Videoconferència de Puigdemont, el 27 d'octubre. getty

L’independentisme sempre ha volgut internacionalitzar la seva causa, però el reconeixement nul que va obtenir després de la declaració d’independència el va portar a ampliar la seva actuació i virar cap a Internet. Així va néixer el lloc Republicat.cat, registrat en el servei d’un cofundador del portal de pirateria The Pirate Bay, situat a la illa del Carib de Nieves per evitar la intervenció. L’impulsa el Consell per la República, un organisme privat que es va presentar el 30 d’octubre passat al Palau de la Generalitat i que pretén ser una alternativa a l’estranger de les institucions catalanes d’autogovern.

El projecte busca crear una xarxa social amb l’objectiu inicial d’aglutinar, com a mínim, un milió de persones que volen la nacionalitat catalana, però en poc més d’un mes i mig les adhesions no arriben a les 50.000. La inscripció costa 10 euros i una de les seves funcions, segons va explicar l’exconsellera Clara Ponsatí, seria crear un Parlament alternatiu format entre 100 i 150 persones. “Avui diem al món que els catalans ens comencem a organitzar al marge de la legalitat espanyola”, va dir Ponsatí per referir-se a una iniciativa que no fa costat ni la CUP, que no hi veu cap altra cosa que simbolisme.

El concepte de República digital està molt present en el dia a dia del Govern. Formava part del programa electoral del PDeCAT. El conseller de Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, va assegurar a l’octubre que “les eines digitals seran fonamentals per persistir en la nació catalana fins al dia que sigui capaç de controlar el territori físic”. Això explica que un dels grans projectes de legislatura de Puigneró sigui la creació d’una identitat catalana al núvol inspirat en el model d’Estònia, un referent en administració digital i on la Generalitat té previst obrir una oficina a l’estranger. Fonts d’aquest departament asseguren que no es tractarà d’un DNI, sinó d’un sistema per accedir de manera única als tràmits en línia de l’Administració catalana.

Puigneró defensa que la República digital es construirà amb la coordinació del Consell per la República, el Govern i la societat civil. L’Executiu català ha evitat allotjar Republicat.cat en els seus servidors per evitar una nova allau de processos judicials. La professora de Ciències Polítiques de la UOC Ana Sofía Cardenal alerta que la nova web que lidera Carles Puigdemont és un projecte “a part, sense legitimitat constitucional” i també preveu del risc que “les decisions que prenguin els seus membres afectin els serveis públics catalans”. En aquest sentit, el compte de Twitter del Consell per la República és @govRepublica, la qual cosa indica una pretensió de governar des de l’exterior.

El primer pas per inscriure’s a la xarxa —els independentistes parlen d’“empadronar-se”— consisteix a donar una adreça de correu electrònic i triar una contrasenya. Després, la web convida a acceptar un decàleg en què un es compromet a defensar valors com l’autodeterminació, el diàleg i el rebuig a la violència. Després de facilitar les dades personals arriba el moment del pagament mínim de 10 euros per “fer front a la tecnologia del registre”. Un avís per si falla la targeta alerta d’un suposat boicot dels bancs. Al segon intent funciona. De moment, l’única cosa que es pot fer com inscrit és revisar les teves dades i esperar un correu amb les instruccions per realitzar una validació biomètrica de la identitat. Segons voluntaris que difonen el projecte, consisteix a pujar la foto d’un DNI o passaport al sistema i fer-se una selfie en el moment per verificar la identitat gràcies a un algorisme que creua imatges. Republicat.cat utilitza la tecnologia de la companyia nord-americana Nationbuilder (creador de nacions, en anglès). L’empresa rebutja opinar sobre l’ús que els seus clients donen a la plataforma. Explica que els casos habituals són impulsar campanyes electorals o recaptar diners.

Una espera de 28 mesos

Davant de la dificultat per arribar a un milió de registrats, com a mínim, per dur a terme unes eleccions internes —al ritme actual s’aconseguiria la xifra d’aquí a 28 mesos i mig—, els independentistes organitzen xerrades en municipis de Catalunya per seduir més ciutadans. El vot electrònic, encara no implementat en les eleccions tradicionals per la complexitat i el cost econòmic, aspira a ser una realitat a Republicat.cat. “Serà més semblant a experiències participatives com Decidim.barcelona [plataforma de l’Ajuntament de Barcelona] que no pas a una experiència electoral”, opina la politòloga de la UAB Carol Galais.

Jordi Puigneró promet que el 2023 la xarxa de fibra òptica de la Generalitat arribarà a tots els pobles de més de 50 habitants, amb la finalitat que, com que es tracta d’una “xarxa neutral”, no pugui ser intervinguda, com va fer la Guàrdia Civil els dies previs al referèndum de l’1 d’octubre. El seu objectiu és que els ciutadans estiguin connectats a la xarxa i que, passi el que passi, es puguin organitzar.

La Fundació puntCAT no serà pública

El Govern ha aprovat impulsar l’ús del domini .cat i la presència del català a Internet. És un reconeixement oficial a la Fundació puntCAT, que gestiona el domini des que va néixer, el 2006. La Generalitat considera el sufix com una estructura d’Estat de la República digital. El president de puntCAT, Carles Salvadó, descarta que la fundació es converteixi en una empresa pública, com ho és a Espanya Red.es, encarregada de gestionar el domini .és. Salvadó reivindica la presència del .cat a València i les Balears i es desmarca de Republicat.cat: “No s’ha pres cap decisió sobre el fet de registrar-se o no a la plataforma”, explica.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >