Selecciona Edició
Connecta’t

El fiscal del Tribunal de Comptes acusa Puigdemont d’un desviament milionari pel referèndum de l’1-O

La ministra de Justícia amb Aznar, Margarita Mariscal de Gante, que també va investigar Artur Mas, es fa càrrec de la instrucció

Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull arriben a la reunió del consell executiu del Govern de la Generalitat.
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Jordi Turull arriben a la reunió del consell executiu del Govern de la Generalitat.

El fiscal en cap del Tribunal de Comptes, Miguel Ángel Torres, ha acusat el Govern de l'expresident Carles Puigdemont d'un desviament milionari de fons públics per sufragar la campanya i altres actes que van concloure amb el referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017. Torres ha elevat a l'òrgan fiscalitzador dels comptes públics una demanda (que ocupa mig centenar de fulls) en la qual imputa aquest desfalc a un total de 17 alts càrrecs del Govern de Puigdemont. 

Encara que es troba fugit a Bèlgica, la demanda situa l’expresident Puigdemont com a principal responsable del desviament de fons públics per l’1-0

Encara que ara com ara no s'ha fixat una xifra definitiva, les partides citades en la demanda –inclosa l'activitat de les ambaixades de la Generalitat a diferents països– indiquen que la quantitat pot superar per molt la fixada per la Fiscalía en el judici del procés, que és de 3,9 milions d'euros. Els diners, destaca el fiscal, es van destinar il·lícitament a aconseguir la independència de Catalunya.

Fa poc més d'un any, el Ministeri d'Hisenda va denunciar davant de la Fiscalia del Tribunal de Comptes el Govern de la Generalitat que presidia Carles Puigdemont, i les associacions independentistes Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural per haver fet servir diners públics per finançar activitats destinades a l'organització del referèndum il·legal de l'1 d'octubre a Catalunya. Hisenda reclamava a la Fiscalia que calculés "els danys causats a l'erari públic" per poder reclamar aquests fons als membres del Govern destituït després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Encara que fugit a Bèlgica, la demanda situa l'expresident Puigdemont com a principal responsable del desviament de fons públics. També va dirigida contra el seu exvicepresident i conseller d'Hisenda, Oriol Junqueras, pres al centre penitenciari de Lledoners, així com contra la resta de membres del seu Govern, que va ser el que va aprovar en diferents reunions la sortida dels diners pel procés i l'1-O, segons la Fiscalia del Tribunal de Comptes.

El fiscal considera que el desviament de diners per l'1-O superarà àmpliament la quantitat fixada en el judici del procés i que podria arribar als vuit o deu milions d'euros. La raó, recalca, és que encara s'estan investigant les partides que, camuflades sota el concepte d'activitats culturals, van destinar al referèndum les ambaixades que la Generalitat té a l'estranger. La majoria dels diners es va invertir a publicitar l'independentisme dins i fora d'Espanya. 

Mariscal de Gante instruirà les diligències i, com a mesura cautelar, tal com va fer amb l’expresident Mas, pot ordenar en qüestió de setmanes l’embargament preventiu dels béns dels 17 demandats

El Tribunal de Comptes, després de rebre la demanda del fiscal, ha designat com a instructora de les diligències (li ha tocat per torn de repartiment) sobre aquests suposats pagaments il·legals a la seva consellera Margarita Mariscal de Gante, la mateixa que va investigar els diners desviats pel Govern del també expresident de la Generalitat Artur Mas per finançar la consulta del 9 de novembre del 2014. Tots dos comicis es van fer malgrat que havien estat declarats il·legals pel Tribunal Constitucional. Mas i diversos dels seus consellers van ser condemnats pel Tribunal de Comptes al novembre a retornar a les arques públiques els 4,9 milions d'euros utilitzats en el referèndum il·legal del 9-N. Mas ha arribat a demanar públicament ajuda econòmica per pagar els diners que li reclama el Tribunal de Comptes i aixecar l'embargament que pesa sobre el seu habitatge de Barcelona.

Mariscal de Gante instruirà les diligències i, com a mesura cautelar, tal com va fer amb l'expresident Mas, pot ordenar en qüestió de setmanes l'embargament preventiu dels béns dels demandats fins a reunir aquesta quantitat, i el pagament és solidari. És a dir, que si algun demandat, o diversos, no tenen béns, els altres respondran per ells fins a completar els diners desfalcats a l'erari públic. El Tribunal de Comptes donarà trasllat de la demanda del fiscal a l'Advocacia de l'Estat i a la mateixa Generalitat, com a perjudicada per aquest suposat desviament de diners, perquè es personin en les diligències si ho estimen convenient.

Entre els demandats, a banda de Puigdemont, figuren tots els membres del seu Govern, inclosos els que ara es troben presos (Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull o Jordi Turull). El fiscal ha apartat de la demanda, en canvi, per no tenir la consideració de càrrecs públics, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez. També està exclosa de la demanda l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que també es troba presa, igual que Cuixart i Sànchez.

Igualment figuren entre els demandats el fugit Toni Comín, exconseller de Salut; Jordi Baiget, d'Empresa; Carles Mundó, de Justícia, i Santi Vila, que també va formar part del Govern de Puigdemont malgrat que en última instància es va desmarcar de la via unilateral per aconseguir la independència que van abanderar Puigdemont i Junqueras. La interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, també figura entre les demandades pel fiscal. Ella és l'encarregada de vetllar pel bon ús dels diners públics.

El fiscal del Tribunal de Comptes ha demanat que s'aporti a les diligències una còpia del sumari que desenvolupa el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona en relació amb el procés separatista i del que, per la seva banda, ja ha tramitat el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena. En les diligències de Llarena, els diners declarats malversats s'apropen als quatre milions d'euros, menys de la meitat del descobert pel fiscal en cap del Tribunal de Comptes, que entén que hi ha indicis de responsabilitat comptable contra 17 alts càrrecs de la Generalitat en relació amb l'1-O.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >