Selecciona Edició
Connecta’t

Les estafes de pisos a Internet es perfeccionen

Autoritats i portals adverteixen que les estafes són cada vegada més professionals. Aplicar el sentit comú i desconfiar de les gangues és la millor manera de prevenir-les

Estafas de pisos
Un home consulta ofertes de pisos a Internet.

“Hola! Gràcies per dedicar una estona a mirar la meva propietat. Em dic Ana i soc el propietari del pis. Ara estic treballant a Anglaterra (...) Si estàs interessat en el procés de lloguer i vols saber-ne més coses, posa’t en contacte amb mi i t’enviaré el procediment pas a pas”. El que acabeu de llegir és un extracte d’un correu electrònic real que va rebre fa poc una usuària d’un portal immobiliari. Buscava pis per llogar a Madrid quan va trobar una oferta interessant. En contactar amb la presumpta propietària va rebre aquesta resposta. Va aturar el procés, va denunciar l’anunci com a possible estafa i va continuar buscant. Era una usuària avançada i va veure a venir la més que probable estafa. O penseu que va ser excessivament previnguda?

La Guàrdia Civil, sens dubte, no ho creu. En aquestes tres línies de resposta es condensen almenys tres elements clàssics de les estafes per lloguers a través d’Internet: un ús una mica estrany del llenguatge (Ana es defineix com “el propietari” i no com “la propietària”), un avís que viu fora d’Espanya (i, per tant, no hi podrà haver una trobada cara a cara) i una invitació a formalitzar el pagament per una via diferent d’aquella que s’està utilitzant per al contacte i que facilita el receptor dels diners . Però no es tractava del típic anunci amb fotos d’una casa de disseny a un preu irrisori. Era simplement un pis normal a un bon preu.

“Evidentment, els estafadors van adaptant el modus operandi. El que abans eren estafes més bastes s’han anat depurant”, explica el capità Alberto Redondo, de la Unitat de Delictes Tecnològics de la Guàrdia Civil. La ciberdelinqüència, afegeix, augmenta cada any “entorn del 20%”. S’hi engloben tots els delictes comesos a través d’Internet, però trobar xifres específiques d’estafes immobiliàries no és senzill, perquè les estadístiques oficials no les desglossen fins aquest nivell. El que té clar el capità Redondo és que aquest tipus d’estafes presenta “punts de màxima incidència”. Coincideixen amb períodes vocacionals, perquè és quan hi ha més lloguers per a estades curtes.

Els portals, primer filtre

Aquests repunts són també perceptibles per als portals immobiliaris. Ferran Font, director d’estudis de Pisos.com, assenyala que al seu web detecten diàriament entre 10 i 15 anuncis fraudulents que retiren immediatament. En èpoques de màxima activitat, es poden arribar a convertir en “40 o 50 intents en un dia”. Font alerta que al febrer sol produir-se’n un augment perquè molta gent comença a planificar les vacances de Setmana Santa. Els portals són els encarregats de posar les primeres barreres per evitar les estafes immobiliàries. A Pisos.com un equip de sis persones s’encarrega de revisar els anuncis nous que pengen cada dia els particulars. El procediment inclou una trucada per verificar el telèfon de contacte de l’anunciant, que és bloquejat si es descobreix que és un estafador. “Rarament se’ns en cola cap”, relata amb orgull Font, que reconeix, tanmateix, que “detectar aquest tipus d’estafes és cada vegada més complicat”.

També des de Fotocasa destaquen la “professionalització” d’aquesta forma de ciberdelinqüència, després de la qual situen “màfies internacionals”. Segons dades del portal, que pertany a la companyia noruega Schibsted (propietària d’altres webs com Infojobs o Milanuncios), diàriament detecten menys de 10 fraus entre els més de 80.000 anuncis nous que es publiquen. Beatriz Toribio, cap d’estudis de Fotocasa, detalla que hi ha un sistema de filtre que automàticament retira els anuncis que no compleixen una sèrie de condicions. El principal és un codi que s’envia al telèfon de l’anunciant i que aquest ha d’introduir a l’anunci per garantir que el telèfon és correcte. Sense aquesta verificació, l’anunci es descarta. El sistema és similar al que fa servir Idealista, des d’on destaquen que el seu equip responsable està també pendent de totes les denúncies que reben dels usuaris del web per diferents suports i de comunicar-les a les autoritats. Aquests equips es posen en contacte, a més, amb els usuaris que han entrat en interacció amb un fals anunciant.

Tots coincideixen en el fet que el “sentit comú” de l’usuari és la millor prevenció. També s’hi afegeixen altres consells bàsics com utilitzar pàgines de navegació segures (les que comencen amb https i porten el símbol d’un cadenat a la barra de navegació), verificar que les aplicacions que es descarreguen són les oficials i fer consultes en fonts obertes. “Moltes vegades només posant a Google un telèfon o un correu de la persona que et llogarà ja apareixen fòrums que t’adverteixen que està vinculat a una estafa”, exemplifica el representant de la Guàrdia Civil. També convé sospitar sempre de pagaments per endavant i d’anuncis amb preus inusualment baixos. Al cap i a la fi, resumeix el capità Redondo, “com en el món real, en el món virtual cal tenir vista i enlloc no donen duros a quatre pessetes”.

Els anunciants, també víctimes d'estafes

Des del portal Idealista adverteixen que els estafadors de portals immobiliaris no només tenen entre les seves víctimes els que busquen casa. “Si ets un propietari que vols anunciar el teu habitatge, és important no facilitar mai i per cap mitjà les teves dades d’accés ni el codi de validació que reps per SMS quan publiques l’anunci”, assenyala el cap d’estudis del portal, Fernando Encinar. De vegades es fa involuntàriament mitjançant phishing (pàgines web que imiten les originals), així que demanen d’obviar “correus que semblen d’Idealista” i que en realitat porten un enllaç a un web que suplanta l’original per robar les dades de l’anunciant i posar en nom seu anuncis fraudulents.

Un altre sistema que han detectat és quan “un aspirant a llogater proposa de fer la transferència immediata de la fiança i l’import transferit és superior al que s’ha acordat”. El següent pas és demanar al llogater que torni la part que sobra. Es tracta d’un sistema que pot convertir l’anunciant en un cooperador de blanqueig de capitals. Per això, a Idealista recomanen ignorar la petició i anar a la Policia per denunciar-ho.

En aquest sentit, l’expert en delictes cibernètics de la Guàrdia Civil apunta que hi ha un augment de casos en què els delinqüents s’amaguen darrere de “mules”, que són persones que no saben d’on venen els diners. A vegades ho fan voluntàriament a canvi d’un percentatge que ronda el 15% i es converteixen en “cooperadors necessaris” del delicte.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >