_
_
_
_
_

La família Coderch justifica la donació de l’arxiu de l’arquitecte al Reina Sofia per la seva ràpida resposta

Els hereus asseguren que la Generalitat va trigar mesos a respondre a l'oferiment i que mai han rebut diners per cap dels papers

Coderch al seu despatx, amb alguns dels seus projectes.
Coderch al seu despatx, amb alguns dels seus projectes.

La família de l'arquitecte català José Antonio Coderch de Sentmenat (Barcelona, 1913–Espolla, Girona, 1984) ha emès aquest dimecres un comunicat en el qual justifica la seva donació al Museu Reina Sofia de Madrid, tal com va avançar EL PAÍS el 13 de desembre, amb la intenció d'aclarir la decisió de traslladar a Madrid aquest important fons format per 9.800 documents classificats en 875 carpetes i datats entre el 1941 i el 1978, en els quals hi ha plànols i croquis dels seus projectes i dissenys, fotografies i correspondència professional, a més de revistes llibres i publicacions. També per deixar clar que "no hem rebut mai cap quantitat de diners de cap institució pública o privada per l'arxiu Coderch", un fet que volen destacar després que no quedés clar si la donació comportaria una compensació econòmica.

Segons la família, el 2010 van decidir posar a la venda l'important arxiu d'aquest arquitecte que va revolucionar l'arquitectura espanyola amb les seves construccions modernes, allunyades dels cànons imperants en aquell moment. “Hi havia diverses entitats interessades amb seu a Barcelona. Des del 2011 fins al 2014 es va mantenir en exclusiva l'opció de compra conjunta de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, que no va prosperar”. I per això, asseguren, es va aixecar aquesta exclusivitat. Quatre anys després, “el gener del 2018 es va descobrir que bona part dels documents tenien fongs amb perill de destrucció al cap de poc temps”, per la qual cosa van fer un pressupost del cost del tractament.

Una vegada pressupostat el cost, els hereus de l'arquitecte, que havien mantingut aquest fons en un traster d'un habitatge al districte de Sarrià de Barcelona, el van oferir “en donació a la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i el Reina Sofia, perquè aquestes eren les tres institucions que havien mostrat més interès”. Com a condició per fer el lliurament dels papers es va imposar el “fer-se càrrec d'aquest cost”, una qüestió a la qual el Reina Sofia, continua el comunicat, “va contestar ràpidament acceptant la donació i el pagament del cost de la neteja i fer-la immediatament”.

Más información
La família de l’arquitecte català Coderch dona el seu arxiu al Reina Sofia
Revisitant Coderch

Per contra, sempre segons la família Coderch, “la Generalitat va contestar al cap d'uns mesos acceptant també la donació”. També que ells es farien càrrec del cost de la neteja per eliminar els fongs, “però proposant fer-ho durant un període de tres anys”, segons expliquen. És això el que els va fer decidir que la millor opció era la proposta del museu madrileny i fer el trasllat de tota la documentació a la capital espanyola.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

J. Á. Montañés
Redactor de Cultura de EL PAÍS en Cataluña, donde hace el seguimiento de los temas de Arte y Patrimonio. Es licenciado en Prehistoria e Historia Antigua y diplomado en Restauración de Bienes Culturales y autor de libros como 'El niño secreto de los Dalí', publicado en 2020.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_