Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Republicanisme català i federalisme europeu

Els propers anys de la meva vida no seran fàcils, però el meu propòsit és una Catalunya lliure en una Europa federal

Un monitor de la sala de premsa durant la vista per les qüestions prèvies del judici del procés.
Un monitor de la sala de premsa durant la vista per les qüestions prèvies del judici del procés. EFE

La meva passió per la política neix de la voluntat de combatre la injustícia, a Catalunya i a tot arreu, i sovint afirmo que entre les meves prioritats hi ha les escoles, la feina i les famílies. Com a republicà, vull un sistema educatiu que garanteixi la llibertat de consciència, el sentit crític, la igualtat d’oportunitats i la creativitat de cada membre de la societat. Vull llocs de treball dignes i productius, en una economia que combini llibertat efectiva, eficiència i equitat. I vull famílies que rebin tot el suport públic necessari per viure amb dignitat en una societat plural, inclusiva i cohesionada.

Ens havíem acostumat a pensar que a Europa aquestes qüestions ja estaven garantides des de fa dècades. Avui, però, ens enfrontem a la realitat que estan en perill a bona part del continent. La feina que cal fer al respecte és ingent. Drets com l’habitatge o un sou digne són, cada vegada més, un privilegi per a una part cada vegada més gran de la nostra societat. En aquests aspectes concrets pot semblar que som més a prop de la primera que no pas de la segona meitat del segle XX. Tenir feina i sou ja no sempre és una garantia contra la precarietat, especialment entre les generacions més joves. I on hi ha precarietat hi acabarà havent angoixa, exclusió i, com a conseqüència, extremismes polítics i religiosos.

Per tenir ciutadans més lliures, economies més pròsperes, famílies més fortes, societats més equitatives i amb més esperit crític, necessitem institucions comunitàries més eficients i democràtiques, que, entre altres coses, assegurin que els grans poders econòmics estan sota el control del conjunt de la ciutadania europea.

El federalisme europeu és clau en aquest sentit. L’economia és cada vegada més transnacional i fuig amb facilitat del control dels vells estats nacionalistes. Alguns actors econòmics són tan poderosos que sotmeten els estats als seus interessos, menystenint els drets i la dignitat de les persones, de les famílies i de les societats.

Les nacions són cada vegada més interdependents, és cert. I, a més, els temes que determinen la llibertat i la prosperitat dels ciutadans estan estretament relacionats. Per exemple, la sostenibilitat de les pensions està fortament condicionada per la dinàmica de la natalitat. De la mateixa manera, per fer que les polítiques de natalitat siguin efectives, cal garantir l’educació gratuïta entre els 0 i els 3 anys, assegurar unes baixes de maternitat i paternitat justes i adequades, i fer que tothom disposi d’un habitatge digne i assequible. Tot això també exigeix que les polítiques fiscals siguin més eficaces, i que s’incloguin, entre altres mesures, la lluita contra el frau i l’evasió fiscals, així com una distribució més justa i eficient de les rendes del treball i del capital. Alhora, la creació de riquesa necessita una societat més formada i que aposti clarament per la recerca, la formació professional i el multilingüisme (com la incorporació del xinès i l’àrab com a llengües optatives als estudis de secundària a Catalunya).

La majoria dels estats estan massa allunyats de la gent, perquè sovint serveixen grans poders econòmics transnacionals sobre els quals no tenen control, i estan gestionats per oligarquies burocràtiques cada vegada més blindades contra el control democràtic i la dinàmica meritocràtica. Només cal constatar com molts dels grans càrrecs públics els ocupen, generació rere generació, les mateixes famílies, i com han convertit universitats senceres en màquines de subhasta de títols buits de contingut real. La compravenda de favors contribueix a privatitzar i a convertir en hereditària la direcció d’administracions i governs, i bloqueja així una peça vital de l’ascensor social de les classes mitjanes i treballadores.

És per tot plegat que Europa afronta un moment crucial: d’una banda, una dreta cada vegada més extrema que vol reforçar els estats davant de les institucions comunes, que margina segments cada vegada més amplis de la societat, que retalla drets civils, polítics i socials, que se sotmet a l’egoisme dels grans poders econòmics, que tanca fronteres i s’aïlla respecte al món; i, de l’altra, una esquerra moderna, republicana, federalista europea, socialment ambiciosa, internacionalista i defensora d’una economia eficient, sostenible i equitativa.

El republicanisme a Catalunya és inseparable tant del catalanisme com del federalisme europeu. Tots tres corrents han estat lligats històricament per un mateix desig de llibertat personal, justícia social i fraternitat entre els pobles. Perquè soc republicà i catalanista, soc també federalista europeu. I com a federalista europeu vull unes institucions comunitàries més fortes i democràtiques, i en particular un Parlament Europeu amb capacitat d’iniciativa legislativa que pugui exercir un control efectiu sobre la Comissió Europea, i que sigui capaç d’impulsar polítiques econòmiques i socials justes, eficients i sostenibles.

És d’esperar que aquests propers anys de la meva vida no seran precisament fàcils, però tinc clar que vull que serveixin per a un propòsit. I aquest propòsit serà aconseguir una Catalunya lliure dins d’una Europa federal i democràtica, guiada pels valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Una Europa on cadascú vegi assegurat, finalment, el dret a la cerca de la felicitat, que és l’única raó que justifica l’existència dels governs. L’alfa i l’omega de la política republicana.

Oriol Junqueras, president d'ERC, en presó preventiva acusat del delicte de rebel·lió.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >