Selecciona Edició
Connecta’t

La carretera de l’Arrabassada de Barcelona repeteix com la més perillosa de Catalunya

Un informe del RACC revela que Lleida és la demarcació amb un percentatge més elevat de vies insegures

Dues motos a la carretera de l'Arrabassada, a Barcelona.
Dues motos a la carretera de l'Arrabassada, a Barcelona.

El nombre d'accidents de trànsit a Catalunya s'ha quedat estancat a l'alça. Fa tres anys que amb prou feines hi ha avanços en la reducció de la mortalitat viària. L'efecte correctiu de la implantació del carnet per punts s'ha difuminat i les campanyes de sensibilització tenen un impacte escàs en els conductors. Un informe del RACC que recull quines són les carreteres més perilloses i alerta, a més, de l'escassa inversió que hi ha a la xarxa viària catalana i de les conseqüències que això té per a la seguretat. Existeixen 2.195 quilòmetres amb un risc “alt” o “molt alt” d'accident, la xifra més elevada dels últims sis anys. La carretera de l'Arrabassada, la BP-1417, entre Sant Cugat del Vallès i Barcelona, se situa, per tercer any consecutiu, al capdavant de la desgraciada classificació que avalua quines són les rutes més perilloses Amb una intensitat mitjana diària de gairebé 7.700 vehicles, presenta, segons l'estudi del RACC, un risc de sinistre "molt alt".

L'estudi destaca l'elevat trànsit de motocicletes que absorbeix la sinuosa ruta de la BP-1417: les motos estan implicades en el 73% de tots els accidents que registra. No és un fenomen exclusiu de l'Arrabassada, ja que el mateix informe recull que, malgrat representar només el 5% del parc de vehicles, les motos i ciclomotors estan presents en el 43% dels accidents on hi ha morts o ferits greus. Precisament, l'última campanya del Servei Català de Trànsit (SCT) s'adreça a reduir la sinistralitat del col·lectiu motorista. 

El RACC avisa que els més de 2.100 quilòmetres de carreteres insegures suposen el 34% de la xarxa viària catalana, per on passa el 90% del trànsit total. L'informe desglossa que els deu trams amb més risc d'accident són vies convencionals de calçada única. En el rànquing hi ha moltes carreteres de l'àrea de Barcelona, més de la meitat, però també es pinten en vermell trams de Lleida, el cas de la C-14 entre Ponts i Bassella o de la L-310, a Tàrrega i Guissona, de Tarragona, la C-37 a Alcover; i de Girona, la N-154 a Puigcerdà.

És la demarcació de Lleida la que presenta un percentatge més elevat de carreteres de risc “alt” o “molt alt”, amb un 44% del seu quilometratge. La segueixen Barcelona (34%), Girona (31%) i Tarragona (28%). Per la seva banda, els trams que concentren més accidents, una variable que computa les incidències totals, sense atendre el volum del trànsit, es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona. És la C-58, entre la capital catalana i Cerdanyola del Vallès, la ruta que més accidents ha patit entre el 2015 i el 2017. 

Durant la dècada 2000-2010, les víctimes mortals en carretera a Catalunya es van reduir un 61%, marcant la via a seguir per poder complir l'objectiu marcat per la Unió Europea de reducció dels morts en un 50%. Per al 2020 hi ha establert un nou objectiu, que sembla inassolible: en el període 2010-2017 el nombre de morts es va reduir un 29% i en els últims tres anys s'observa un estancament clar.

El president del RACC, Josep Mateu, posa en relleu que a les causes ja conegudes de sinistralitat, distraccions al volant i excés de velocitat, cal afegir-hi el progressiu envelliment dels vehicles i l'escassa inversió en infraestructures. Mateu critica que les inversions en el manteniment de les carreteres hagin disminuït un 67% del 2011 al 2016. "Si volem carreteres més segures, les administracions hi han de posar més esforç", ha assenyalat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >