Selecciona Edició
Connecta’t

Jordi Sànchez li demana a Quim Torra que es reuneixi amb el Govern espanyol el 21-D

L'ANC i Òmnium garanteixen que les seves mobilitzacions de divendres seran "absolutament pacífiques"

El president de la Generalitat Quim Torra, en el Museu Marítim de Barcelona.
El president de la Generalitat Quim Torra, en el Museu Marítim de Barcelona. EL PAÍS

"Des de la presó de Lledoners encoratjo el president Torra, el vicepresident Aragonès i la consellera Artadi a crear les condicions per facilitar una reunió amb una delegació del Govern espanyol dijous 20 o el divendres 21". Així comença la carta que ha escrit Jordi Sànchez, en presó preventiva i en vaga de fam des de fa 16 dies, i que ha fet pública aquest dilluns al matí Catalunya Ràdio. "El diàleg mai pot ser considerat com una expressió de debilitat", afegeix el diputat de Junts per Catalunya. "Aquesta trobada és compatible amb l'existència d'una gran mobilització pacífica i no violenta als carrers de Barcelona per protestar contra la presència del Consell de Ministres el divendres 21 de desembre"Eduard Pujol, diputat i portaveu del mateix grup, ha garantit que la reunió entre els dos presidents se celebrarà si es canalitza perquè el diàleg "sigui útil". "Si és un diàleg per fer una foto, és més dubtós", ha advertit. El portaveu ha insistit que Sánchez té una oportunitat d'acceptar a Cataluña com a actor polític. "Això seria un gest de realisme", ha dit abonant la idea de nou un cim amb ministres i consellers ja descartada per La Moncloa. "Però més enllà del format, el dret a l'autodeterminació no ha d'espantar a ningú. Seria molt bona notícia reconèixer a Cataluña com a subjecte polític. El temps és or. No necessitem més fotos i si capacitat d'afrontar la situació amb realisme i coratge".

Junts per Catalunya ha donat suport a totes les mobilitzacions pacífiques que es puguin celebrar el dia 21 i ha posat com a exemple la del 3 d'octubre de fa un any, dos dies després del referèndum, quan va haver-hi una gran protesta i una vaga general sense que es produïssin incidents. "Va haver-hi una marea humana que ho va desbordar tot. I combinem força reivindicativa amb un actitud cívica", ha dit Pujol apuntant que s'han de "aïllar" sempre "els violents". La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Elisenda Paluzie, i el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, han garantit que les seves mobilitzacions seran "absolutament pacífiques" i han dit que "l'única violència" viscuda a Catalunya ha estat la de l'extrema dreta i les càrregues policials de l'1-O.

Les dues entitats sobiranistes parteixen de la premissa que la celebració del Consell de Ministres és una "provocació" i han organitzat actes: l'ANC ha fet una crida a col·lapsar la ciutat amb una marxa lenta de vehicles i Òmnium organitzarà, molt prop de la Llotja, un "Consell Popular de Ministres" per contraprogramar el conclave de l'Executiu.  En declaracions a Catalunya Ràdio, Paluzie i Mauri han recordat que les organitzacions que representen mai han apel·lat a la violència i que sempre s'han expressat "de manera pacífica als carrers". Mauri ha definit la seva acció de protesta com una manera de mostrar rebuig al Govern espanyol "de manera pacifica, contundent i determinada", ja que davant l'actual situació -amb presos, dirigents independentistes fugits per evitar l'acció de la Justicia i el rebuig a l'autodeterminació- "el mínim que es pot fer és sortir al carrer".

Paluzie ha assegurat que el 21-D "no serà un dia normal" ja que és "importantíssim que la ciutadania demostri que aquest Govern de l'Estat no és benvingut a Catalunya", per la qual cosa ha demanat fer notar el rebuig de la ciutadania amb "una mobilització contundent i pacífica". Paluzie, que ha criticat que l'Executiu "vingui aquí com durant el franquisme", ha dit que el Govern de Sánchez s'ha instal·lat en un "imaginari" del Consell de Ministres per les províncies, "com si no hagués passat res". Mauri i Paluzie han defensat que encara que cada entitat busca "un accent diferent", sempre es coordinen i es donen suport de mútuament, i en relació als Comitès de Defensa de la República (CDR) han assenyalat que és més complicat tractar amb ells, perquè no tenen un portaveu clar i cada assemblea territorial té autonomia, però han defensat que "sempre han actuat des de la més estricta no-violència".

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ