_
_
_
_
_

El wifi estarà operatiu (per fi) a l’AVE Madrid-Barcelona abans de sis mesos

"Amb el pla estratègic portarem el viatger des de casa seva a la seva destinació", afirma el president de Renfe

Isaías Táboas, president de Renfe, al seu despatx, a Madrid.
Isaías Táboas, president de Renfe, al seu despatx, a Madrid.JAIME VILLANUEVA
Ramón Muñoz

Els viatgers de la línia AVE Madrid-Barcelona estan d'enhorabona. En el primer semestre del 2019 tindran per fi connexió wifi, de manera que podran connectar el portàtil o el mòbil mentre recorren el trajecte sense por que es talli la connexió. Es tracta d'una vella aspiració dels més de quatre milions de passatgers que anualment viatgen entre aquestes dues capitals i una promesa de la companyia reiteradament incomplerta després de gairebé 11 anys de funcionament de la línia. Així ho revela el president de Renfe, Isaías Táboas, en una entrevista amb EL PAÍS.

Però la millora de les connexions no només afectarà aquesta línia, sinó les connexions de l'AVE entre Madrid i Sevilla, Màlaga i València. En aquestes línies ja està disponible el servei de wifi Play Renfe, però la connexió es talla reiteradament per la falta de capacitat per donar servei a tots els passatgers. Per esmenar aquest problema, Telefónica, actual adjudicatària del servei wifi, signarà un nou acord amb Renfe per quadruplicar la capacitat actual a tots aquests trens, la qual cosa assegurarà una connexió estable a internet durant tot el trajecte.

Telefónica va obtenir el novembre del 2015 el contracte per instal·lar i subministrar el servei wifi de connexió a internet als trens AVE en els propers deu anys (sis anys més una pròrroga de quatre) per 148,6 milions d'euros. Quan es va inaugurar el servei –anomenat Play Renfe– en la línia Madrid-Sevilla, Renfe va prometre que hi hauria wifi a tota la xarxa de l'AVE al llarg del 2017 però la promesa es va incomplir i tampoc s'ha pogut fer realitat al llarg del 2018.

Pla estratègic 2019-23

“El pla suposarà per a Renfe un salt similar al que va representar l’alta velocitat”

El wifi al corredor Madrid-Barcelona no serà l'única novetat amb la qual Renfe estrenarà el nou any. La companyia pública aprovarà al gener el Pla estratègic 2019-2023 amb el qual vol emprendre un canvi revolucionari, i passarà de ser un simple transportista a convertir-se en “un operador integral de mobilitat” que doni servei al viatger des que surt de casa seva fins que arribi a la seva destinació, amb transport intermodal (tren, taxi, VTC, bicicleta, etcètera) i ofertes d'oci i de connexió durant el viatge.

Aquest és el primer objectiu del pla, amb un esborrany que estudiarà aquest dilluns el consell d'administració de la companyia. Altres eixos del document que definirà l'estratègia de Renfe en els cinc anys vinents són l'avanç en la internacionalització, amb presència a l'estranger no només en projectes d'alta velocitat, sinó també a Rodalies i Mitjana Distància, la recerca de la paritat en la plantilla i l'aposta per la digitalització.

“El pla estratègic suposarà per Renfe en els propers cinc anys un salt similar al que va representar l'alta velocitat, perquè passarem de ser una empresa de transport de viatgers i de mercaderies a ser un operador integral de mobilitat”, indica Táboas.

L'empresa vol arribar a acords amb altres empreses de transport compartit i desenvolupar una aplicació que permetrà que els viatgers adquireixin tot el paquet en una sola gestió i amb una sola factura.

El president de Renfe, Isaías Táboas, al seu despatx.
El president de Renfe, Isaías Táboas, al seu despatx.JAIME VILLANUIEVA

Per al màxim responsable de Renfe, l'empresa afronta el doble repte de la liberalització ferroviària –el desembre del 2020 hi haurà competència a l'AVE i d'aquí a 15 anys a Rodalies– i de la disrupció tecnològica que ha d'afrontar per no convertir-se en jugador secundari en el sector del tren.

Previatge i postviatge

“Sortirem a competir a Rodalies on surtin a licitació a Europa”

“Com ha passat en altres sectors, ens enfrontarem a la irrupció de les plataformes tecnològiques que es col·loquen per sobre dels operadors, dels comerciants i distribuïdors i li donen un servei al client complet i directe a través de la seva app. Intentarem que ningú capturi el nostre negoci en aquest sentit i per això hem de ser un operador integral de mobilitat. Hem de ser un operador integral de mobilitat, que oferim al nostre viatger el previatge i el postviatge i durant el trajecte tot un seguit de serveis afegits, des de la pel·lícula al mòbil fins a la connectivitat i totes les possibilitats d'oci a través de Play Renfe. Perquè s'entengui, al client li proporcionarem, a més del bitllet de tren, des del taxi per anar de casa a l'estació, tot el servei a bord, la bicicleta de lloguer o l'autobús que agafi des de l'estació de destinació. És a dir, portar el viatger des de casa seva fins a la seva destinació. Tot en una sola gestió i una sola factura”, indica el màxim responsable de Renfe.

Un altre punt fort del Pla estratègic és un projecte de feminització amb l'objectiu de tenir una plantilla paritària en l'horitzó del 2028, davant del 12,9% de dones que formen part del personal actual, de 14.500 treballadors. Els programes posaran l'accent en els segments de la companyia on gairebé no hi ha presència femenina, com tallers i maquinistes. Entre les mesures destaca un programa de beques en col·laboració amb l'Institut de la Dona, dotat amb un milió d'euros anuals, destinat a dones per fer el curs de conducció de trens, amb la finalitat que en el termini de 10 anys el 25% dels maquinistes de Renfe siguin dones, davant del 3% actual.

“És un gran canvi cultural intern. Renfe s'ha d'assemblar més a la societat. I si en la societat el 50% són dones, a Renfe ha de passar el mateix. Per això, necessitem impulsar polítiques proactives perquè vinguin més dones a la companyia, sobretot en els llocs de treball on és més difícil trobar-les, com els tallers i la conducció”, afirma Táboas.

El segon eix del pla és l'avanç en la internacionalització. Renfe sortirà a l'estranger no només per convertir-se en operador de línies d'alta velocitat, com ja passa amb l'AVE a la Meca o el de Texas, sinó per explotar línies de servei públic com Rodalies, sobretot aprofitant la liberalització d'aquest servei a la Unió Europea.

Isaías Táboas, en un moment de l'entrevista amb EL PAÍS.
Isaías Táboas, en un moment de l'entrevista amb EL PAÍS.JAIME VILLANUIEVA

“La internacionalització té un doble vessant. Ens ajudarà a créixer i a corregir la pèrdua d'ingressos que suposarà la competència. Tenim actius per competir? Evidentment. En alta velocitat som un operador de referència i aquí tenim els casos de l'Aràbia Saudita i de Texas. I sortirem a competir també en serveis públics com Rodalies on surtin a licitació a Europa”, afirma el president de Renfe.

Concursos de Rodalies

Per al màxim responsable de l'operador públic, el model de liberalització obligarà els països europeus a posar aquests concursos en marxa. “Tenim índexs de puntualitat segons la UIC (Unió Internacional de Ferrocarrils) millors que les Rodalies de Londres, Berlín o París. Hi ha una possibilitat força gran d'obrir mercats per créixer en experiència, que puguem revertir aquí”.

Táboas està satisfet amb l'evolució de la línia de l'AVE a la Meca, que acaba de visitar, i la seva ocupació, des de l'inici de la fase de preoperació comercial, és del 86%, a l'espera que d'aquí a un any hi hagi una plena explotació comercial per part de Renfe.

També es mostra optimista amb el retorn al projecte d'AVE al Regne Unit, que preveu unir Londres amb Birmingham el 2026, al qual Renfe s'ha reenganxat gràcies a l'aliança amb l'operador hongkonguès MTR, que competeix per obtenir el contracte d'AVE més car del món.

Pel que fa als possibles competidors que sorgeixin al mercat espanyol de l'AVE, i que podran començar a operar el desembre del 2020, el president de Renfe no té por. “Si algú vol venir a competir els ho posarem molt difícil, no perquè li posem traves o l'hi impedim, sinó perquè la nostra oferta serà la millor i els clients no tindran cap necessitat de provar altres productes. Però la competència és sana i ens ajudarà a espavilar-nos”.

Una altra clau del Pla estratègic és el creixement en inversió i tecnologia. L'objectiu és passar d'una inversió de l'1% al 3% dels ingressos en R+D+I, amb programes i actuacions per estimular la innovació ferroviària.

Paral·lelament, Renfe vol afavorir el talent tecnològic entre la plantilla, que s'ha perdut per les baixes amb la congelació de contractacions i les jubilacions. Es crearan amb les institucions d'ensenyament títols de grau superior de manteniment de material, d'operador de centre de control i operador comercial de bord i en terra.

Remodelació de l’EVA

Al nou president de Renfe li genera molts dubtes el projecte d'AVE de baix cost Madrid-Barcelona que els gestors del PP van batejar com a EVA i que tenia previst inaugurar-se a principis del 2019. L'equip d'Isaías Táboas està revisant tot el projecte, incloent la seva denominació o els trajectes que cobrirà, per la qual cosa serà difícil que vegi la llum abans de 2020.

"El que els anteriors gestors van aprovar era només un powerpoint. Tenim clar que cal treure nous productes per a aquest públic que no ve en AVE. Però estem definint com fer-ho per aconseguir la mínima canibalització dels nostres propis viatgers i ingressos. Si tinc un tren amb un 80% d'ocupació, que està posicionat en un segment de mercat mitjà-alt, i ens dona un rendiment econòmic i només trec un producte pensat per a clients que pagaran menys, m'estic disparant un tret al peu".

“No sé com es dirà ni com serà, però cal optimitzar l'operació. Per aconseguir abaixar els preus hem d'estudiar com aconseguir retallar els costos d'operació perquè el cost de la via, l'energia o el sou del maquinista no canviaran”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramón Muñoz
Es periodista de la sección de Economía, especializado en Telecomunicaciones y Transporte. Ha desarrollado su carrera en varios medios como Europa Press, El Mundo y ahora EL PAÍS. Es también autor del libro 'España, destino Tercer Mundo'.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_