Selecciona Edició
Connecta’t

Torra, aïllat i sense crèdit

El president català, instal·lat en el seu perfil d'activista, perd suports fins i tot dins de l'independentisme

Quim Torra, en una conferència al setembre.
Quim Torra, en una conferència al setembre.

Un president qüestionat per tot arreu. Les declaracions de Quim Torra de fa una setmana en defensa de la via eslovena per aconseguir la independència de Catalunya i les seves crítiques als Mossos d'Esquadra han minat el crèdit polític del president de la Generalitat, fins a situar-lo al centre de tots els atacs. Torra és cada vegada un mandatari més aïllat, no només per l'oposició, sinó per les diverses famílies de l'independentisme, que li retreuen la falta de lideratge al Govern que presideix.

El que va ser número 11 a la llista per Barcelona de Junts per Catalunya en les eleccions de fa un any va arribar a la presidència com una solució provisional. S'esperava que anés marcant perfil i actués com el seu mentor, Carles Puigdemont, que es va desmarcar d’Artur Mas una vegada al càrrec, però res d'això ha succeït i el president ha accentuat la seva política de gestos.

Els set mesos de Torra a la presidència han estat carregats d'actuacions i declaracions impròpies de qui ocupa un càrrec institucional tan rellevant, com el dejuni de 48 hores que va fer al monestir de Montserrat en solidaritat amb quatre dels presos del procés en vaga de fam o la desqualificació dels Mossos, que té al seu comandament. Torra també va fer picades d'ullet als Comitès de Defensa de la República (CDR), als quals va instar a “apretar” per fer efectiva la república catalana, i als “companys de la CUP”, dos col·lectius amb els quals simpatitzen els seus fills, segons ha explicat ell mateix.

Artur Mas li ha retret aquestes paraules d'alè cap als CDR assegurant que ell mai les hauria pronunciat, cosa que va sonar com una desautorització de l'estil de Torra, un president sense militància en cap partit i de difícil encaix en les famílies independentistes: el PDeCAT no compta amb ell en la seva organització futura, en el grup de Junts per Catalunya tampoc té gaires adeptes i el seu aliat més fidel és el portaveu parlamentari, Eduard Pujol. I molts dels seus consellers, amb la titular de Presidència, Elsa Artadi, al capdavant, ja no amaguen les seves reserves amb el seu tarannà polític.

Torra es mostra molt incòmode en el debat parlamentari i l'oposició li retreu cada ple que no respon a les seves preguntes més enllà de les proclames habituals. “Jo vaig on hi ha sobirania, que és a les presons i a l'exili”, va dir dimarts passat en la sessió de control, per referir-se a les seves contínues visites a les presons catalanes i a Brussel·les, per trobar-se amb els líders independentistes. Aquest mateix dia, Torra va esquivar la pregunta del líder del PSC, Miquel Iceta, de si se sentia en condicions de continuar exercint el càrrec respectant la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. “Com ja vaig dir en el debat d'investidura, només dec lleialtat al Parlament, que és on resideix la sobirania dels catalans”, va contestar Torra. “Amb la seva resposta demostra que no pot ser president”, va criticar-lo Iceta.

Els talls de l'autopista AP-7 a l'altura de Tarragona durant 15 hores i l'aixecament de barreres als peatges de les principals autopistes van satisfer el got de la paciència del Govern d’Espanya amb Torra, un dels polítics més mal valorats pels catalans en l'últim sondeig del Centre d’Estudis d’Opinió, que depèn de la Generalitat. Concretament ocupa la plaça número vuit, amb una mitjana de valoració de 4,34. La impopularitat del president arriba també als qui van donar suport a la seva investidura. Els anticapitalistes de la CUP han afirmat solemnement aquesta setmana que no saben si tornarien a donar suport a la seva investidura com van fer fa set mesos.

Crítiques de sindicats i patronal

L’argumentari de Quim Torra en les sessions parlamentàries per rebutjar les crítiques de l'oposició són les xifres sobre el creixement de l'economia catalana, per sobre de la mitjana espanyola, i els índexs d'atur, inferiors als del conjunt espanyol. Ni els sindicats ni la patronal comparteixen aquest diagnòstic i prova d'això és el manifest conjunt que van signar dilluns passat CCOO, UGT i la patronal Foment del Treball reclamant “estabilitat política, econòmica i social” i mostrant el seu compromís a “treballar conjuntament” per facilitar-la. El mateix comunicat, sense referències directes a les polítiques de la Generalitat, insistia en la necessitat de garantir la “seguretat jurídica” a Catalunya, cosa especialment reveladora després de la fugida de més de 3.000 empreses l'any passat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >