Selecciona Edició
Connecta’t

Els treballadors del metro exigeixen protecció contra l’amiant

Dubten que no hi hagi despreniment de fibres i exigeixen més mesures de protecció a TMB

Tren de la Línia 3, una en les quals es va detectar amiant.
Tren de la Línia 3, una en les quals es va detectar amiant.

El 16 d'octubre passat, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va donar a conèixer la presència d'amiant en la pintura dels baixos d'un dels seus combois. El mineral, segons l’OMS, és responsable de la mort de més de 100.000 persones cada any. Després de gairebé dos mesos de revisió en la resta de trens, ara se sap que 94 dels 210 cotxes revisats per TMB tenen asbest. L'empresa assegura que no desprèn fibres, però hi ha dubtes entre els treballadors, que reclamen mesures immediates de protecció.

"Un tren quan està circulant està fregant amb la pintura i, si frega, hi ha desgast, i si hi ha desgast, hi ha despreniment de fibres” afirma Jordi Gómez, secretari general d’UGT Metro Barcelona. “El fregament és aquí, nosaltres els treballadors el veiem en les peces per sota del tren. Estem cansats d'observar elements que es desgasten; mànegues d'aire o cables elèctrics que fan fricció amb la pintura. Segurament és poc, però sabem que una fibra és suficient perquè algú emmalalteixi”, insisteix aquest representant sindical. La il·legalització de l'ús d'amiant es va produir l'any 2000, i la de la seva comercialització el 2001, a causa de l’efecte cancerigen.

Els treballadors del metro de Barcelona insisteixen que es prenguin algunes mesures respecte a l'asbest que encara no s'han aplicat. Un exemple d'això és la sol·licitud que han anat fent “des de setembre” respecte al rentat de la roba que fan servir a la feina: “es va demanar que fos una empresa la que se n'encarregués perquè no la portéssim a casa a rentar”. Això a causa que el segon cercle de persones afectades per l'asbest és el cercle familiar, concretament els encarregats de rentar la roba a casa.

Josep Tarrés, portaveu de l'observatori per a les malalties de l'amiant al Vallès Occidental, ho confirma: “Si el treballador va a casa seva ple de pols fins a les sabates, els qui li netegen el vestit es contaminen”. Ja va assegurar anteriorment que “dels 194 mesoteliomes que teníem el desembre del 2015, el 43% no eren laborals”. “Jo crec que l'empresa no ha abordat realment el problema amb la gravetat que té”, considera Gómez, que treballa a Material Mòbil des del 2007 i espera els resultats del TAC que TMB es va oferir a fer als 543 treballadors dels departaments de Material Mòbil, Senyals i Comunicacions, Tramvia Blau i Manteniment d’Estacions.

"És un cancerigen de primer nivell, dels més potents que hi ha” explica Tarrés sobre l'amiant. Després que es detecti el mesotelioma, el pacient té un temps de supervivència mitjà d'11 mesos. A més a més d'això, l'amiant produeix fibrosis pulmonar, que causa dificultats per respirar i genera una sensació d'ofec en qui ho pateix.

Enric Cañas, conseller delegat de TMB, fa una crida a la calma i afirma que tota la feina “segueix les màximes garanties”. Cañas assenyala la gran inversió de la companyia en la lluita contra l'amiant al subterrani: 555 milions d'euros per renovar 42 trens de les sèries 3.000 i 4.000, les més antigues, i 2 milions més per a la detecció i eliminació del mineral. Així i tot, admet que “fins que no estigui llest l'inventari de l'amiant a la xarxa de metro, no podrem posar una data” per a la finalització del desamiantat.

Mentrestant, els treballadors de TMB es mantenen en la incertesa, ja que els efectes de l'amiant poden trigar a aparèixer. El període de latència entre la inhalació de l'asbest i l'aparició del càncer és, de mitjana, 40 anys. “La bola de neu es va fent més gran amb el temps —adverteix Gómez—, ja veurem com acaba tot això”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ