Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern i els presos fan una crida a evitar protestes violentes el 21-D

El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, defensa que el diàleg amb Sánchez abasti també l'autodeterminació

Pere Aragonès al Consell d'aquest dissabte.
Pere Aragonès al Consell d'aquest dissabte.

Manifestacions, sí, però sense escenes de violència. La por que les protestes contra la celebració del Consell de Ministres a Barcelona se’ls en vagin de les mans s'ha ensenyorit de l'independentisme. O com a mínim dels sectors més institucionals, entre els quals hi ha bona part del govern català. Si bé el mateix Govern va encoratjar inicialment aquestes protestes, la por que converteixin Barcelona en un camp de batalla i deixin en evidència els Mossos d'Esquadra ha motivat un canvi de discurs. Ahir, gairebé a l'uníson, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, i tots els polítics empresonats van llançar una crida a la calma. Les mobilitzacions han de ser “pacífiques”, va insistir Aragonès.

La reunió del Consell de Ministres a Barcelona divendres que ve s'ha convertit en una espècie d'última oportunitat per evitar la intervenció, total o parcial, de les competències de seguretat de la Generalitat. El Govern de Quim Torra i els Mossos d'Esquadra hauran de demostrar que són capaços de controlar el devessall de protestes que es preveuen, les més radicals de les quals impulsades pels autodenominats Comitès de Defensa de la República i grups propers a la CUP. Això ha motivat no només la mobilització de 8.000 Mossos d'Esquadra sinó també l'anunci que un miler d'agents del Cos Nacional de Policia es desplegaran a Barcelona. Les escenes recents de passivitat dels Mossos davant protestes dels CDR a les autopistes catalanes han situat aquest cos policial en el centre de totes les mirades en un moment en què aquesta policia està sent qüestionada també per l'independentisme radical. Per aquest motiu, els sectors més institucionals de l'independentisme han decidit tancar files gairebé a l'últim moment per rebaixar la tensió als carrers.

El vicepresident de la Generalitat i cara visible d'Esquerra Republicana de Catalunya, Pere Aragonès, va demanar ahir en un acte de partit que les mobilitzacions siguin “pacífiques, cíviques i democràtiques”, i que els manifestants “no caiguin en provocacions”.

Els temors del Govern són múltiples. En primer lloc, tem que una situació de violència sense control activi una intervenció del cos dels Mossos d'Esquadra per part del Govern. En segon lloc, destaquen que el Codi Penal dona especial protecció a la celebració del Consell de Ministres. L'article 503 fixa penes de fins a quatre anys de presó per qui intenti “obstaculitzar” o “coartar” la celebració del conclave governamental. I en un moment en el qual ja hi ha nou dirigents independentistes a la presó i desenes d'antics alts càrrecs imputats pel procés molt pocs estan disposats a afegir víctimes col·laterals a la situació. “Ja hi ha prou gent a la presó”, acostuma a dir el president d’ERC, Oriol Junqueras, quan els seus col·laboradors el visiten a la presó de Lledoners.

Hi ha un tercer temor, que en aquest cas afecta particularment els presos. Aquests consideren que el que necessiten ara és que hi hagi una riuada de solidaritat cap a ells i no una onada de disturbis als carrers que afegeixi elements al relat del procés independentista com una cosa violenta i antidemocràtica que doni suport a la idea que a Catalunya va haver-hi una rebel·lió l'any passat. “No ens convé que el judici del procés [previst per al gener] comenci amb els carrers incendiats”, explicava aquesta setmana un dels processats.

Això explica que tots els presos independentistes, tant els d’Esquerra Republicana com els de Junts per Catalunya i també el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, signessin ahir una carta fent una crida a la calma de les bases independentistes més inflamades. “De la mateixa manera que podem entendre la necessitat d'esbravar la impotència també hem de dir clarament que això, lluny d'afavorir la nostra causa, la perjudicaria, igual que també perjudicaria els objectius polítics del país que volem”, diu la missiva que van enviar al digital Vilaweb.

Protestes dels CDR

S’ha de veure si els sectors més radicalitzats de l'independentisme faran cas a les proclames que fan una crida a la calma. Els Comitès de Defensa de la República continuen organitzant en assemblees els seus actes de protesta després que el dijous fessin una crida a fer la “batalla” contra el Consell de Ministres. L’Assemblea Nacional Catalana ha convocat una marxa amb cotxes des de tot Catalunya cap a Barcelona amb l'objectiu indissimulat de col·lapsar les carreteres. Altres entitats estan intentant canalitzar protestes més tradicionals. És el cas d’Òmnium Cultural, que ha convocat una concentració a uns 300 metres de la Llotja de Mar, l'escenari del Consell de Ministres. Els CDR, en canvi, pretenen manifestar-se just davant de l'edifici.

Davant aquesta situació el president del Partit Popular, Pablo Casado, va demanar ahir al Govern de Pedro Sánchez que apliqui la Llei de Partits i “il·legalitzi” els Comitès de Defensa de la República (CDR) i Arran, les branca juvenil de la CUP, perquè, des del seu punt de vista justifiquen la violència”. El president del Govern, Pedro Sánchez, va recalcar que cap problema real de les societats es resol des de la crispació i el conflicte i va apel·lar al diàleg “serè i assenyat” per construir “entre tots” la cohesió d’Espanya dins de la legalitat.

Diana Riba, parella de Raül Romeva, serà la número dos de Junqueras a les europees

El Consell Nacional d'ERC ha aprovat aquest dissabte designar Diana Riba com a número dos de la llista que els republicans presenten per a les eleccions europees i que ha de materialitzar-se amb l'aliança amb les llistes de Bildu i BNG. Riba, parella de Raül Romeva, serà la número dos de la proposta republicana, per darrere d'Oriol Junqueras, cap de llista per a les europees. "Ho accepto perquè hem d'explicar la repressió: a tots els que estan a la presó o a l'exili els tenen allà perquè van fer política", ha dit Riba. La posició final de Riba en la candidatura conjunta amb els independentistes bascos i els nacionalistes gallecs està pendent de la negociació dels tres partits.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >