El Govern espanyol aprova un decret per regular el lloguer però no en limitarà el preu
Podem veu “insuficient” la mesura perquè l'Executiu no inclou mecanismes per evitar pujades desorbitades
El Govern espanyol ha aprovat aquest divendres al Consell de Ministres un decret llei per modificar la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) que augmentarà els terminis dels lloguers i inclourà altres mesures previstes en l'acord pressupostari amb Podem. Entre el que sí que recull destaca que la durada dels contractes de lloguer passa de tres a cinc anys (i fins a set anys si el propietari és una empresa) i reforçar l'obligació que no es puguin exigir més de dos mesos de fiança. No obstant això, el text que ha acordat el Govern deixa fora alguns aspectes que des Podem consideraven "fonamentals" per controlar els preus, especialment algun tipus de mecanisme per evitar rendes desorbitades.
Després de la reunió, en la roda de premsa posterior, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha assegurat que no preveuen "mesures d'intervenció en els preus de mercat". És a dir: no fixaran preus màxims per a zones, com va reclamar Units Podem. Deixen fora definitivament les promeses que van fer a la formació? "Aquest decret no pretén integrar ni totes les propostes del PSOE ni tots els compromisos als quals hagi pogut arribar amb altres forces polítiques. Preveu les mesures mes urgents. Tindran l'oportunitat de poder complir-se en el tràmit pressupostari", ha resolt.
Ábalos ha assenyalat que el decret que han aprovat "recull l'ambició de començar a parlar ja de política d'habitatge com a dret i amb la seva funció social". I ha justificat la urgència de la norma: "Volem posar fi a un drama que afecta els projectes de vida de la gent, sobretot els joves", que es veuen obligats a compartir habitatge. També volen posar límit als desnonaments dels llogaters, que creixen a un ritme anual del 5%.
Al marge del que es pugui incloure en pactes posteriors, aquestes són algunes de les mesures que recull el decret que ha preparat el Govern central i que té el consens de les dues grans formacions d'esquerres:
Contractes més llargs
El termini dels lloguers, que el Govern del PP va rebaixar a tres anys en la reforma de la LAU del 2013, tornarà a ser amb caràcter general de cinc anys. A més, en el cas en què l'arrendador sigui una persona jurídica —empreses, fons d'inversió, etc.—, els contractes es faran amb una durada mínima de set anys. Les pròrrogues tàcites del contracte, que el PP també va rebaixar i va deixar en un any, tornaran a preveure fins a tres anys.
Fiança limitada a dos mesos
En el moment de la signatura del contracte, l'arrendador no podrà exigir al nou llogater una fiança superior a dos mesos de la renda mensual de lloguer. Es limiten així les garanties, habitualment abusives, que molts propietaris exigeixen de manera addicional al mes de fiança. A més, les despeses d'immobiliària correran a compte de l'arrendador necessàriament quan aquest sigui una persona jurídica.
Resolució anticipada del contracte
El propietari no podrà al·legar que té necessitat de recuperar l'immoble per fer fora el llogater abans que finalitzi el termini legal del lloguer, tret que aquesta prerrogativa figuri en el contracte subscrit entre les dues parts.
Sense intervenció en els preus
"Benvingut sigui el decret perquè respon a l'acord pressupostari, però per a nosaltres és totalment insuficient", assenyalen fonts de Podem coneixedores de les negociacions amb l'Executiu. Aquest els va confirmar ahir a la nit a última hora que portarien aquest divendres el decret al Consell, que es fa sense Pedro Sánchez perquè el president és a Brussel·les. El partit de Pablo Iglesias no s'oposarà al decret si s'aprova, com és previsible, però aquestes mateixes fonts assenyalen que intentaran que, durant la necessària validació per part del Congrés, es tramiti com a projecte de llei per poder introduir-hi canvis.
Concretament, Podem vol que la modificació de la LAU reculli algunes mesures que han format part de les negociacions i que el Govern prefereix ajornar. La primera és l'elaboració d'índexs de preus per part de les administracions públiques, en la línia del que detallava el punt 3.2 de l'acord pressupostari, amb vista a poder limitar les pujades de les rendes a les zones amb més pressió. A Podem destaquen que es tracta d'una mesura "que no té cost econòmic" i que s'hauria d'incloure en la llei que regula els lloguers. Per tant, creuen que hauria de figurar en el decret. "Ens hi barallarem en la tramitació", afegeixen aquestes mateixes fonts.
No tindrà efecte retroactiu
Una altra és l'aplicació retroactiva de la pròrroga dels lloguers, una modificació que "tindria un efecte immediat en la ciutadania" i que en la formació morada creuen que té encaix legal si es justifica i es limita correctament. Consistiria que l'ampliació dels terminis de lloguers que recull el decret —els contractes tornaran a durar cinc anys respecte als tres actuals, i s'allargaran fins a set en el cas que l'arrendador sigui una empresa— s'apliqui als contractes ja vigents. L'última és l'obligatorietat que la revisió anual de rendes es faci només a través de l'IPC i no d'altres índexs que generalment resulten menys beneficiosos per al llogater.
"No s'atreveixen a tocar i regular el mercat d'acord amb paràmetres habituals a tot Europa", resumeixen les fonts consultades de Podem davant la pregunta de per què aquestes mesures que han estat sobre la taula (i algunes d'elles consagrades en l'acord pressupostari) finalment no apareixen en el decret del Govern. En qualsevol cas, assenyalen que la negociació continuarà.
