Selecciona Edició
Connecta’t

Jordi Cabré guanya el Sant Jordi de novel·la amb un ‘thriller’ psicològic

Víctor Garcia Tur i Carles Rebassa obtenen el Rodoreda de relats i el Riba de poesia en la 68a Nit de Santa Llúcia

Cabré (esquerra), Carranza, Garcia Tur, Mauri (vicepresident d'Òmnium), Rebassa i Franquet.
Cabré (esquerra), Carranza, Garcia Tur, Mauri (vicepresident d'Òmnium), Rebassa i Franquet. EL PAÍS

Amb guardonats literaris sense purpurina ni picabaralla mediàtica, però de lletra ben sòlida i capaç de jugar amb la metaliteratura, i un cartell, en l’àmbit dels reconeixements a la comunicació, sí que més marcat per la seva posició pública en el procés. Amb aquesta personalitat de Janus ha celebrat aquest divendres a la nit a Sabadell Òmnium Cultural la seva ja 68a edició de la Nit de Santa Llúcia, la gran festa de les lletres catalanes, en la que és la segona convocatòria sense el seu desè president, Jordi Cuixart, que fa 424 dies que és a la presó. Jordi Cabré, amb Digues un desig, un thriller psicològic, s’ha endut el 59è Sant Jordi de novel·la, mentre que el 60è Carles Riba de poesia ha estat per als treballats i torturats sonets de Sons bruts, de Carles Rebassa. Un joc de relats distorsionats de grans autors ha permès a Víctor Garcia Tur obtenir el 21è Mercè Rodoreda de contes per El país dels cecs. En literatura juvenil i infantil, apostes oposades: la ja reconeguda Maite Carranza, amb L’alè del drac, jugant amb l’adolescència del futur arquitecte Antoni Gaudí, s’ha endut el 45è Joaquim Ruyra, mentre que Núria Franquet, amb el seu primer llibre, ha obtingut el 56è Folch i Torres per La Liang dins del quadre, protagonitzada per una nena que viu una aventura entre els llenços d’un museu.

L’altra cara de la figura del déu romà de l’esdeveniment l’ha donat discretament l’escenari, Sabadell, ciutat vinculada familiarment tant al president d’Òmnium, Cuixart, com a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, tots dos a la presó. En el cartell de la gala, el segon premi Muriel Casals de comunicació (3.000 euros) ha estat per al productor Jaume Roures i el periodista Tatxo Benet per, segons el jurat, “la seva voluntat de profunditat democràtica demostrada en iniciatives com el diari Público, i els documentals Les clavegueres d’Interior, 20-S i l’organització del centre internacional de premsa del referèndum de l’1 d’octubre”. El 31è premi Internacional Joan B. Cendrós, per a treballs que internacionalitzin “la llengua, la cultura i la nació catalanes” (3.000 euros), ha estat per al reporter de la televisió pública finlandesa Pertti Pesonen per La venganza española, on internacionalitza, amb “objectivitat i una visió àmplia i neta”, el cas català.

“Tots tenim una part de nosaltres que ens agradaria amagar”, assegura Cabré (Barcelona, 1974) per centrar la tesi de Digues un desig, amb la qual ha obtingut el Sant Jordi de novel·la, ara el guardó més ben dotat de les lletres catalanes perquè els seus 60.000 euros són directes per a l’escriptor, que també rebrà a banda els drets d’autor de l’obra que coeditaran per primera vegada Enciclopèdia Catalana i la mateixa Òmnium, després del concurs que va promoure amb aquesta finalitat l’entitat cultural. Un escriptor que descobreix una reeixida autobiografia seva que no ha escrit i on apareix una història d'amor inconfessable i perillosa és l’inici d’un joc literari entre realitat i ficció de qui, fins avui, havia quedat dues vegades finalista del Sant Jordi (2003 i 2011) i en el seu currículum tenia dos premis de menys impacte: El Lector de l’Odissea per La pregària del diable (2003) i el Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga per El virus de la tristesa (2005).

La veterana Maite Carranza i la debutant Núria Franquet completen el cartell amb els Ruyra i Folch i Torres de literatura juvenil i infantil

El joc metaliterari és, en canvi, una constant en l’obra de Garcia Tur (Barcelona, 1981), reconegut contista, com va demostrar ja en el seu feliç debut Twistanschauung (2009, premi Documenta). Col·laborador del QUADERN d’aquest diari, l’autor d’Els ocells (2016, premi Marian Vayreda) o Els romanents (2018, premi Just Casero) assegura que amb El país dels cecs, amb el qual ha guanyat el Rodoreda (6.000 euros), “he anat a un karaoke literari i he cantat cançons que em van motivar a partir de contes de grans autors que he reelaborat i tergiversat”. Ursula K. Leguin, Melville i H.G. Wells, entre d’altres, permeten a l’escriptor –que en el relat del títol, de Wells, juga amb què hauria estat de Borges si hagués format part de les lletres catalanes– una reflexió sobre la idea de la falsedat i el plagi.

La proposta ludicoliterària és més dura en el cas de Rebassa (Palma, 1977), que s’ha entaulat en “un combat entre amor i mort” motivat per un “desamor terrible i dolorosíssim”. El conflicte ha desembocat, “entre humor i ràbia”, en els formalment molt estrictes 68 sonets que, després de 15 anys, han donat forma a Sons bruts, amb el qual ha obtingut el Riba (3.000 euros). Elogiat i premiat per obres com Eren ells (2016, Pin i Soler de novel·la i Ciutat de Barcelona) o Els joves i les vídues (2006, Ausiàs March de poesia), Rebassa reconeix que amb aquest poemari ha passat “de parlar de mi i destruir un món, a refer-lo i retornar-lo aquí: acabat el llibre, el meu cicle ha canviat”.

Potser el currículum previ més espectacular dels guardonats és el de Carranza (Barcelona, 1958), Premi Nacional de Literatura Juvenil 2011 pel seu Paraules emmetizmades i autora de la trilogia d’èxit La guerra dels bruixes. Ara obté la medalla del Ruyra (6.000 euros) recreant a L’alè del drac l’etapa d’un Antoni Gaudí de 16 anys, on Carranza situa “la gènesi de la seva brillant bogeria, però a partir d’un amor impossible”. Dificultosa també és la tasca de la petita protagonista de La Liang dins el quadre, amb el qual debuta la professora de secundària Núria Franquet (Premià de Mar, 1972), però que ja li ha fet guanyar el Folch i Torres (4.000 euros): la nena, perduda en un museu, rep l’encàrrec de Jaume I el Conqueridor que apareix en un quadre d’aconseguir-li unes medicines per a la seva gota, i això la portarà a viatjar fins al Japó... sempre ficada dins del llenç. “Abordo els problemes que comporta el desarrelament”, diu Franquet. Un sentiment, des de moltes òptiques, tristament contemporani.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >