Selecciona Edició
Connecta’t

El misteri dels Grups Autònoms d’Accions Ràpides

La Policia i els Mossos es mostren escèptics sobre la veritable capacitat de mobilització, i fins i tot existència, del grup que anuncia actes de sabotatge a partir del 21-D a Barcelona

Emblema del grup de Telegram batejat com a GAAR.
Emblema del grup de Telegram batejat com a GAAR.

El 4 de desembre algú no identificat va crear un grup de xat en l'aplicació de missatgeria instantània Telegram. El va batejar com a "GAAR oficial". Les sigles corresponien a uns desconeguts, fins a aquest moment, Grups Autònoms d'Accions Ràpides. Quatre dies després, algú va penjar en aquest mateix xat un primer comunicat. Era el manifest de fundació d'aquesta suposada nova organització que sembla que vol aglutinar els independentistes més radicals descontents amb la falta de resultats del procés. En el text, els seus autors anunciaven un “boicot” i actes de “sabotatge” en carreteres, autopistes, vies de tren i metro, zones industrials, aeroports, i també contra les forces seguretat per divendres que ve 21 de desembre, dia en el qual es farà a Barcelona la reunió del Consell de Ministres.

En els set dies que han passat des que va veure la llum l'amenaçador comunicat amb el qual es donaven a conèixer –i que va tenir certa repercussió en determinats mitjans de comunicació que van veure en els GAAR un primer pas per encoratjar a la kale borroka a Catalunya, l'activitat en el xat ha estat molt reduïda. Han penjat un segon comunicat per negar les informacions que els assenyalaven com a “terroristes”, han penjat un cartell propagandístic i han difós el que han anomenat El Cançoner, un manual sobre com s'han de fer els actes de sabotatge, tot i que sense directrius clares d'on o quan. Això sí, en aquesta setmana han aconseguit que 6.320 persones s'hi hagin subscrit.

Un èxit de convocatòria –xats similars dels Comitès de Defensa de la República (CDR) van necessitar moltíssim més temps per arribar a aquestes xifres que ha cridat l'atenció dels serveis d'Informació de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d'Esquadra. Els primers ja han elaborat diversos informes en què han analitzat al detall el contingut dels tres missatges difosos per Telegram i en els quals es mostren expectants al que puguin fer els GAAR a partir del 21 de desembre, però també escèptics sobre la seva capacitat real de mobilització i, fins i tot, sobre el que existeix realment al darrere.

“[Els comunicats] fan palès que pretenen ser més ambiciosos (en termes de radicalitat, violència i pas a l'acció) que els grups ja existents i que es mouen en l'òrbita contestatària radical”, apunta un alt comandament policial, que, no obstant això, admet que ara com ara no tenen “clara 100% la veracitat del que diuen i volen”. A Mossos, mantenen la mateixa expectació, qüestionen la seva capacitat real de mobilització i fins i tot no descarten que tot es pugui tractar d'una mena de joc o engany.

Ni el moviment independentista sembla que sap quins són els objectius reals dels promotors dels GAAR. Els CDR han evitat criticar-los, però també donar-hi suport. Els partits independentistes s'han afanyat a demonitzar la possible actuació el 21-D d'encaputxats per evitar una deriva violenta d'un procés que sempre s'han esforçat a mostrar com a pacífic. L'ANC ha mostrat els seus dubtes sobre el veritable rerefons del grup i ha decidit ignorar-lo.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >